Nèrta

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Nèrta

Descripcion de aqueste imatge, tanben comentat çaiaprèp

Myrtus communis

Classificacion
Règne Plantae
Division Magnoliophyta
Classa Magnoliopsida
Òrdre Myrtales
Familha Myrtaceae

Genre

Myrtus
L., 1753

Script error

|-

|-----

| colspan="10" class=" " style="overflow:hidden; padding:0px; text-align:center; vertical-align:middle; v-align:middle; font-size: 1.2em; line-height:1em; height:30px; background:#A0E090; color:white; " |
Classificacion filogenetica
Icone botanique01.png

|-----

|-----

Òrdre Myrtales
Familha Myrtaceae

La nèrta (var. nerta) o mirta (var. murta), (Myrtus communis) es una planta de la familha de las mirtacèas que buta a l'entorn de la mar Mediterranèa. Etimologicament Myrtus communis ven del grèc Μύρτος que significa perfum qu'es una planta fòrça aromatica.

Ecologia[modificar | modificar la font]

La nèrta a una origina cosmopolita. S'espandís dempuèi Africa, passant per Euròpa fins a l'Asia temperada, es a dire, dins la zona mediterranèa, qu'es una planta termofila.

Sul continent african se pòt trobar en Macaronesia (Portugal - Açòres) e al nòrd d'Africa (Argeria, Libia, Marròc e Tunisia).

En l'Asia temperada sonque se tròba dins la zona d'Israèl, Jordania e Siria.

En Euròpa, se trapa tant al sud-èst europèu (Grècia, Itàlia, Malta) com al sud-oèst europèu (Occitània, Portugal e Espanha) dins la zonas de maquís.

Descripcion[modificar | modificar la font]

La Myrtus communis, qu'aperten a la familha de las mirtacèas, presenta un cicle vital perenne. Es un arbust fanerogama d'1 a 3 m de naut de fulham dens, fòrça ramificat, amb pèls glandulars dins los rams mai joves.

Las fuèlhas se caracterizan per èsser simplas, coriaças, subsessilas, amb fòrça puntets translucids, fòrça aromaticas per fregadís e per èsser en disposicion oposada. La forma del limbe es entre lanceolada e ovalada. A l'apèx acuminat e la forma de la base es atenuada. La seuna superfícia es revolutada amb una nervadura pennada e de marge divisat.

Flors de nèrta.

Las flors de 30mm de diamètre, ciclicas actinomorfas situadas sus de pedicèls longs e prims de biais axial, presentan una corolla gamopetala rotacèa de 5 petals blanquinoses. Quant als caractèrs sexuals, l'androcèu presenta fòrça estaminas essent atal polidelfas e exsertas e lo ginecèu pentacarpellat gardant un l'ovari inferit.

Fruchs.

Lo fruch es una baia anomenada murton que normalament mesura 10x8mm. Es de color blau-negrós, pauc carnós e comestible qu'es cobért d'una capa de pruina quand madur.

La florason se fa entre los meses de mai e lo començament d'agost.

Farmacologia[modificar | modificar la font]

Composicion quimica[modificar | modificar la font]

Ram de nèrtra.

La composicion quimica de la nèrta es diferenta segons la zona que la planta buta. Per las fuèlhas se trapa de tanins, resinas, principis amars, òli essenciala (0,3%), aiga e sals minerals. Los fruchs, coma las fuèlhas, contenon de tanins, resinas, òli essenciala, aiga e sals minerals. E mai, tanben s'i trapa, d'acid malic e acid citric. Los compausents mai importants de l'òli de nèrta (fins a 0.8% dins las fuèlhas) son mirtenòl, acetat de mirtenòl, limonèn (23%), linalòl (20%), pinèn (14%), cineòl (11%), e mai, p-cimèn, geraniòl, neròl e l'acid fenilpropanoíd, metileugenòl. Existís una considerable variabilitat de la composicion de l'òli segon los diferents luòs que buta.

Usatges medicinals e accions farmacologicas[modificar | modificar la font]

La nèrta a diferents usatges medicinals que se pòdon classificar segon la partida del còs que se tracta.

  • Via intèrna:
    • Afeccions respiratòrias:bronquitis, sinusitis, otitis.
    • Afeccions microbianas de les vias urinàrias: cistitis, prostatitis.
    • Dispepsias ipotonicas.
    • Raumàs
    • Leucorrèas.
  • Via extèrna:
    • Emorroìdas, feridas, plagas, ulceras, leucorrèas, metritis, eca.

Totes aqueles usatges son determinats pels diferents compausants de la planta qu'agisson de biais diferent segon los seus principis actius.

Las seunas fuèlhas contenon tanins, resinas, substàncias amaras, e sobretot, una òli essenciala que son los elements que donan las diversas propietats farmacologicas. Los tanins, conferisson a la planta las propietats astringentas. L'esséncia a una importanta accion antiseptica e antibiotica comparable a aquela de la penicillina. E mai, es expectorant, eupeptica, digestiva, emostatica e balsamica. Ajuda a combatre los processus inflamatòris de las vias respiratòrias: rhumes, bronquitis, tos, sinusitis, eca. per que conten un alcoòl, lo mirtòl, que li balha de propietats balsamicas, antisepticas i sedativa. Se pòt prene en infusion, siròp o també en forma d'estubada, coma las fuèlhas d'eucaliptus.

Los fruchs s'utilizan coma condiment, e tanben se ne pòt sortir d'elements per protegir la pèl. E los animals (singlars, pòrcs...) l'utilizan per regurgitar lo menjar.

Toxicitat[modificar | modificar la font]

Cal prene en compte la possibla toxicitat de l'òli essenciala e del mirtòl e aplicar pas de dosis importantas (dosi maxim 2-3 gr.) per la possible aparicion de reaccions allergicas.

Usatges culturals[modificar | modificar la font]

Pels grècs ancians, la nèrta èra la planta consagrada a Afrodita, la divesa de l'amor e coma tal considerada simbòl de l'amor e la beutat. Amb de coronas de nèrta se reconeisson los campions olimpics.

La nèrta fa partit de las « quatre espècias » de vegetals que los josieus utilizan per constituir lo Lolav (amb un ram palmièr, un ram de salze e un cedrat), pendent la fèsta de Soccòt (fèstas de las cabanas a l'entorn de setembre, que seguís los festenals de l'an nòu josieu)[1].

La nèrta s'utiliza basicament dins lo camp de la perfumeriá, mai sovent pels perfums masculins.

Sovent s'utiliza coma decoracion e en ebenisteriá.

En Sardenha e Corsega se ne fa una licòr aromatica.

Multiplicacion[modificar | modificar la font]

La cultura de la nèrta demanda de sols frescs en luòcs obèrts e umids e un clima suau. Resistís gaire a las temperaturas extrèmas. La seuna multiplicacion es aisida e lo biais mai normal se fa per las granas que s'obtenon dels murtons al mes de setembre. Tanben se pòt multiplicar amb de porretas de la planta maire. Es fòrça utilizada en jardineriá per fòrça rasons, aisit de cultivar amb succès, a un fulham fòrça dens e aromatic.

Referéncias[modificar | modificar la font]

  • (ca)Bolós, O. et al. Flora manual dels Països Catalans. 3a ed. Barcelona: Pòrtic, 2005.
  1. (fr)Élie MUNK, La voix de la Thora, III, Lévitique, p. 229

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]