Oliva
L'oliva es lo fruch de l'olivièr. Botanicament es una drupa de pèl lisa, d'envolopa carnuda rica en matèria grassa contenent un clòsc força dur, ossós que dedins i a una grana, rarament doas. La seuna color d'en primièr es verda, puèi ven negra quand es madura.
Olivada
[modificar | modificar lo còdi]La culhida de l'oliva se fa en espandir un ret jos l'arbre e en fasent tombar los fruchs dedins amb de pèrgas o de maquinas. La sason de l'olivada va de novembre fins a genièr, per las olivas destinadas a l'extraccion d'òli. La trolhada se fa al pus lèu, lo meteis jorn per tal d'evitar la fermentacion.
Utilizacion de l'oliva
[modificar | modificar lo còdi]Oliva de taula
[modificar | modificar lo còdi]
A l'excepcion de qualques varietats coma la Thrubolea grèga, se pòt pas consomar las olivas de taula sens tractament per ne levar l'amargor. Se pòt far sonque en las botant dins l'aiga e en cambiar l'aiga mantun còp o en las sometre a l'accion de l'idroxid de sòdi amb una fermentacion finala (sistèma espanhòl o sevilhan) o sens fermentacion (sistèma californian o occitan). Se manja sola o coma ingredient dins de recèptas nombrosas (tapenada o guit amb olivas...)
Òli d'oliva
[modificar | modificar lo còdi]L'utilizacion màger de l'oliva es per l'extraccion de l'òli considerat coma lo melhor dels òlis alimentaris.
Produccion mondiala
[modificar | modificar lo còdi]| País | Produccion (tonas) | Percentatge |
|---|---|---|
| Espanha | 1 179 100 | 43,3 % |
| Itàlia | 550 000 | 20,2 % |
| Grècia | 367 000 | 13,5 % |
| Marròc | 280 000 | 10,6 % |
| Turquia | 180 000 | 6,6 % |
| Tunisia | 120 000 | 4,4 % |
| Siria | 60 000 | 2,2 % |
| Argeria | 45 000 | 1,7 % |
| Portugal | 29 000 | 1,1 % |
| Jordania | 27 977 | 1,0 % |
| Argentina | 10 000 | 0,37 % |
| Libia | 6 800 | 0,25 % |
| Liban | 5 300 | 0,19 % |
| Croàcia | 4 500 | 0,17 % |
| França | 4 000 | 0,15 % |