Adamita

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Fotografia d'un tròç d'adamita (Mina d'Ojuela, Mexic).

L'adamita es un minerau incolòr a l'estat pur e de color variabla en preséncia d'impuretats (jaune, violet, verd ò ròsa). A una duretat de 3,5 e una densitat de 4,32-4,48. Es formada d'arseniat idratat de zinc (simbòl quimic : Zn2AsO4OH) cristallizat segon un sistèma ortorombic de classa bipiramidala. Dins la natura, forma generalament de cristaus pichons ò d'agregats fibrós. Son esclat es veirenc.

Minerau segondari eissit de l'alteracion d'autrei mineraus, l'adamita se troba dins lei zònas d'oxidacion dei jaciments de zinc. Pòu èsser associada ambé l'olivenita, la smithsonita, l'emimorfita, la malaquita ò l'azurita. A ges d'interès economic.

Liames intèrnes[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]