Tèrras Australas e Antarticas Francesas
Tèrras Australas e Antarticas Francesas (TAAF)
| |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Administracion | |||||
Estatut politic | Collectivitat d'otramar de França | ||||
Administradas dempuèi | Saint-Pierre (Reünion)[1]. | ||||
Govèrn - President - Prefècte, administrator superior |
Republica Francesa François Hollande - Cécile Pozzo di Borgo (dempuèi 2014) | ||||
Geografia | |||||
Superfícia | 7 829 km2[2] | ||||
Demografia | |||||
Populacion (2006) | 140 ab[3] | ||||
Densitat | 0,02 ab./km² | ||||
Lengas | Francés | ||||
Economia | |||||
PIB (n/a) · PIB/ab. |
n/a n/a | ||||
Moneda | Èuro | ||||
Autres | |||||
Fus orari | UTC +4 (illas Escampilhadas e illas Crozet) UTC+5 (illas Kerguelen e illa Saint-Paul e illa Amsterdam) UTC+10 (Tèrra d'Adelia) | ||||
Domeni internet | .tf |
Lo territòri de las Tèrras Australas e Antarticas Francesas, correntament apelat « TAAF », constituís dempuèi la lei del 6 d'agost de 1955, un territòri d'otramar de França.
A sa creacion èra compausat de quatre districtes : tres subantartics e insulars al sud de l'ocean Indian : Kerguelen, Crozet e illas de Saint Paul e Amsterdam e mai une porcion del continent antartic, la Tèrra d'Adelia.
L'aplicacion del Tractat sus l'Antartica, al qual França aderís, plaça çaquelà la Tèrra Adelia dins una situacion particulara. La sobeiranetat francesa, qu'es pas reconeguda per qualques Estats, es exercida d'un biais confòrme al Tractat. Lo Tractat fa pas que suspendre las reivindicacions territorialas francesas e l'exercici de la sobeiranetat exclusiva, tant qu'aqueste Tractat serà en vigor.
La lei n°2007-224 del 21 de febrièr de 2007 portant disposicions estatutàrias e institucionalas relativas a l'otramar ajusta un cinquen districte a las Tèrras Australas e Antarticas Francesas, lo tropical de las illas Escampilhadas (illa Tromelin, illa Euròpa, Bassas da India, illas Gloriosas e illa Juan de Nova).
Cap dels districtes a pas jamai possedit, en defòra de qualques brèvas temptativas de colonizacion, de populacion permanenta. França i assegura çaquelà una preséncia umana continua (logistica, scientifica o militara) gràcias a de personals relevats regularament.
Geografia
[modificar | Modificar lo còdi]Situacion
[modificar | Modificar lo còdi]- Illa Amsterdam - Illa Saint-Paul : 80 km
- Reünion - Illas Crozet : 2 860 km
- Reünion - Illa Amsterdam e Illa Saint-Paul : 2 880 km
- Reünion - Illas Kerguelen : 3 500 quilomètres.
- Illas Kerguelen - Illa Amsterdam e Illa Saint-Paul : 1 420 km
- Illas Kerguelen - Illas Crozet : 1 480 km
- Illas Kerguelen - Tèrra d'Adelia : 2 700 km
- Tasmania (Austràlia) - Tèrra d'Adelia : 2 700 km
Istòria
[modificar | Modificar lo còdi]Lo territòri es creat en 1955.
Lista dels representants de l'Estat al cap del territòri dempuèi 1955:
- Xavier Richert (1955-1959)
- Pierre Charles Rolland (1959-1972)
- Roger Barberot (1973-1980)
- Francis Jacquemont (1980-1982)
- Claude Pieri (1982-1987)
- Claude Corbier (1987-1990)
- Bernard de Gouttes (1990-1991)
- Christian Dors (1991-1996)
- Pierre Lise (1996-1998)
- Brigitte Girardin (1998-2000)
- François Garde (2000-2004)
- Michel Champon (2004-2007)
- Eric Pilloton (2007-2008)
- Rollon Mouchel-Blaisot (2008-2010)
- Christian Gaudin (2010-2012)
- Pascal Bolot (2012-2014)
- Cécile Pozzo di Borgo (2014-)
Nòtas
[modificar | Modificar lo còdi]- ↑ Las TAAF compòrtan pas cap de division d'òrdre comunal e son dirèctament administradas dempuèi Saint-Pierre, sus l'illa de La Reünion.
- ↑ Sens comptar los 432 000 km2 de la Tèrra d'Adelia concernits pel Tractat sus l'Antartica de 1959 que decidiguèt lo gèl de las revendicacions territorialas sus aqueste continent.
- ↑ Cap de populacion permanenta.