Olivenita

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Fotografia d'una massa d'olivenita (Špania Dolina, Eslovaquia).

L'olivenita es un minerau verd qu'a una duretat de 3,0 e una densitat de 3,9-4,4. Es formada d'arseniat idratat de coire (simbòl quimic : Cu2AsO4OH) cristallizat segon un sistèma ortorombic de classa bipiramidala. Dins la natura, forma de cristaus tabulars, de massas granulàrias ò d'agregats fibrós. Son esclat es adamantin a veirenc.

Minerau segondari eissit de l'alteracion d'autrei mineraus, l'olivenita se troba dins lei zònas d'oxidacion dei jaciments de coire e d'arsenic. Pòu èsser associada ambé l'adamita, la smithsonita, la malaquita, l'azurita ò l'escorodita. A ges d'interès economic.

Liames intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]