Pollambèrt
| Règne | Animalia |
|---|---|
| Embrancament | Chordata |
| Sosembr. | Vertebrata |
| Classa | Aves |
| Òrdre | Galliformes |
| Familha | Phasianidae |
| Genre | Tetrao |
Tetrao urogallus
Linnaeus, 1758
LC : Preocupacion menora
Lo pollambèrt, pa(v)on salvatge[1] (var. masc. pau(m) sauvatge, (fem. pava o pauessa sauvatja) o pavés (Tetrao urogallus) es una gròs gallinacèu dels bòsques de conifèrs de montanhas. Presenta un dimorfisme sexual extrèm, los mascles essent gaireben dos còps mai gròsses que las femes. La populacion mondiala es repertoriada coma «preoccupacion menora» par l'UICN, e mai que las populacions d'Euròpa centrala sián declinantas e fragmentadas, veire desaparegudas. En Occitània es principalament present dins los Pirenèus, amb tanben un pichon poblament en Cevenas. L'espècia aparten a l'anciana familha de las tetraonidae actualament inclusa dins la pus vasta de las phasianidae.
Taxonomia[modificar | modificar la font]
L'espècia foguèt d'en primièr descrita per Linne dins son Systema naturae en 1758 amb son nom binomial.
L'espècia es relativament pròcha de Tetrao parvirostris, que viu dins los bòsques de la taiga a l'èst de Russia e al nòrd de Mongolia e de China.
Sosespècias[modificar | modificar la font]
Existisson mantuna sosespècias listadas, d'oèst cap a l'èst:
- T. u. cantabricus (Pollambèrt cantabre) – Castroviejo, 1967: present al nòrd oèt d'Espanha
- T. u. aquitanicus – Ingram, 1915: present dins los Pirenèus en Espanha e França
- T. u. major – C.L. Brehm, 1831: present en Euròpa centrala (Alps to Estonia)
- T. u. rudolfi – Dombrowski, 1912: present del sud èst d'Euròpa (Bulgaria fins al sud oèst Ucraïna)
- T. u. urogallus – Linnaeus, 1758: present en Escandinàvia e Escòcia
- T. u. karelicus – present en Finlàndia e Karelia
- T. u. lonnbergi – present dins la Peninsula de Kola
- T. u. pleskei – present en Bielorussia, Euròpa centrala, Russia
- T. u. obsoletus – present al nòrd de la Russia europèa
- T. u. volgensis – Buturlin, 1907: present al sud èst de Russia
- T. u. uralensis – Nazarov, 1886: present dins los Orals e en Siberia occidentala
Descripcion[modificar | modificar la font]
Lo mascle e la feme del pollabèrt pòdon aisidament èsser diferenciats per sa talha e sa color. Lo gal es fòrça pus gròs que la pola. Es un dels pus important dimorfisme sexual en talha en çò d'una espècia d'aucèl vivent, despassat solament per las pus grandas ostardas e d'unes membres de la familha dels faisans. Los gals mesuran generalament entre 74 e 85 cm amb una envergadura 90 de 125 cm e un pes mejan de 4.1 kg. Los pus gròsses gals salvatges pòdon aténher una talha de 100 cm e un pes de 6.7 kg mentre que los en captivitat pòdon pesar fins a 7.2 kg. Las plumas del còs son entre gris escur e maron escur, mentre que las del pitre son verd metallic escur. Lo ventre e las cobertas soscaudalas varian del negre al blanc segon l'espècia. La pola es fòrça pus pichona que lo gal e pesa aperaquí la mitat del gal. Lo còs de la pola de pollambèrt, del bèc a la coa, mesura aperaquí 54–64 cm de long, l'envergadura de 70 cm e pesa entre 1,5 e 2,5 kg, amb una mejana de 1,8 kg. Las plumas sus las parts superioras son brunas, amb de barras negras e argentadas; sul dessós, son pus claras e jaune camoç.
Galariá[modificar | modificar la font]
Tetrao urogallus
Tetrao urogallus
