Frans Eemil Sillanpää

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Laureat Nobel

Frans Eemil Sillanpää (Ylä-Satakunta, Hämeenkyrö, 16 de setembre de 1888 - Helsinki, 3 de junh de 1964) foguèt un escrivan finés. Venguèt celèbre internacionalament a partir de la publicacion de son roman Nuorena nukkunut en 1931, que li valguèt puèi lo Prèmi Nobel de Literatura en 1939. L'asteroïde 1446 Sillanpää, que foguèt descobèrt lo 26 de genièr de 1938 pel famós astronòm e fisician finlandés Yrjö Väisälä, foguèt batejat aital per tal de l'onorar.

Biografia[modificar | Modificar lo còdi]

Frans Eemil Sillanpää nasquèt dins una familha paura de pageses dins una masada, Ylä-Satakunta, dins la parròquia de Hämeenkyrö, una vilòta del sud-oèst de Finlàndia, en 1888. Sos parents, Frans Henrik Henriksson e Loviisa Vilhelmiina Iisaksdotter, avián sofèrt una vida dura e perdut gaireben totes sos enfants manca Frans. En se sacrificar capitèron de mandar lo drollet a una escòla de Tampere. En 1908 Frans s'installèt a la capitala del país, Helsinki, per i estudiar la medecina. Foguèt en aquel temps que coneguèt e frequentèt divèrses artistas del país coma los pintors Eero Järnefelt e Pekka Halonen, lo compositor Jean Sibelius e l'escrivan e jornalista Juhani Aho.

En 1913 Sillanpää tornèt a sa tèrra que podiá pas mai manlevar d'argent per contunhar los estudis e s'i maridèt amb una joventa de 17 ans, Sigrid Maria que li deviá balhar puèi uèch enfants. A partir d'aquel temps s'avodèt a l'escritura.

Òbras[modificar | Modificar lo còdi]

  • Elämä ja aurinko (1916)
  • Ihmislapsia elämän saatossa (1917)
  • Hurskas kurjuus (1919)
  • Rakas isänmaani (1919)
  • Hiltu ja Ragnar (1923)
  • Enkelten suojatit (1923)
  • Omistani ja omilleni (1924)
  • Maan tasalta (1924)
  • Töllinmäki (1925)
  • Rippi (1928)
  • Kiitos hetkistä, Herra... (1930)
  • Nuorena nukkunut (1931)
  • Miehen tie (1932)
  • Virranpohjalta (1933)
  • Ihmiset suviyössä (1934)
  • Viidestoista (1936)
  • Elokuu (1941)
  • Ihmiselon ihanuus ja kurjuus (1945)