Aut Urgèl

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar


Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
d · m
Aut Urgèl
Alt Urgell
Aut Urgèl
Escut de l'Alt Urgell.svg
[[Imatge:|250px]]
Descripcion de la bandièra
Descripcion dau blason
Descripcion deu sagèth
Latitud
Longitud
Generalitats
Partida de
Sosclassa de
Nomenat d'aprèst
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Situat dens Lhèida
País Espanha
Sit oficial
Blason
Mapa
País Flag of Catalonia.svg Catalonha
Vigariá Alt Pirineu
Capitala la Seu d'Urgèl
Gentilici Urgelhenc, -a o urgelhés, -a
Latitud
Longitud
Altitud (mejana) n/d
Superfícia 1447,48 km²
Populacion 21 942 ab.
(2008)
Densitat 15,16 ab./km²
Municipalitats 19
Forma de govèrn Conselh comarcal
*President Lluís Freixas i Vinardell (CiU)
Sit Web alturgell.ddl.net

Aut Urgèl (tanben nomentada Urgèl o Urgellet; en catalan Alt Urgell o Urgell) ei ua comarca de Catalonha que se tròbe enes Pirenèus. Eth caplòc comarcau ei la Seu d'Urgèl e d'autes poblacions importantes son Oliana e Organyà. Ei ua des sies comarques der encastre territoriau deth Alt Pirineu i Aran, damb 21 942 abitants ei era mès poblada der encastre en tot concentrar 30% dera poblacion der encastre.

Ei era dusau comarca mès grana de Catalonha, desprenut dera Noguera, e ua des qu'a mens poblacion. Maugrat que sonque a 19 municipis ei formadi per un gran nombre de pòbles mès que per era sua mesura se ven acorropadi es municipis que sòlen èster fòrça vasti.

Eth Aut Urgèl a ua forma alongada, coma ua sòrta de piramida invertida. Era llargada li ei dada pes 46 km der arriu Segre, qu'adaigüe era val principau e ei er èish dera comarca, deth temps que suggerissen era amplada dera entèsta es 22 km der arriu de Lavansa, es 16 km der arriu de Pallerols e es 12 km dera Valira, que corren peth sòn sector de mès ath nòrd, enquia junher-se damb eth Segre.

La Seu d'Urgèl a tostemp estat eth caplòc naturau, aucupe ua espaiosa e estrategica esplanada de montanha, era plana de la Seu, a on confluïssen es principaus vies naturaus des Pirenèus. Aguesta estrategica situacion e sustot eth desvolopament d'Andòrra an agut ua grana influéncia er eth caplòc e ua grana part dera comarca, que son eth pas obligat entà accedir-i.

Entitat de poblacion Abitants
Alàs i Cerc 396
Arsèguel 97
Bassella 255
Cabó 104
Cava 55
Coll de Nargó 626
Estamariu 122
Fígols i Alinyà 265
Josa i Tuixent 172
Montferrer i Castellbò 983
Oliana 1938
Organyà 959
Peramola 370
Pont de Bar, el 191
Ribera d'Urgellet 946
Seu d'Urgèl, la 12 703
Valls d'Aguilar, les 314
Valls de Valira, les 875
Vansa i Fórnols, la 195

42° 14′ 19″ N 1° 24′ 22″ E / 42.23861, 1.40611 / 42.23861; 1.40611