Panthera pardus

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Pagina d'ajuda sus l'omonimia Pels articles omonims, vejatz Leopard e Pantèra.
canina de Panthera pardus provenent del sit mosterian de la Cauna de l'Avelanièr (Nauts Pirenèus, França) (escala = 1 cm)

Lo leopard es una de las cincs espècias existentas del genre Panthera, membre de la familha dels Felidae [1] . Es present dins una larga aira de reparticion en Africa subsariana, dins d'unas parts de l'Asia occidentala e centrala, dins lo sud de Russia e sul soscontinent indian fins en Asia del sud èst e de l'èst. Es repertoriat coma vulnerabla sus la lista roja de l'UICN car las populacions de leopards son amenaçadas per la perda e la fragmentacion de son abitat e son en declin dins de grandas partias de l'aira de reparticion mondiala. Lo leopard es considerat coma atudat localament a Hong Kong, a Singapor, en Corèa del Sud, en Jordania, al Marròc, al Togo, als Emirats arabs units, en Ozbequistan, en Liban, Mauritània, Koweït, Siria, Libia, en Tunisia e benlèu en Corèa del Nòrd, en Gambia, Laos, Lesotho, Tatgiquistan, Vietnam e Israèl [2][3]. Los archius contemporanèus suggerisson que lo leopard se trapa pas que dins 25 % de son aira de reparticion mondiala istorica[2][3].

Descripcion[modificar | modificar la font]

Lo leopard es un mamifèr que pesa adulte entre 35 kg e 80 kg e mesura entre 90 cm e 1,60 m, fins a 1,90 m per la sosespècia africana. La femèla es en general pus pichòta que lo mascle.

De leopards pòdon èsser negres e son alara sonats « pantèra negra »; s’agís pas d’una sosespècia distinta mas d’una variacion ligada a una mutacion genetica sonada melanisme : la forradura consèrva sas tacas, mas son pas visiblas dins los pels.

Costumas[modificar | modificar la font]

Caça sonque de nuèch e sòl passar la jornada aconsomit dins la vegetacion, dins las tutas d'autres animals o, mai sovent, sus la branca d'un arbre que los escalan amb una granda agilitat.

Un mascle jove fotografiat en Namibia

Pel leopard, l'arbre representa a l'encòp l'endrech ont se pausa, lo ponch d'ont va caçar e ont emmagazina son manjar. Es un animal exclusivament solitari levat pendent la sason de las amors (mai o mens 15 jorns per an). Lo periòde de gestacion es de 3 meses e mièg e la femèla pòt portar dos o tres pichòts. Lo còs del leopard l’ajuda per montar als arbres, amb sas patas fòrça desvolopadas e sos muscles potents. Quand lo leopard es confrontat a la concurréncia dels autres predators, a tendéncia a far montar sas victimas dins los arbres a l’abric dels caronhaires. Lo leopard es un animal eclectic dins son menut, se noirís de predas de talha mejana (antilòpas, gazelas, facochèrs, gnos), que tua per estrangulacion o per mossegadas. Es un mamifèr de la familha dels felids, es carnivòr, es un grand predator de la savana e de las selvas tropicalas e sornas d’Asia. Pòt viure fins a 12 ans dins la natura e 23 ans en captivitat.

Reproduccion[modificar | modificar la font]

Los pichòts de la pantèra pesan entre 500 e 700 g, lo desmamatge se fa a 3 mes, mas atenhon lor maduretat sexuala entre 2 e 3 ans. Es un animal solitari, viu en coble sonque 6 o 7 jorns pendent que la femèla es en calor. 90 jorns après l’acoplament, la femèla dona naissença a 1 a 6 pichons.

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. (2017) A revised taxonomy of the Felidae: The final report of the Cat Classification Task Force of the IUCN Cat Specialist Group, 73–75. 
  2. 2,0 et 2,1 (2016) Leopard (Panthera pardus) status, distribution, and the research efforts across its range 4, e1974. DOI:10.7717/peerj.1974. 
  3. 3,0 et 3,1 (2017) Population dynamics and threats to an apex predator outside protected areas: implications for carnivore management 4, 161090. DOI:10.1098/rsos.161090. 

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]