Paleolitic superior

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Paleolitic Superior)
Sauter à la navigation Sauter à la recherche
Edats preïstoricas
O   La Tène   Protoïstòria
  Hallstatt
Edat del Fèrre
  Bronze final  
  Bronze mejan
  Bronze ancian
Edat del Bronze
    Calcolitic    
  Neolitic Preïstòria
Mesolitic / Epipal.
P     Paleolitic superior  
    Paleolitic mejan
    Paleolitic inferior
  Paleolitic
Edat de la Pèira

Lo Paleolitic superior es lo periòde de la Preïstòria qu'es caracterizat per l'arribada de l'òme anatomicament moderne en Euròpa, lo desvolopament daus gatges liats a la chaça e a la pescha, e l'explosion de las formas d'art. Se situa entre 45 000 e 10 000 ans avans lo present e correspond a las darrieras fasas de la glaciacion de Würm. Es precedit per lo Paleolitic mejan e es segut per l'Epipaleolitic (o Paleolitic finau). Plusors culturas se succedissen durant lo Paleolitic superior, sensiblament l'Aurinhacian (de -43 000 a -29 000), lo Gravetian (de -29 000 a -22 000), lo Solutrean (de -22 000 a -18 500) e lo Magdalenian (de -17 000 a -10 000). Dins l'Aurinhacian l'òme moderne coabita en Euròpa emb l'òme de Neandertal juscanta l'extincion de 'queste vers -30 000 ans a Gibartar coincidissent mai o mens emb l'arribada a partir daus Balcans de 'na segonda ersa d'òmes modernes caracterizats per 'na cultura distinta: lo Gravetian. Lo clima dau Paleolitic superior es generalament rigurós emb daus episòdis mai chauds. Lo nòrd d'Euròpa es ocupat per la tondra, biòma caracterizat per l'abséncia d'arbres, delimitada au sud por la taiga, vegetacion pauc espesa qu'es lo reiaume daus erbivòrs: ur (lo davancier de talha granda de las vachas domesticas), chavau de Przewalski, rinoceros lanós, mamot, bisont e saiga; durant los episòdis mai fregs abondan los rangiers. Tots 'quilhs son chaçats per dos carnivòrs concurrents de l'òme: lo leon de las cavernas e la iena, en tant que l'ors brun e l'ors de las cavernas ocupan las vaus cubertas de bòscs. L'Homo sapiens, dont lo representant mai conegut es l'òme de Cròsmanhon descubert en 1868 a las Aisiás de Taiac, arriba en Euròpa emb de las novelas tecnicas de talha de la peira per la produccion de lamas que servissen de basa a la realizacion de diferents gatges: gratadors, burins, ponchas de flecha, sagaias. De las matèrias duras animalas començan d'estre utilizadas per la fabricacion de sagaias, de propulsors e d'arpons, presentant daus còps daus decòrs geometrics o figuratius. La data d'aparicion de l'arc es discutida per manca de pròvas directas; çai que lai, de pitas ponchas de flecha de silex trobadas dins la bauma dau Parpalló a Gandia datan de 19 000 ans avans lo present. Lo Paleolitic superior s'achaba emb lo eschaufament; es la fin de la cultura dau Magdalenian; lo retorn daus grands bòscs entraina daus chamnhanents au niveu de l'armament (microlitizacion de las ponchas, generalizacion de l'arc) que caracterizan l'Epipaleolitic.