Constitucion espanhòla de 1978

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Un exemplar de la Constitucion Espanhòla al Congrès

La Constitucion Espanhòla es la Lei escrita suprèma de l'òrdre jurídic e de l'Estat espanhòl. Regula los devers e drechs fondamentals dels ciutadans, la forma e l'estructura de l'Estat.

La Constitucion Espanhòla actuala foguèt aprovada pel referendum del 6 de decembre de 1978 e es la novena de l'Estat.

Elaboracion[modificar | modificar la font]

Lo 15 de decembre de 1976 se ratifiquèt la Lei per la Reforma Politica qu'acabèt amb lo franquisme e dobriguèt lo camin cap las corts constituentas e l'aprovacion per referendum lo 6 de decembre de 1978 de la Constitucion.

Amb las eleccions del 15 de junh de 1977 se formèron de corts constituentas, formadas per doas Cambras: lo Congrès e lo Senat. Elegiguèron una Comission Constituenta del Congrès, que designèt los Deputats Gabriel Cisneros (UCD), Manuel Fraga Iribarne (AP), Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón (UCD), Gregorio Peces-Barba (Socialistas del Congreso), José Pedro Pérez Llorca (UCD), Miquel Roca i Junyent (Minoria Catalana), e Jordi Solé Tura (PCE). Aquelas sèt personalitats seràn conegudas popularament jol nom de Paires de la Constitucion

Aprèp 3100 esmendaments al tèxte inicial foguèt redigit un segond projècte que foguèt aprovat per ambedoas Cambras e, per referendum, pels espanhòls lo 6 de decembre de 1978 amb 88,54% de vòtes.

Contengut[modificar | modificar la font]

La Constitucion de 1978 donèt luòc a un sistèma democratic compatible amb las autras democracias occidentalas. Proclama los drechs fondamentals, las libertats publicas, la division dels poders, la sobeiranitat populara e un Estat social e democratic de drech, qu'adoptèt coma forma de govèrn la Monarquia parlamentària. La Constitucion de 1978 reconeis plenament las Comunautats autonòmas.

Estructura[modificar | modificar la font]

A un total de 169 seccions.

  • Preambul: Es fòra de la numerotacion e a pas de fòrça obligatòria.
  • Títol preliminari: Reculhís los principis generals de l'ordenament constitucional. (Articles 1 a 9)
  • Títol I: Dels dreches a devers fondamentals
    • Capítol Primièr Dels espanhòls e los estrangièrs (Art 11 a 13)
    • Capítol Segond Dels dreches e devers fondamentals (compren de l'article 14 e doas seccions, fins a l'article 38)
      • Seccion 1a: Dels dreches fondamentals e de las libertats publicas (Art 15 a 29, los unics que pòdon èsser regulats per una lei organica)
      • Seccion 2a: Dels dreches e devers dels ciutadans (Art 30 a 38)
    • Capítol Tresen Dels Principis directors de la politica sociala e economica (Art 39 a 52)
    • Capítol Quatren De las garantias de las libertats e drechs fondamentals (Art 53 e 54)
    • Capítol Cinquen De la suspension dels dreches e libertats (Art 55)
  • Títol II: De la Corona (Art 56 a 65)
  • Títol III: De les Corts Generalas
    • Capítol primièr De las cambras (Art 66 a 80)
    • Capítol segond De l'elaboracion de las leis (Art 81 a 92)
    • Capítol tresen Dels tractats internacionals (Art 93 a 96)
  • Títol IV: Del Govèrn e l'Administracion (Art 97 a 107)
  • Títol V: De las relacions entre lo Govèrn]] a las Corts Generalas. (Art 108 a 116)
  • Títol VI: Del Poder judiciari (Art 117 a 127)
  • Títol VII: Economia e Finança (Art 128 a 136)
  • Títol VIII: De l'organizacion territoriala de l'Estat
    • Capítol primièr Principis generals (Art 137 a 139)
    • Capítol segond De l'administracion locala (Art 140 a 142)
    • Capítol tresen De las Comunautats autonòmas (Art 143 a 158)
  • Títol IX: Del Tribunal Constitucional (Art 159 a 165)
  • Títol X: De la reforma constitucionala. (Art 166 a 169)

E mai enclusís quatre disposicions addicionalas, nòu transitòrias, una derogatòria e una finala.

Títol Preliminari[modificar | modificar la font]

La constitucion espanhòla es basada principalament sus 9 articles:

  • Article 1

1. Espanha se constituís en un Estat social e democratic de Drech, que presica coma valors superioras dins son òrdre jurídic la libertat, la justícia, l'egalitat e lo pluralisme politic.

2. La sobeirania nacionala residís dins lo pòble espanhòl, que n'emanan los poders de l’Estat.

3. La forma politica de l’Estat espanhòl es la Monarquia parlamentària.

  • Article 2

La Constitucion se fondamenta sus l'indissolubla unitat de la Nacion espanhòla, patria comuna e indivisibla de totes los espanhòls, e reconeis e garantís lo drech a l’autonomia de las nacionalitats e de las regions que l'intègran e la solidaritat entre totas aquelas.

  • Article 3

1. Lo castelhan es la lenga espanhòla oficiala de l’Estat. Totes los espanhòls an lo dever de la conéisser e lo drech de l'utilizar.

2. Las autras lengas espanhòlas seràn tanben oficialas dins lors Comunitats Autònomas respectivas en acòrdi amb los seus Estatuts.

3. La riquesa dels diferents mòdes lingüistics d’Espanha es un patrimòni cultural que farà objècte d'un respècte e aparament especial.

  • Article 4

1. La bandièra d’Espanha es formada per tres bendas orizontalas, roge, jaune e roge; la roja es de largor dobla de caduna de las jaunas.

2. Los Estatuts podràn reconéisser bandièras e ensenhas pròpias de las Comunitats Autònomas. Aquelas s’utilizaràn ensems amb la bandièra d’Espanha suls edificis publics e los actes oficials.

  • Article 5

La capitala de l’Estat es la vila de Madrid.

  • Article 6

Los partits politics exprimisson lo pluralisme politic, concorron a la formacion e a la manifestacion de la volontat populara e sont instrument fondamental de la participacion politica. Podràn èsser creats e exerciràn lor activitat liurament dins lo respècte de la Constitucion e de la lei. L’estructura intèrna e lo foncionament auràn d'èsser democratics.

  • Article 7

Los sindicats de trabalhadors e las associacions d'entrepresas contribuisson a la defensa e a la promocion dels interèsses economics e socials que lor son pròpis. Podràn èsser creats e exerciràn lor activitat liurament dins lo respècte de la Constitucion e de la lei. L’estructura intèrna e lo foncionament auràn d'èsser democratics.

  • Article 8

1. Las Fòrças Armadas, constituidas per l’Armada de Tèrra, la Marina e l’Armada de l’Aire, an per mission de garantir la sobeirania e l'independéncia d’Espanha, n'aparant l'integritat territoriala e l’òrdre constitucional.

2. Una lei organica regularà las basas de l’organizacion militara en conformitat amb los principis de la presenta Constitucion.

  • Article 9

1. Los ciutadans e los poders publics demòran subjèctes de la Constitucion e al rèsta de l’òrdre juridic.

2. Escai als poders publics de promòure las condicions per la libertat e l'egalitat de l’individú e dels grops en que s’intègra que sián reals e efectius; remòure los obstacles que n’empachan o ne rendon dificila la realizacion plena e facilitar la participacion de totes los ciutadans a la vida política, economica, culturala e sociala.

3. La Constitucion garantís lo principi de legalitat, la ierarquia normativa, la publicitat de las nòrmas, la non retroactivitat de las disposicions compelidas desfavorablas o restrictivas al drechs individuals, la seguritat juridica, la responsabilitat e l'interdiccion de l’arbitrari dels poders publics.

Reformas[modificar | modificar la font]

Amb la creacion de la Union Europèa las Corts Generalas reformèron l'article 13.2 per rendre possible quin que siá ciutadan de la Union resident en Espanha aja drech a èsser eligible a las eleccions municipalas,[1] d'acòrd amb las exigéncias del Tractat de Maastricht.

Es considerada coma una constitucion rigida, perque sa modificacion demanda un processus mai dificil que quina que siá autra norma juridica.

En 2011 lo PP e lo PSOE decidiguèron la reforma de l'article 135, especialament del paragrafe tresen, de la Constitucion per a i establir un lindal de deuda constitucionala.

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. (es)Reforma Constitucionala

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]