Províncias e territòris de Canadà

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Canadà es constituït de dètz províncias e de tres territòris, segon la Lei constitucionala de 1867.

Per aquesta darrièra, las detz províncias son : Albèrta, Colómbia Britanica, Illa del Prince Edoard, Manitòba, lo Nòu Brunswick, la Nòva Escòcia, Ontàrio, Quebèc, Saskatchewan, e Tèrranòva e Labrador.

Los tres territòris son : los Territòris del Nòrd Oèst, Nunavut e Yukon.

Las províncias son d'Estats que possedisson, dins lors camps de competéncias legislativas, de poders sobeirans, independentament del govèrn federal. Los territòris canadencs son de divisions administrativas que relevan del Parlament federal canadenc, que devolutz d'unes poders.




Las províncias de Canadà[modificar | modificar la font]

Província Abreviacion (Còde ISO) Capitala Entrada dins la confederacion Populacion
(2005)
Aira (km²)
Tèrra Aiga Total
Ontàrio 1 ON Toronto 1 de julhet, 1867 12.541.400 917.741 158.654 1.076.395
Quebèc 1 QC Vila de Quebèc 7.598.100 1.356.128 185.928 1.542.056
Nòva Escòcia2 NS Halifax 937.900 53.338 1.946 55.284
Nòu Brunswick 2 NB Fredericton 752.000 71.450 1.458 72.908
Manitòba3 MB Winnipeg 15 de julhet, 1870 1.177.600 553.556 94.241 647.797
Colómbia Britanica2 BC Victòria 20 de julhet, 1871 4.254.500 925.186 19.549 944.735
Illa del Prince Edoard2 PE Charlottetown 1 de julhet, 1873 138.100 5.660 5.660
Saskatchewan 4 SK Regina 1 de setembre, 1905 994.100 591.670 59.366 651.036
Albèrta 4 AB Edmonton 3.256.800 642.317 19.531 661.848
Tèrranòva e Labrador2 NL St. John's 31 de març, 1949 516.000 373.872 31.340 405.212

Nòtas:

  1. Just abans de la formacion de la confederacion Ontàrio e Quebèc formavan la Província de Canadà
  2. Nòva Escòcia, Nòu Brunswick, la Colómbia Britanica e l'Illa del Prince Edoard èran de colonias desseparadas quand dintrèron dins la confederacion. Abans de la seuna dintrada Tèrranòva èra un Domini de la Comunitat Britanica.
  3. Manitòba se conformèt al meteis temps que los Territòris del Nòrd-oèst.
  4. Saskatchewan e Albèrta foguèron creats a partir del Territòri del Nòrd-oèst.

Los territòris de Canadà[modificar | modificar la font]

Son tres los territòris de Canadà. A diferéncia de las províncias los territòris de Canadà an cap jurisdiccion inerenta e sonque gaudisson dels poders que lors son delegats pel govèrn federal. Los territòris representan la porcion de Canadà situada al nòrd de la latitud 60° N e a l'oest de la Baia d'Hudson, aital coma gaireben totas las illas al nòrd del Canadà continental (dempuèi la Baia de James fins a las illas de l'Àrtic).

Territòri Abreviacion (Còde ISO) Capitala Entrada dins la confederacion Populacion
(2004)
Aira (km²)
Tèrra Aiga Total
Territòris del Nòrd Oèst NT Yellowknife 15 de julhet, 1870 42.800 1.183.085 163.021 1.346.106

Yukon

YT Whitehorse 13 de junh, 1898 31.200 474.391 8.052 482.443
Nunavut NU Iqaluit 1 d'abril, 1999 28.300 1.936.113 157.077 2.093.190