Premiera Guèrra dei Boers

Aqueste article es redigit en provençau.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.


Premiera Guèrra dei Boers
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Informacions generalas
Data 20 de decembre de 1880 - 23 de març de 1881
Luòc Sud-Africa
Eissida Victòria dei Boers e Convencion de Pretoria
Belligerants
Reiaume Unit Transvaal (Boers)
Pèrdas
417 tuats
455 bleçats
25 tuats
50 bleçats
Batalhas
BronkhorstspruitRustenburgMarabastadLydenburgElandsfonteinLaing's NekSchuinshoogteRooihuiskraalMajuba Hill

La Premiera Guèrra dei Boers foguèt un conflicte armat de la fin dau sègle XIX durant la colonizacion de Sud-Africa per lei Britanics. Se debanèt dau 16 de decembre de 1880 au 23 de març de 1881 entre la Republica de Transvaal, un Estat fondat per lei Boers, e lo Reiaume Unit. Lei Boers èran lei descendents de colons olandés qu'avián quitat la colonia dau Cap après de tensions amb leis autoritats britanicas. Avián fondat divèrsei republicas independentas e la temptativa dei Britanics d'annexar la region de Transvaal foguèt a l'origina de la guèrra. Lei combats se limitèron a d'escaramochas e a d'emboscadas. Rapidament batuts, lei Britanics preferiguèron restablir lo statu quo ante bellum en 1881. Pasmens, tre 1886, la descubèrta d'aur dins lei territòris boers entraïnèt de tensions novèlas que menèron a una segonda guèrra en 1899-1902.

Causas[modificar | Modificar lo còdi]

Africa Australa durant lo periòde dau Grand Trek.

Durant la segonda mitat dau sègle XIX, lo sud dau continent african èra devesit entre plusors ensembles distints. Lei Britanics avián lo contraròtle dei regions dau sud-oèst, a l'entorn de la colonia dau Cap qu'èra una basa importanta per la navegacion. Au nòrd-èst, de colons d'origina olandesa avián fondat un ensemble de republicas relativament instablas a l'eissida d'un movement d'emigracion en defòra de l'espaci britanic. Dich Grand Trek, aqueu movement èra la consequéncia d'una rompedura entre aquelei colons, eissits dei fondators olandés de la colonia, e la corona britanica qu'aviá definitivament annexat la region après lei guèrras napoleonencas. Londres s'opausèt pas a aquela partença e assaièt de presentar aquelei colons, pauc a cha pauc dichs « Boers », coma de pioniers que desvolopan la colonizacion britanica. Pasmens, lei Boers se consideravan coma independents, çò qu'èra un subjècte latent de tensions. Enfin, lo tresen ensemble èra aqueu dei reiaumes indigèns que formavan un mosaïc amb de diferéncias importantas. Dins lo nòrd-èst, èran fòrça afeblits per la famina consecutiva au Mfecane. En revènge, a l'èst, lo Reiaume Zolo èra a venir una poissança regionala importanta.

La question dei republicas boers interessèt pauc lo poder coloniau britanic. Reconoguèt ansin lei republicas de Transvaal e d'Aurenja en 1852 e en 1854. Pasmens, un interès novèu apareguèt a partir de 1867 après la descubèrta de diamants dins la region de Kimberley. Per lei Boers, aquò èra una ocasion de rompre son isolament e Kimberley venguèt rapidament una aglomeracion importanta de 50 000 abitants. Mai leis estructuras estatalas boers èran feblas e, tre 1877, Transvaal èra dins una situacion de bancarrota. De mai, lei Boers s'inquietavan de la menaça zolo. Aquelei dificultats permetèron ai partisans de la creacion d'una federacion coloniala de Sud-Africa, menats per lo secretari d'Estat ai Colonias lord Carnarvon, d'avançar sei pions. En 1877, dins lo quadre de la preparacion de la Guèrra Anglozolo, mandèt un grop de 25 policiers per annexar Transvaal. La populacion reagiguèt gaire, a l'excepcion dei partisans dau vice-president Paul Kruger. D'efiech, la defensa còntra lei Zolos èra considerada coma prioritària e lei dificultats britanicas dins lo conflicte confiermèron aquelei crenhenças.

Pasmens, après la desfacha finala dei Zolos en 1879, lei Boers de Transvaal comencèron de protestar còntra l'annexion de 1877. Per gerir la situacion, lei Britanics decidèron de nomar lo generau George Pomeroy Colley, qu'aviá una bòna conoissença de la region, coma governador dei colonias de Natal e de Transvaal. Mai, en causa de problemas, poguèt pas visitar Transvaal. La posicion britanica i demorèt sota lo contraròtle d'un administrator pauc experimentat, Owen Lanyon, que demandèt tardivament lo mandadís de renfòrç per faciar lo desvolopament d'una insureccion populara. Ansin, lo 13 de decembre de 1880, 6 000 Boers poguèron se reünir liurament a Paardekraal per jurar de se batre còntra lei Britanics.

Debanament[modificar | Modificar lo còdi]

Fotografia de tropas britanicas durant lo conflicte.

La data dau 16 de decembre de 1880 es tradicionalament retenguda coma lo començament de la guèrra, mai d'escaramochas anterioras avián ja entraïnat d'escambis de tirs entre Boers e Britanics. Lei combats foguèron subretot marcadas per d'escaramochas e d'emboscadas organizadas per leis insurgents còntra de garnisons e de convòis britanics isolats e pauc nombrós. De mai, cada combat engatjèt solament un nombre limitat de combatents. La guerilha èra una estrategia ben adaptada ai combatents boers qu'èran de tiraires ben entraïnats e que podián se desplaçar rapidament gràcias a sei cavaus. En fàcia, lei Britanics assaièron pas de s'adaptar. Mandèron de tropas d'infantariá pauc mobilas, utilizèron pauc d'artilhariá e laissèron generalament l'iniciativa a seis adversaris.

Leis operacions se concentrèron donc dins una region reducha onte lei Boers bloquèron aisament lei temptativas britanicas de restablir lo contacte amb lei garnisons assetjadas. Lei tres batalhas pus importantas, Laing's Nek (28 de genier), Schuinshoogte (8 de febrier) e Majuba (27 de febrier), ne'n foguèron lei tres episòdis principaus. Dins lei tres cas, lei Britanics foguèron largament dominats per la precision dei tirs advèrs. Lo generau Colley foguèt ansin tuat a Majuba e après aquelei desfachas, lo govèrn de William Ewart Gladstone decidèt d'arrestar la guèrra. D'efiech, vesiá pas l'interès de mobilizar de fòrças importantas per tornar contraròtlar de regions economicament pauc interesssantas – lei jaciments d'aur foguèron descubèrts cinc ans après lo conflicte.

Consequéncias[modificar | Modificar lo còdi]

Lo generau Colley foguèt remplaçat per Evelyn Wood que recebèt l'òrdre de signar una alta-au-fuòc amb lei Boers. Après un premier tractat conclut a O'Neil's Cottage, la patz definitiva foguèt signada lo 26 de març de 1881. Lei Britanics reconoguèron l'independéncia dei republicas boers, mai una tutèla britanica foguèt mesa en plaça sus aqueleis Estats. Dins aquò, aquela tutèla èra fòrça teoria e limitada a l'acceptacion dei lèis britanicas sus lo contraròtle deis afaires e dei territòris indigèns. En 1884, una convencion restaurèt l'independéncia complèta dei republicas boers. Pasmens, tre 1886, la descubèrta d'aur au sud de Pretòria preparèt lei condicions per un segond conflicte, ben pus violent e murtrier, que comencèt en 1899 e que s'acabèt per una victòria britanica en 1902. La victòria boer de 1881 aparéis ansin coma un succès defensiu efemèr qu'arrestèt pas lòngtemps lei projèctes d'establiment d'una federacion coloniala sud-africana sota influéncia britanica.

Liames intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • (en) M. Gough Palmer, « The Besieged Towns of the First Boer War, 1880–1881 », South African Journal of Military History, vol. 5, n° 2, decembre de 1980.
  • (en) Felix Machanik, « Firearms and Firepower – First War of Independence, 1880–1881 », Military History Journal, vol. 5, n° 2, decembre de 1980.
  • (en) Martin Meredith, Diamonds, Gold and War: The Making of South Africa, Simon & Schuster, 2007.
  • (en) Charles L. Norris-Newman, With the Boers in the Transvaal and Orange Free State 1880–81, Londres, Abbott, Jones & Co, 1882.
  • (en) Thomas Pakenham, The Scramble for Africa: 1876–1912, Random House, 1991.

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]