Wolòf

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Airal tradicional de la lenga wolòf

Lo wolòf (en wolòf: wolof (làkk)) es una lenga de la branca senegambiana de la familha de lengas nigerocongolesas, parenta del serèr e del fol. Es l'idiòma nadiu del pòble wolòf, e mai se son origina ven del pòble lebó. Es tanben la lenga segonda e veïculara d'una part importanta de la populacion de Senegal. Se parla tanben en Gàmbia e dins lo sud de Mauritània. Comptava a l'entorn de 10 milions de parlaires que aperaquí 4,2 milions n'èran de locutors nadius en 2006.

Lo wolòf ten divèrses dialèctes e la varietat urbana parlada dins la capitala se sarra d'un sabir en integrar mantun element manlevat a las lengas dominantas que son lo francés e l'arab. Existís tanben una varietat ibrida d'aquesta lenga en Gàmbia qu'es sonada pidgin wolof.

Escritura[modificar | modificar la font]

Confrontacion dels dos alfabets emplegats, l'arab e lo latin

Lo wolòf s'escriu majoritàriament uèi amb un alfabet latin modificat per de signes diacritics. Aquesta nòrma ortografica foguèt oficializada en 1971 e la lenga es regulada pel Centre de Linguistique Appliquée de Dakar. A mai se lo wolòf foguèt tradicionalament una lenga orala, s'utilizèt tanben los caractèrs arabs per elaborar de tèxtes, mai que mai per la poesia islamica. Aquesta grafia, sonada wolofal, es encara emplegada uèi dins aquesta foncion religiosa.

Letras de l'alfabet wolòf
A B C D E Ë F G I J K L M N Ñ Ŋ O P Q R S T U W X Y
a b c d e ë f g i j k l m n ñ ŋ o p q r s t u w x y

Vocalisme[modificar | modificar la font]

Lo vocalisme del wolòf es pro classic e se sembla al de l'occitan, manca que ten una vocala barrada [o] (notada ó) e una vocala centrala [ə] (notada ë).

  anteriora centrala posteriora
barrada i (i)   u (u)
mièg-barrada e (é)   o (ó)
mejana   ə (ë)  
mièg-dobèrta ɛ (e)   ɔ (o)
dobèrta   a (a)  

La diferéncia màger amb la lenga d'òc e mai las lengas romanicas, es que lo wolòf ten de vocalas longas notadas amb l'apondon de la meteissa vocala (sens accent se la primièra n'a un): -aa- [aː], -ée- [eː], -ee- [ɛː], -óo- [oː], -oo- [ɔː] e -uu- [uː].

La grafia à, qu'indica la vocala longa [aː], es generalament plaçada davant una geminada per evitar un doblament excessiu de letras.