Alàs i Cerc
|
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| [[Imatge:|left|80px]]
|
||||||||||||
|
|
||||||||||||
| Superfícia | 57,65 km² | |||||||||||
| Altituds · Maximala · Mejana · Minimala |
{{{alt max}}} m 768 m {{{alt min}}} m |
|||||||||||
| Region istorica | ||||||||||||
| Estat | ||||||||||||
| Comunautat autonòma | ||||||||||||
| Comarca | Aut Urgèl | |||||||||||
| Cònsol |
{{{cònsol}}} |
|||||||||||
| Populacion (?) |
396 ab. | |||||||||||
| Densitat | 6,87 ab./km² | |||||||||||
| Gentilici | ||||||||||||
| Còde INE | [1] | |||||||||||
|
|
||||||||||||
| Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Alàs i Cerc. | ||||||||||||
Alàs i Cerc es una municipalitat de la comarca de l'Aut Urgèl (Catalonha), creada en 1970, que se tròba a l'orient de la plana de la Seu. Lo vilatge d'Alàs es çò cap de municipalitat, mas lo tèrme compren tanben los vilatges de Torres d'Alàs, Cerc, Artedó, la Bastida d'Hortons, el Ges, Vilanova de Banat, lo llogaret despoblat de Lletó, lo santuari de les Peces, lo de Sagàs, e divèrses ermitatges e de masias esparsos arreu, coma l'ermitatge de Sant Antoni del Tossal, la capèla e mas de Sant Miquèl, e la masia de la Molina de Lletó.
| Entitat de poblacion | Abitants |
|---|---|
| Alàs | 231 |
| Artedó | 30 |
| Bastida d'Hortons, la | 43 |
| Cerc | 40 |
| Ges, el | 9 |
| Torres d'Alàs | 20 |
| Vilanova de Banat | 33 |
Situacion [modificar]
La municipalitat es situada a l'èst de la Seu d'Urgèl, a la riba esquèrra del Segre. Limita al nòrd amb Estamariu, a l'èst amb Arsèguel e Cava, al sud amb la Vansa i Fórnols, a l'oèst amb lo Pla de Sants Tirs e al nòrd-oèst amb la Seu d'Urgèl. Dins lo tèrme d'Alàs i Cerc i a lo pichon enclavament de Bell-lloc, qu'aperten a la municipalitat de la Seu e qu'es situat als primièrs contrafòrts de la Sèrra del Cadí.
Lo Segre li fa de limit natural pel nòrd; unicament a la drecha del riu i a un pichon bocin de tèrras que correspond a l'ancian tèrme de les Torres, incorporat dempuèi mitjan sègle XIX al d'Alàs. Lo termenal, per orient, remonta la riba drecha del riu de Vilanova en passant pel calhau de la Gralla e lo calhau del Moixol e contunha d'aiga amont lo cors del torrent de la Molina fins a arribar a la carena de la sèrra del Cadí, que fa de limit per miègjorn dempuèi ponent de la Torre de Cadí en passant pel portell de Cadí e lo cap de la Fesa (2391 m).
Las tèrras d'Alàs i Cerc s'estendon al pè de la sèrra del Cadí e los sieus contrafòrts septentrionals; bona part del sud de la municipalitat es integrada al Pargue Natural del Cadí-Moixeró.
Demografia [modificar]
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1717 | 1787 | 1857 | 1877 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 564 | 681 | 1 326 | 1 212 | 1 076 | 1 014 | 986 | 1 073 | 1 021 | 876 | 781 | 762 | 588 | 461 | 431 | 399 | 391 | 409 | 410 | 400 | 405 | 403 | 404 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Lo primièr cens es de 1970, après la fusion de las ancianas municipalitats d'Alàs e de Cerc.