Ruta graveolens

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Sauter à la navigation Sauter à la recherche
Pagina d'ajuda sus l'omonimia Pels articles omonims, vejatz Ruta.

Ruta graveolens

La Ruda ortenca (Ruta graveolens L., literalament « Ruda d'odor fòrta », del latin gravis, « pesuc », e olor, « odor »[1]) es una espècia de sosarbrilhon de la familha de las Rutacèas, cultivada per sas fuèlhas utilizadas per sas qualitats aromaticas e medicinalas

Descripcion[modificar | modificar la font]

Es un sosarbrilhon de 70 cm a 100 cm de naut gaireben, fòrça ramificat e lenhós a la basa. Sas fuèlhas son d'un verd glauc, semipersistanteas, son altèrnas, pennatisecadas (sovent trilobadas) e de consisténcia un pauc carnosa. Sas flors son pichonas, de color jaune verdenc, e amassada en corimb.

La planta exala una odor fòrta e penetranta, sovent percebida coma desagradabla, e ten un gost amar.

  • Organs reproductors:
    • Tope d'inflorescéncia: racèma de racèmas
    • Destriament dels sèxes: ermafrodita
    • Tipe de pollinizacion: entomogama
    • Periòde de florason: mai a agost

La fecondation del pistil gròs trapet per las estaminas a l'entorn, presenta una dobla curiositat. Las estaminas se lèvan las unas après las autras dins un òrdre plan caracterizat: una estamina sus doas se quilha successivament (pas en mèsme temps) per tocar l'estigmat del pistil, cada estamina (levat la primièra) tustant aquesta que la precedèt e la tornant en plaça; serián aquestas las estaminas "imparas" (1,3,5,7, etc). quand las estaminas "imparas" relizèron lo torn del pistil, las estaminas "paras" començan lo mèsme torn. Las estaminas son atal mogudas mues par un  acorchiment rapid de la fàcia intèrna de lor ret (lor pedoncul), ret compausat de grandas cellulas contenent aiga e tanins en pro granda quantitat e foncionant del mèsme biais que los pulvinus de la mimòsa pudica[2].

  • Grana:
    • Tipe de fruch: capsula
    • Espandiment: barochòr

Proprietats[modificar | modificar la font]

Planta toxica utilizada autrecòps per las proprietat emenagògas e abortivas de son esséncia. De fach, las proprietats abortivas serián degudas a de fòrça violentas contraccions abdominalas que provòca, causant l'expulsion del fètus mas tanben d'emorragias provocant mai sovent la mòrt de la maire (tot coma la sabina). La planta es tanben rubefasenta (preséncia de bergaptèn). L'odor pro desagrabla de la planta en dissuadís per astre la consomcion[3].

Espandiment[modificar | modificar la font]

  • Abitat e espandicion:
    • Abitat tipic: garrigas mediterraèas occidentalas
    • Airal d'espandiment: europèa miègjornala

donadas de: Julve, Ph., 1998 ff. - Baseflor. Index botanique, écologique et chorologique de la flore de France. Version : 23 avril 2004.

Planta originària del Sud-Èst de l'Euròpa (Ucraïna, Albania, Bulgaria, ex-Iogoslavia). Es fòrça plan naturalizada dins tota l'Euròpa e en Africa del Nòrd. La ruda es taben fòrça espandida en America del Sud, a l'estat salvatge o cultivada per sas proprietats medicinalas.

Cultura[modificar | modificar la font]

Li agrada un sòl leugièr e sec, calcari e pla solelhat. Multiplicacion per semenada o en porretas. La culhida se fa l'an seguent. Se lèva lo tèrme de la tijas abans florason.

Una talha sevèra a la prima favoriza l'aparicion de rebrots.

La planta se semena aisidament.

Istòria[modificar | modificar la font]

Fotodermatitas de contacte per las personas de pèl sensibla
Extrach del Tacuinum de París; òrt medicinal, cultura de ruda presentada coma element caud e sec al tresen  gra. Optim: Aquesta qu'es cultivada près d'una figuièra. Melhora (segon l'obratge) la vista e favoriza la dissipacion de las flatuléncias, aumentant la quantitat de espèrma mas demesís lo desir de coït.

La ruda èra autrescòps plan coneguda coma planta abortiva, e per aquò aviá mala reputacion. Atal sa cultura foguèt enebida en França per una lei 1921[4],[5]. Es toxica a fòrta dòsi; una rumor dich que Julia Titi, la filha de Titus seriá mòrta après n'aver consomat a l'escasença d'in avortament forçat[6].

La ruda vinosa èra considerada coma una planta magica associada a la magia blanca. Foguèt utilizada dempuèi l'Antiquitat, coma pels Romans. Los Farisians pagavan lo dèime sus la menta e la ruda[7] significant que pagavan lo dèime sus que que siá quitament las aromaticas). Figurava dins la lista de las plantas d'òrt recomandadas pel capitulari De Villis (lista de las plantas cultivadas din los òrts dels monastèris jos Carlesmanhe).

Amb la sàlvia, la menta, lo romanin, l'aussent e la lavanda, lo camfre, la canèla e lo giròfle, dintrava a l'Edat Mejana dins la composicion del vinagre dels quatre panaires censat aparar de la pèsta.

Al sègle XII Hildegard de Bingen indica qu'èra censada « apasimar los borbolhs excessius de la sang per l'òme ». Per adocir la matritz, las femnas bevián de ruda mescalada a d'autras plantas après aver pres un banh de vapor[8].

En polvera de ruda, dintrava dins la composicion del diaphoenix, remèdi de la farmacopèa maritima occidentala al sègle XVIII[9].

Las fuèlhas frescas se pòdon utlizar per assasonar las salças e los plats de vianda. De n'utilizar pauc a causa del gost amar e dels riscs de toxicitat.

En Itàlia del Nòrd, es utilizada per perfumar a l'aigardent (grappa alla ruta). En Etiopia, se bota un branquilhon dins las tassas de cafè, e a vegada de .

S'extrai de la ruda ortalenca un òli essencial utilizat autrescòps en perfemeriá.

Ruta gravolens en un remèdi omeopatic (en forma de granuls).

Lo contacte amb tota partida de la planta (e pas sonque la saba) pòt provocar de fotodermatitas de contacte per las personas de pèl sensibla[10]. En efièch, las Rutacèas son ricas en furanocomarinas fotosensibilizantas, un contacte amb la planta seguit d’una exposicion plen solelh pòt provocar una dermita aguda. Per una persona sensibla, après un contacte accidental cal netejar plan al sabon la pèl tocada abans tota exposicion al solelh, o d'amagar la partida de la pèl tocada amb un vestit.

A dòsi pichona, la ruda es reputada per aver de vertuts tonicas e estimulantas que fa melhora la digestion. Conteb une substància, la rutina (o rutosida), pròcha de la vitamina C2 (ancianament "vitamina P"), de proprietats antioxidantas[11],[12]

Es un repulsiu pels insèctes, coma las nièras[13] e los pesolhs[14].

Ruta in a cup of coffee (Ethiopia)
Fuèlhas de ruda dins una tassa de cafè en Etiopia.
Ruta in tea (Ethiopia)
Fuèlhas de ruda dins una tassa de tè en Etiopia.

Es tanben reputada per alunhar las vipèras[15]. Tanben pòt servir a alunhar los cats.

Noòtas e refréncias[modificar | modificar la font]

  1. (en) {{Obratge}} : paramètre titre mancant
  2. Pelt Jean-Marie. Les langages secrets de la nature - la communication chez les animaux et les plantes. Ed. Fayard, Livre de Poche n 144435, 1996. Chapitre 12 Des plantes mobiles, p. 155-156.
  3. Joel Reynaud, La Flore du Pharmacien, Ed TEC et DOC 2002
  4. Clothilde Boisvert et Annie Hubert (1977). Herbes et épices. Albin Michel, (ISBN 978-2-226-00430-7)
  5. La rue sur le site Autour des roses]
  6. herbier de Port-Royal
  7. Saint Luc (XI-42)
  8. Las plantas magicas de l'òrt dels nòus carrats de l'abadia de Royaumont, guida de visita
  9. Segon Dorvault, dins Yannick Romieux, De la hune au mortier, Éditions ACL, Nantes, 1986.
  10. Arias-Santiago, SA; Fernández-Pugnaire, MA; Almazán-Fernández, FM; Serrano-Falcón, C; Serrano-Ortega, S (2009). Phytophotodermatitis due to Ruta graveolens prescribed for fibromyalgia. Rheumatology (Oxford, England) 48 (11): 1401. doi:10.1093/rheumatology/kep234. PMID 19671699Modèl:PMID.
  11. {{{2}}},
  12. site autour des roses
  13. pépinières Deloulay
  14. ferme de sainte-Marthe
  15. site dedicat


Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Articles connèxes[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]