Menchevics

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Sauter à la navigation Sauter à la recherche
Dirigents menchevics a Norra Bantorget a Estocòlme en mai de 1917 : Pavel Axelrod, Julius Martov e Alexandre Martynov.

Los Menchevics son un corrent socialista rus se reclamant del marxisme, d'en primièr format per la fraccion minoritària del Partit obrièr social democrata de Russia (POSDR) pendnet la division d'aqueste partit al 2d congrès de Londres en 1903.

Lo mot menchevik (en rus меньшевик) ven de menchinstvo (меньшинство en rus) que significa « minoritat ». S'opausan als Bolchevics (большевик ; de bolchinstvo, большинство, « majoritat »), que seràn a l'origina de la creacion del Partit comunista de l'Union sovietica. Lo tèrme de « minoritat » ven del resultat d'un vòte realizat al subjècte de questions d'organizacion e d'estrategia. Los Bolchevics menats per Lenin presicavan l'organizacion d'un partit de quadres, format de revolucionaris professionals, per oposicion a la concepcion dels Menchevics que, a l'entorn de Julius Martov, presicavan un partit de massa, ont l'adhesion èra dobèrta al mai grand nombre.

Pasmens, quitament se la faccion bolchevica èra majoriària al sen del POSDR en 1903, demorava minoritària sus l'empont politic fins a la revolucion d'Octobre de 1917. En eièch, en 1905, i a 8 000 Bolchevics dins las organizacions clandestinas contra los 12 000 Menchevics a la meteissa epòca[1].

Istòria[modificar | modificar la font]

De febrièr a octobre de 1917, lo Comitat executiu del Soviet de Petrograd es presidit per un Menchevic, Nicolas Tchkhéidzé[2].

En abril de 1917, un autre Menchevic, Irakli Tsérétéli[3] rejonh lo govèrn provisòri.

Los dessèrv aquesta participacion, Pèrdon los influéncia a las eleccions municipalas de Moscòu en setembre de 1917.

Lo 25 d'octobre de 1917, pendent lo Congrès dels Soviets los 110 delegats menchevics, minoritaris (sus 673 delegats), quitan la sala al moment de la ratificacion de la revolucion d'Octobre, per denonciar un « còp d'Estat bolchevic ».

Lo 14 de junh de 1918, los Menchevics son fin finala constrenchs a la clandestinitat la velha de las eleccions al cinquen congrès dels soviets ont esperavan obtenir la majoritat.

Pendent la guèrra civila, de membres del partit se ligan als « blancs » per combatre los bolchevics. Lo Comitat central menchevic condamna formalament aquestas initiativas, subretot dins la region de la Vòlga ont èra sont nombrosas. Dins una logica d'oposicion als Bolchevics al poder, los Menchevics sostenon los marins de Kronstadt en març de 1921.

Percaçats, emprisonats e executats pels Bolcheviks, quitament los militants e dirigents que s'èran ligats al regime son chaplats find als ans dels grands processes estalinians o alara desportats abans la segonda guèrra mondiala. Aqueles que pòdon s'exiliar installan lor direccion a Berlin, ont  publican Lo Messatgièr socialista (Sotsialistitcheski Vestnik). En 1933, l’arribada al poder d'Hitler los obliga a quitar Berlin per París.

Ideologia e estrategia[modificar | modificar la font]

Los Mencheviks volgavan menar una revolucion per estapes, fasent d'n primièr en Russia una aliança amb la borgesiá liberala[4]: s'agís d'en primièr d'arribar a la democracia, puèi d'accedir al socialisme (pel biais de lutas socialas o de fons mutualistas per exemple). D'aquela mena, rejonhon los socialistas e los democratassocials.

Sul plan internacional, los Menchevics èran membres de l'Union dels partits socialistas per l'accion internacionala (estructura fòrça critica de la Segonda Internacionala), puèi de l'Internacionale obrièra socialista.

Notas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Pierre Broué, Le Parti bolchévique : histoire du P.C. de l'U.R.S.S., Éditions de Minuit, 1963.
  2. Biographie de Nicolas Tchkhéidzé, consultée le 11 mars 2014.
  3. Biographie d'Irakli Tsérétéli, consultée le 11 mars 2014.
  4. François-Xavier Coquin, La Révolution russe, Les bons caractères, Pantin, 2005, p. 24.