Tractat de Maastricht

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Lo tractat sus l'Union Europèa (TUE), tanben nomenat tractat de Maastricht, es lo tractact constitutiu de l'Union Europèa signat lo 7 de febrièr de 1992. Afirma los objectius de l'Union, definís los tres « pilars » de son accion e dona un encastre institucional al Conselh Europèu e tanben definís la procedura de cooperacion refortida. Las autras institucions e règlas communautàrias relèvan del tractat sul foncionament de l'Union europèa o tractat de Roma modificat pel tractat de Lisbona.

Lo tractat de Maastricht foguèt signat per l'ensems dels Estats membres de la Comunautat Economica Europèa (Alemanha, Belgica, França, Itàlia, Luxemborg, Païses Basses, Danemarc, Irlanda, Reialme Unit, Grècia, Espanha, Portugal) a Maastricht (Païses Basses), lo 7 de febrièr de 1992, aprèp un acòrdi conclut a l'èissida del Conselh Europèu de Maastricht, en decembre de 1991, e dintrat en vigor le 1èr de novembre de 1993. Foguèt modificat mai tard pels tractats d'Amsterdam e de Niça, que foguèron introdusits de disposicions novèlas e modifica totes los numeros dels articles. Fin finala lo tractat UE encara foguèt modificat prigondament pel tractat de Lisbona, dintrat en vigor lo 1èr de decembre de 2009.

Lo tractat sus l'Union europèa dempuèi 2009[modificar | modificar la font]

Estructura del tractat[modificar | modificar la font]

Preambul[modificar | modificar la font]

Lo preambul remembra las originas e los objectius de l’Union. Abòrda entre d'autres elements coma l’aprigondament de l’integracion e de la solidaritat entre los Estats membres e sos ressortissents (ciutadanitat europèa). Parla tanben de l'importància de la diversitat culturala, coma del respècte dels dreches fondamentals e lo caractèr democratic de las institucions de l’Union.

Lo preambul remembra tanben los començaments economics de l’Union e qu'aguèt per objectiu de refortar l’economia de sos membres e de n'assurar la convergéncia, e de promòure lo progrès economic.

Encara, lo preambul pren tanben en compte las donadas socialas e environamentalas.

Lo preambul enóncia tanben que l'Union a per tòca d'iniciar una politica estrangièra e de securitat comuna subretot amb l’establiment progressiu d’una politica de defensa comuna per anar cap a una defensa comuna.

Títol primièr: disposicions comunas[modificar | modificar la font]

Lo títol primièr (articles 1 a 8) precisa los principis fondamentals que fondon l'Union Europèa:

  • fondament juridic de l'Union (article 1);
  • dreches individuals (articles 2 e 3);
  • principis de desvolopament e de coesion de l'Union (article 3);
  • respècte de las prerogativas dels Estats membres (articles 4 e 5), coma los principis de subsidiaritat e de proporcionalitat;
  • reconeissença dels dreches fondamentals e subretot de la Carte dels Dreches Fondamentals, adesion de l'Union a la Convencion Europèa dels Dreches de l'òme (article 6);
  • procedura de sancion a respècte d'un Estat membre (article 7);
  • relacions entre l'Union e los païses vesins (article 8).

Títol II : principis democratics[modificar | modificar la font]

Lo títol II definís de principis de govèrn reconeguts per l'Union per son foncionament:

  • egalitat dels ciutadans, ciutadamitat europèa (article 9);
  • representacion dels ciutadans (Parlament Europèu) e dels Estats (Conselh Europèu e Conselh de l'Union Europèa), partits politics europèus (article 10) ;
  • participacion dels ciutadans a las presas de decision, subretot per l'atribucion del drech per un milion de ciutadans de sasir la Comission Europèa d'una question (article 11) ;
  • ròtle dels parlaments nacionals dins lo foncionament de l'Union (article 12).

Títol III : institucions[modificar | modificar la font]

Lo títol III definís las set institucions de l'Union Europèa e descrit las grandas linhas de lor foncionament:

Las modalitats de foncionnement d'aquelas institucions sont precisadas dins lo tractat sul foncionament de l'Union Europèa.

Títol IV : cooperacion refortida[modificar | modificar la font]

Lo títol IV compren pas que l'article 20 consacrat a la procedura de cooperacion refortida, que permet a un nombre limitat d'Estats membres de l'Union de prigondir lor integracion, dins l'encastre de las competéncias non exclusivas de l'Union.

Títol V : accion exteriora, PESC[modificar | modificar la font]

Lo títol V representat gaireben la mitat del tractat en longor. Precisa en detalh las disposicions relativas:

  • a l'accion exteriora de l'Union: principis e ròtle del Conselh europèu (articles 21 e 22);
  • a la politica estrangièra e de securitat comuna (PESC): principis, ròtle e coordinacion de las institucions, coordinacion entre los Estats dins lo monde, cooperacion estructurada permanenta definicion progressiva d'una politica de defensa comuna, Agéncia Europèa de Defensa (articles 23 a 46).

Títol VI: disposicions finalas[modificar | modificar la font]

Lo títol VI atribuís a l'Union la personalitat juridica (article 47).

Descrit la procedura de revision ordinària e las proceduras de revision simplificadas (article 48). Prevei tanben l'adesion de nòus membres a l'Union (article 49), mas tanben de retirada (article 50). Dona als protocòls e annèxes dels tractats la meteissa valor qu'a el meteis (article 51).

Precisa fin finala lo camp d'aplicacion del tractat dins l'espaci (52) per una durada illimitada (article 53), la procedura de ratificacion (article 54) e la traduccion del tractat (article 55).

Protocòls, annèxes e declaracions[modificar | modificar la font]

De protocòls, annèxes e declaracions complètan lo tractat UE e lo tractat sul foncionament de l'Union Europèa. An la meteissa valor que lo tractat.

Lo tractat sus l'Union Europèa abans la dintrada en vigor del tractat de Lisbona[modificar | modificar la font]

Estructura del tractat[modificar | modificar la font]

Lo tractat sus l'Union Europèa contien uèi títols:

Tres pilars[modificar | modificar la font]

Marca la fondacion de l'Union Europèa, definida coma repausant sus tres pilars:

Lo tractat lança tanben l'Union Economica e Monetària (UEM) anant cap a la creacion de l'Euro. Modifica per aquò lo tractat instituent la Comunautat economica europèa, que ven alara lo tractat instituent la Comunautat Europèa.

Creacion de l'Èuro[modificar | modificar la font]

Euro symbol.svg

Lo tractat de Maastricht precisa tanben las condicions del futur passatge a la moneda unica. Per permetre una armonia necessària a l’union monetària, los europèus decidisson de critèris de convergéncia condicionant per cada país membre la possibilitat d’integrar l’union monetària:

  • lo taus d’inflacion deu pas depassar mai de 1,5% aquel dels tres païses membres avent los mai flacs taus d’inflacion;
  • lo deficit budgetari deu èsser inferior a 3% del PIB ;
  • un deute public inferior a 60% del PIB ;
  • los taus d’interès reals de tèrme long devon pas depassar 2% d'aquel dels tres païses membres avent los mai flacs;
  • pas de devaluacion monetària dins los dos ans precedent l’integracion a l’union monetària.

Après a la ratificacion del tractat de Maastricht l'Euro vendrà moneda dels Estats membre, en 1999 pels mercats financièrs puèi en 2002 coma moneda fiduciària.

Modificacions a respècte del tractat de Roma de 1957[modificar | modificar la font]

CEE 1957/1958

Las grandas linhas de las modificacions aportadas al tractat de Roma de 1957 son indicadas dins l'article 3 :

a) L'eliminacion entre los Estats Membres dels dreches de doana e de las restriccions quantitativas a la dintrada e a la sortida de las merças,

Sens cambiament

b) una politica comerciala comuna,

Tractat de 1957 : l'establiment d'un tarif doanièr comun e d'una politica comerciala comuna cap als Estats tèrç.

c) un mercat interior caracterizat per l'abolicion, entre los Estats membres, dels obstacles a la liura circulacion de las merças, de las personas, dels servicis e dels capitals,

Tractat de 1957 : l'abolicion, entre los Estats membres, dels obstacles a la liure circulacion de las personas, dels servicis e dels capitals.

d) de mesuras relativas a la dintrada e a la circulacion de las personas dins lo mercat interior en conformitat a l'article 100 C,

Novèl

e) una politica comuna dins los camps de l'agricultura e de la pesca,

Tractat de 1957 : sonque l'agricultura.

f) una politica comuna dins lo camp dels transpòrts,

Sens cambiament.

g) un regim assegurant que la concurréncia es pas falsa dins lo mercat interior,

Sens cambiament.

Supression de l'ancian alinea g): l'aplicacion de proceduras permetent de coordenar las politicas economicas dels Estats membres e de salvar los equilibris dins lors balanças dels pagaments.

h) lo rapròchament de las legislacions nacionalas dins la mesura necessària al foncionament del mercat comun,

Sens cambiament

i) una politica dins lo camp social comprenent un Fons Social Europèu,

Tractat de 1957: la creacion d'un Fons Social Europèu, per fin de melhorar las possibilitats d'emplec dels trabalhadors e de contribuir a l'auçada de lor nivèl de vida.

Novèls camps apareguts dins lo tractat UE:

  • Environament,
  • Industria,
  • Recèrca e desvolopament tecnologic,
  • Desvolopament dels malhums transeuropèus,
  • Nivèl naut de proteccion de la santat,
  • Educacion e formacion de qualitat, cultura,
  • Politica dins lo camp de la cooperacion al desvolopament,
  • Associacion dels païses e territòris otra mar,
  • Proteccion dels consomators,
  • Mesuras dins los camps de l'energia, de la proteccion civila, e del torisme.

Revisions del tractat sus l'Union Europèa[modificar | modificar la font]

Palais del govèrn provincial del Limborg sus la riba Mòsa a Maastricht, onte foguèt signat lo tractat

Lo tractat sur l'Union Europèa foguèt concebut coma la primièra estapa d'un procèssus que encara continua. Atal l'article N del tractat d'origina [1] anòncia qu'« una conferéncia dels representants dels govèrns dels Estats membres serà convocada en 1996 per examinar, en conformitat als objectius enonçats als articles A e B de las disposicions comunas, las disposicions del present tractat per que una revision es prevista ».

Aquela conferéncia intergovernamentala, dobèrta a Turin lo de 29 març de 1996, produiguèt lo tractat d'Amsterdam [2], signat lo 2 d'octobre de 1997 e dintrat en vigor lo 1èr de mai de 1999. Aquel tractat torna numerotar los articles del tractat sud l'Union Europèa. Per permètre l'agrandiment de l'Union, inventèt la procedura de la « cooperacion refortida », atal qualques Estats pòdon anar cap en davans dins la construccion comunautària sens esperar los autres païses[3]. Programa tanben l'istauracion en plaça d'un espaci de libertat, de securitat e de justícia dins l'encastre del tresen pilar.

L'alarguiment de l'Euròpa dels Quinze a dètz nòus païses demandava pasmens una reforma de las institucions que lo tractat d'Amsterdam aviá pas realizat. Es perque una novèla conferéncia intergovernamentala, dubèrta lo 14 de febrièr de 2000, produguèt lo tractat de Niça[4] una novèla revision dels tractats europèus. Aquel tractat escampa lo domeni de la decision a la majoritat e modifica la ponderacion dels vòtes al senh del Conselh de l'Union Europèa en instituent una doble majoritat: en vòte e en populacion representada.

Encora un còp, lo tractat de Niça prevei d'esperel, dins una « declaracion relativa a l'avenidor de l'Union », que lo Conselh Europèu deurà perseguir la reforma de las institucions. Aquel còp, serà pas una conferéncia intergovernamentala mas una Convencion sus l'avenidor d'Euròpa que prevei pel 18 de julhet de 2003 un projècte de tractat establissent una Constitucion per Euròpa. Aquela Constitucion auriá degut remplaçar lo tractat sus l'Union Europèa e lo tractat instituent la Comunautat Europèa. Signat pels Estats membres de l'Union, pasmens lo procèssus de ratificacion del tractat foguèt interromput aprèp l'escac del referendum en França e als Païses Basses a la prima de 2005.

Una partida de las disposicions institucionalas del tractat constitucional se trobèron dins lo tractat de Lisbona, signat lo 13 de decembre de 2007. Aquel dintrèt en vigor lo 1èr de decembrede 2009.

Icòna de detalh Article detalhat : tractat de Lisbona.

Fonts[modificar | modificar la font]

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. (fr)Tractat sus l'Union Europèa, version d'origina publicada en 1992.
  2. (fr)Tractat d'Amsterdam, version publicada en 1997.
  3. Tractat sus l'Union Europèa, articles 43 a 45. Vejatz per una presentacion de la cooperacion refortida sus SCADPlus.
  4. (fr)Tractat sus l'Union Europèa, version actualament en vigor.

Complements[modificar | modificar la font]

Articles connèxes[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Lo tèxte del tractat sus l'Union Europèa:

Ancianas versions: