Empèri roman
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
l'Empèri roman correspònd a una fasa de la civilisacion de la Roma antica caracterizada per una forma de governament autocratic. Succedís a la Republica romana vièlha de 500 ans (509 avans J.-C. – 27 av. J.-C.) aflaquida per lo conflicte entre Marius e Sylla ansin que per la guèrra civila opausant Juli Cesar a Pompèa e Marcus Brutus. De nombròsas datas son prepausadas per mercar la transicion de la Republica a l'Empèri : a la nominacion de Cesar al títol de dictador perpetual en 44 av. J.-C., o a la victòria d'Octava a la batalha d'Actium lo 2 de setembre en 31 av. J.-C., o encara quand lo Senat gratifia Octava del títol d'August lo 16 de genièr 27 av. J.-C..
Lo tèrme latin Imperium Romanum, onte la diccion « Imperium » indica un territòri, correspond a la part del mònd sos dominacion romana. Despuèi lo tèmps d'August fins a la casuda de l'Empèri roman d'Occident, Roma domina tot a l'entorn de la mar Mediterranèa e la part occidentala d'Euròpa. L'espandida romana comença bèn avans l'institucion de l'Empèri e atenh son zenit sos l'emperaire Trajan amb la conquista de la Dacia en l'an 106. A l'apogèu territòrial, l'Empèri contraròtla aproximativament una superícia de 5 900 000 km² e compta 88 milions d'abitants. L'influénçia de Roma dins la cultura, las leis, la tecnologia, los governaments, los arts, lo lengatge o la religion sus las civilisacions seguentas perdura a l'ora d'ara.
██ Empèri roman
La fin de l'Empèri roman es tradicionalament datada lo 4 de setembre de 476, quora lo darrièr emperaire de l'Empèri roman d'Occident, Romulus Augustule es despausat per Odoacre e que ses egrègis son mandats a Bizanci, mercant la fin de la linha emperiala. Pasmens, Dioclecian, que se retira en 305 après J.-C. es lo darrièr emperaire d'un empèri devesit que la capitala es Roma. Après la division de l'empèri per Dioclecian, cada conjunt continua de lo dire l'« Empèri roman ». La part occidentala desenancèt e desapareguèt durant los segles 5 e 6. L'Empèri roman d'Orient, que adoptarà lo grèc coma lenga oficiala, e que serà après mai conegut sos lo nom d'Empèri bizantin, preserva las tradicions legalas e culturalas gregas ansin que d'elements ellenics e crestians ortodòxes durant un millenni suplementari, fins a la desfacha contra l'Empèri Otoman en 1453, a la casuda de Constantinòple.
