Tondra

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Sauter à la navigation Sauter à la recherche
Tondra a Vorkuta, al nòrd de Russia
Localizacion de la tondra

Lo tondra, tèrme venent del rus Тундра, manlèu del same[1] designa un dels quatorze grands biòmas terrèstres. Es una formacion vegetala situada dins las zonas climaticas frejas, polaras o de montanha, constituida d'una estrata vegetala unica subretot compausada de graminèas, de carèx, de liquèns, de mofas e de diferentas varietats d'arbrilhons. Se destria abitualament la tondra artica, la tondra antartica e la tondra alpina. Las dos primièras son influenciats per un clima freg d'origina polara alara que lo clima de la tondra alpina es ligada a l'altitud.

La majora partida de la tondra forma un cercle de mai de uèit milions de km² a l'entorn dels pòls, o 6 % de las tèrras emergidas. A causa de la reparticion de las tèrras emergidas sus la planèta, la tondra se concentra subretot dons l'emisfèr nòrd, al nòrd del limit dels arbres que marca sa separacion amb la taiga. La tondra artica es importanta pels pòbles del Grand Nòrd ont i menan lors rèns pendent lor migracion estivala. Aquestes i passan lo cort estiu artic e se noirisson massissament de liquèns abans de tornar cap a la taiga al retorn del periòde ivernal.

Clima[modificar | modificar la font]

Las condicions climaticas rufas son sovent marcadas per un ivèrn log de gèl, e un cort periòde vegetatiu pendent que la temperatura mejana passa pas 10 °C. La classificacion de Köppen definís lo clima de tondra (ET) amb los dos critèris seguents:

  • La sason d'estiu es fòrça pauc marcada
  • La temperatura mejana del mes mai caud es compresa entre 0 °C e 10 °C

Las precipitacions, variablas, passan pas en general 250 mm per an, çò que dona un clima gaireben sec. L'aiga cai subretot jos forma de nèu. Fin finala, lo vent i es mai sovent violent e se nomme blisard.

Es dins la zona de la tondra que s'encontra los pergelisòls, de sòls que degèlan pas qu'en superfícia. Son joves e prims que pauc de matèrias organicas s'i pausan. Degèlan en partida pendent l'estiu.

Davalant cap al sud, la tondra daissa la plaça a la taiga.

Flora[modificar | modificar la font]

La flora de la tondra constituís del sud al nòrd, de lanas d'arbusts de la familha de las salicacèas amb nombrosas espècias de salzes erbacèus nans, de lanas ont se trapan encara unes arbres coma los beces, puèi de pelencs de ciperacèas e joncacèas, fin finala de zonas ont la vegetacion presenta pas mai que de mofas e de liquèns (unes consomats pels rèns). Totas aquestas plantas an una creissença alentida a causa de las condicions climaticas extrèmas.

Liquèns e mofas[modificar | modificar la font]

Los Cladonia son abondants e cobrisson los sòls subretot loCladonia rangiferina [2]. Los liquèns e mofas son una font de noiritura per la populacion animala de la tondra.

Falguièras[modificar | modificar la font]

Las falguièras o Filicofits (Filicophyta) forman una sosdivision de criptogamas vascularis. Comptan unas 13 000 espècias (ami grand embrancament vegetal après los angiospèrmas). Pasmens s'encontra gaireben los tres quarts de las espècias dins las regions tropicalas.

Joncs[modificar | modificar la font]

Poacèas[modificar | modificar la font]

Flors[modificar | modificar la font]

La tondra compta unas 200 espècias de flors[3]. las estrategias per resistir al freg son de tipes diferents: las plantas forman de tapises bas, developan des envelopas lanosas a l'entorn de granas e lors tijas son gaireben sempre pelosas. Unas son emblematicas.

L'epilòbi de fuèlhas largas (Epilobium latifolium) possedís de flors remarcablas ròsa violencas de quatre petals e quatre sepals esrtechs.

Lo lupin artic (Lupinus articus), lo lupin sedós (Lupinus sericeus) lo lupin d'Alaska o lupin d'Esòcia (Lupinus nootkatensis), lo cerast vulgar (Cerastium fontanum Baumg), lo qisiqtuti (Ledum decumbens) florisson tanben.

L'oxitròp de Maydell (Oxytropis maydelliana) presenta de flors jaunas en grapas, la piròla de grandas flors (Pyrola grandiflora) de pichonas flors blancas tanben en grapas.

De pavòts, lo pavòt artic (Papaver radicatum), coma Papaver hultenii, Papaver keelei e Papaver cornwallisensis se desvelopan sus la tondra. La saxifraga de fuèlhas opausada Saxifraga oppositifolia de flors ròsas es plan resistent e espandit. Lo saniçon iranjat Senecio fuscatus, lo miosotís alpin, la saxifraga de flagèls e una pediculària Pedicularis capitata, una minuscula primadèla Primula cuneifolia florisson tanben sus la tondra.

L'ulhet marin o palenc d’Olimp Armeria maritima apareis a la fonda de las nèus.

Lo renoncule septentrional a la caracteristica de comolar d'elements nutritius pendent d'annadas abans de florir.

En Suèci dins las illa Öland e Gotland butan mai de 35 varietats d'orquidèas[4]. En Islàndia florisson entre autras la centaurèa dels monts (Centaurea montana), l'orpin ròse (Rhodiola rosea), la gençana dels nèus (Gentiana nivalis), lo licnís dels Alps (Lychnis alpina) e una planta carnivòra la Pinguicula vulgaris[5].

Baias[modificar | modificar la font]

Las atòcas, arbrilhon de fuèlhas persistentas e rams prims e rabalaires passan pas 30 cm de naut.

D'autras baias son presentes coma un romèc Rubus chamaemorus.

Biomassa[modificar | modificar la font]

Lo sòl de la tondra es paure e prim.

La biomassa d'aqueste environament es fòrça fèbla a causa de la velocitat de creissença lenta dels vegetals. Representa gaireben 5 tonas per ectara e se localiza dins lo sistèma racinari.

Fauna[modificar | modificar la font]

La fauna es fòrça plan adaptada a las condicions de vida. Pòrta mai sovent una forradura o un plumatge espés e blanc en ivèrn e una una grossa sisa de grassa per s'aparar del freg, del vent e del glaç.

Lo duc blanc (Bubo scandiacus) e lo tetra son d'ausèls sedentaris que capitan a resistir a las condicions climaticas.

D'ardadas de grands romiaires expleitan tanben la tondra e migran segon de fonts alimentàrias. I a los caribós en America del Nòrd, los rèns en Eurasia, los buòus muscats. Las mai grandas ardadas de caribós fèrs se trapan en Alaska e al nòrd de Quebèc e Labrador.

Los carnivòrs son representats pels ors blancs, los lops o los rainals polars. Una partida de lor alimentacion es constituida per de pichons rosegaires nomenats lemmings.

Lo cort estiu boreal es tanben l'escasença del desvelopament d'insèctes coma los moissals e los parpalhons.

Equivaléncia biogeograficas[modificar | modificar la font]

L'estatge alpin de las montanhas pòt presentar de condicions climaticas semblablas avent autrejat a d'espècias articas vegetalas coma animalas de demorar après la darrirèra glaciacion, per exemple Erebia pandrose parpalhon europèu artic e alpin[6].

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Étymologie de Toundra - CNRTL
  2. Fred Bruemmer, Le grand nord, (ISBN 272425441-4)
  3. Iqualuit site Inuit
  4. Suède : flore de la toundra
  5. flore de l'Islande
  6. Guide des papillons d'Europe et d'Afrique du Nord de Tom Tolman, Richard Lewington,, éditions Delachaux et Niestlé, 1998 - (ISBN 2603011146)

Bibliografia[modificar | modificar la font]

  • Jean Boulain, Géographie des sols, Presses Universitaires de France, 1975, pp. 124-126.

Annèxes[modificar | modificar la font]

Articles connèxes[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]