Ponthieu

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Blason de la comtat de Ponthieu

Ponthieu era un ancian comtat francés, que sa capitala era Abbeville e sa plaça-fòrta principala Montreuil. Correspond aperaquí au país administratiu (dins lo sens de la lei de 4 de febrier de 1995, dicha Pasqua) de Ponthieu-Marquenterre, situat entre las ribieras de Somme e d'Authie e bordat a l'oest per Marquenterre, comprenent los cantons de Crécy-en-Ponthieu, Nouvion e Ailly-le-Haut-Clocher, dins lo departament de Somme e la region de Picardia.

Istòria[modificar | modificar la font]

Lo comtat era delimitat per las ribieras de Somme e de Canche. Son origina demòra desconeguda ; semblariá que per defendre Picardia contra los vikings, los reis daus francs successors de Charlesmanhe aguessen creada 'na marcha a l'entorn d'Abbeville, qu'Angilbert ne seriá un daus prumiers beneficiaris. Lo marqués charjat de 'queste comandament administrariá Ponthieu e per dispausar de revenguts sufisents per finançar las tropas, aguet la charja d'avoat de Sant Riquier. Aprep Angilbert e son filh Nithard, Ponthieu fuguet atribuit a la Maison daus Welfs, puei a la de Montreuil, que lor membres prengueren lo títol de comte de Montreuil. Los robertians l'annexeren dins la segonda meitat dau segle X, e Uc Capet lo balhet en feu a un de sos gendres, lo chavalier Ugues I de Ponthieu. Lo filh de 'queste darrier Enguerrand I, prenguet lo títol de comte de Ponthieu en 1024 aprep tuar lo comte de Bolònha e se maridar emb sa veusa.

Lo comtat passet en seguda a la familha Montgommery, puei a la Maison de Mello (Dammartin), aus reis de Castelha e aus Plantagenests. En 1336, au començament de la Guerra de Cent Ans, Felip VI de Valés lo confisquet a Edoard III d'Anglaterra, son filh Joan II de França lo Bon lo rendet en 1360 per lo Tractat de Brétigny e Charles V de França lo tornet conquistar en 1369. Fuguet en seguda balhat en apanatge a daus nòbles nombrós.