Laterita

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Un camin de tèrra dins la província de Misiones dins lo nòrd de l'Argentina.
Un perfil lateritic: transicion dempuèi lo bas, un esaprolita mòble cap a una fina laterita indurada marron, l'ensems jos un sol lateritic (Índe).

La laterita (del latin later, brica) es una ròca roja o bruna, que se forma per alteracion de las ròcas jols climas tropicals. Lo sens larg designa l'ensemble dels materials, mòbles o indurats, rics en idroxids de fèrre o en idroxid d'alumini, constituissent de sols, d'orizonts superficials, d'orizonts prigonds de pefil d'alteracion. Se trapa des lateritas subretot en domèni intertropical. Cobrisson 33 % dels continents.

La laterita designa un material indurat, utilizat per la construccion d'edificis dins las regions tropicalas.

Los sols lateritics son de sols prims, ruscats e paure en silici e en elements nutritius fertilizants (Ca, Mg, K, Na). La vegetacion, coma las grandas sèlvas equatorialas, demora pasmens abondanta suq aqueles sols, pasmens fragil.

Lo fèrre oxidat dona la color roja d'una laterita. La preséncia d'alumina Al2O3 fa d'unas lateritas nomenadas baucita laminièra màger d'alumini.

S'agís tanben d'una sèrva importanta d'aquifèrs, los sols lateritics filtrant gaireben 50 % de l'escorriment global.

Formacion[modificar | modificar la font]

Una laterita se pòt formar a partir de quin que siá tipe de ròca, mas sonque se lo clima es caud e umid sus un periòde long. Pasmens, se forma tant de tipes de lateritas qu'i a de ròcas d'origina. Pendent l'alteracion, los minerals de basa mai instables desapareisson (coma los feldspats), e los ions mai solubles se desliuran en solucion. Los autres demoran en plaça formant de novèlas ròcas.

Minerals alterats[modificar | modificar la font]

Brica de construccion en laterita (Índia, escala 1 cm). Lo tèrme laterita ven del latin later, la brica.

Los principals minerals alterats son de silicats, lp qüars (silici), e dels carbonats:

  • Los nesosilicats e inosilicats ferromagnesians: olivina, peridots, piroxènas, amfibolas. Desliuran d'ions Fe, Mg, Ca e contribuisson a la neoformacion d'oxiidroxids.
  • Los micas: desliuran los ions K e Fe. Las biotitas e muscovitas donan de glauconitas, se transformant en illitas puèi en montmorillonitas de degradacion.
  • Los tectosilicats: feldspats, relizan la neoformacion d'argilas en clima caud umid, o desliuran just de produchs solubles e amorfs en clima freg a temperat.
  • Lo qüars: conegut per sa pla fòrça resisténcia a l'alteration, pòt èsser trobat amb un taus de ruscatge anant fins a 20 % jos climas tropicals. Dins aquelas condicions, la silici es fòrça mai solubla e mobila que los oxids de fèrre e d'alumini e d'aquel fach ruscat de biais preferencial.
  • Los carbonats: calcita, dolomita, que desluiran d'ions bicarbonats (HCO3) e despausan las impuretats argilosas que per escasença contenon.

Minerals formats[modificar | modificar la font]

L'alteracion de las ròcas a l'origina dels sols lateritics realiza a la creacion de complèxes d'alteracion de dos biais:

  • los fillosilicats: las argilas (los tipes d'argilas formadas dependon d'un taus de ruscatge subit per la ròca),
  • los idroxids de fèrre (limonita, goethita…) e d'alumini (gibbsita…). La baucita es tanben la minièra màger donant l'alumini.

Caracteristicas de las lateritas[modificar | modificar la font]

Alteracion irregulara d'un tuf basaltc (blanquinós) en saprolita (jaunenc) e laterita (marron escur), en seccion geologic. Vangaindrano (Madagascar)
Formacion lateritica sus de basalt, Brasil

Perfil lateritic tipic[modificar | modificar la font]

Un perfil d'alteracion tipic dels massisses lateritics conten los grands ensembles seguents (del naut cap al bas del perfil d'alteracion) :

  • Coirassa e revestiment: formacion massissa d'oxids de fèrre e d'alumini, qüars, kaolinita
  • Formacion pigalhada: formacion nodulara d'oxids de fèrre e d'alumini, qüars, kaolinita
  • Saprolita fina o litomarga: zona saturada d'aiga de qüars, marcada per la dominança dels minerals secondaris d'alteracion
  • Saprolita grossièra o arèna: formacion dominada per la natura de la ròca maire, possedisssent de troces de ròca e de minerals primaris en grans separats
  • Ròca maire silicoaluminosa

Mai sem naut dins lo perfil, mai lo taus d'alteracion quimic es naut e mai la preséncia d'argilas es marcada. Los espessors an de talhas variablas, e pòdon tanben èsser d'unes mètres fins a mai de 100.

Minerals de las lateritas[modificar | modificar la font]

Se trapa de minerals segondaris neoformats seguents:

  • de fèrre: limonita, ferriidrita, goethita, ematita;
  • d'alumini: gibbsita, cliaquita, boehmita, corindon, cliaspora;
  • de titani: anatasa;
  • de manganès: pirolusita, manganita;
  • de silici: allofana, imogolita, alloïsita, kaolinita, ferrikaolinita.

Cal pas obliar de citar las solutions solidas obtengudas per mescla de pòls: goethita aluminosa, ematita aluminosa… De minerals primaris fòrça pauc alterables se pòdon eritar: qüars, rutile, zircon, e aur natiu…

Neoformacion d'argilas[modificar | modificar la font]

K Laterite.JPG

Segon Tardy (1997)[1], existís tres sequéncias d'alteracion diferencialas de minerals primaris, contrarotlant la formacion de diferentas argilas. Mai un mineral primari es fragil, mai l'estadi d'alteracion atenh va luènh. Los factors contrarotlant la natura dels argilas neoformadas son lo taus de ruscatge, lo confinhament del mitan, lo clima, la topografia. Per exemple, al suc se forman de kaolinitas, de la gibbsita, car lo rustatge i es plan fòrt, e donc las idrolisis son eficaças. Al contrari, a la basa lo ruscatge es flac, e d'illitas e cloritas se forman, se lo mitan es acid. En mitan acid se forman d'esmectitas etpalisepiolas.

Procediment d'alteracion e pedogenèsi[modificar | modificar la font]

Teorias sul desvelopament de las lateritas[modificar | modificar la font]

Diferentas teorias pòdon explicar lo desvelopament de sols lateritics:

  • Residús: Las lateritas se desveloparián sus una ròca maire sana après un fòrça long periòde d'alteracion e d'exposicion a un clima arid. Un tal desvelopament necessitariá una fòrça granda quantitat de ròcas per produire pro de fèrre residual, jos forma d'oxids, coma l'ematita o la goethita. Aquela teoria es mai corentament reconeguda.
  • Orizont de sol: aquela teoria consistís en la precipitacion dirècta al dessús de la zona de fluctuacion del jaç d'aiga. Pasmens, aquela teoria existís pas dins lo cas de las lateritas fòrça espessas.
  • Depaus: un depaus de fèrre e d'alumini, a partir d'ions en solucion. Aquò seriá valable per las lateritas brequicas o constituidas d'agregats pisolitics, mas explicarián pas lo cas de las lateritas massissas
  • Jaces influenciats per las condicions de superfícia: las lateritas se formarián per alteracion de la ròca maire, del fach de las aigas acidas eissidas de paluns, o enriquidas en acids organics per l'accion dels vegetals.

La vertat seriá una conjoncion d'aquelas teorias, jogant caduna per mai o mens granda importança.

Procediment de formacion dels complèxes d'alteracion[modificar | modificar la font]

Diferentas teorias existisson sul desvelopament mal comprés dels complèxes d'alteracion:

  • Eritatge: s'agiriá d'una simpla microdivision dels elements, sens transformacion quimica
  • Transformacion quimiqca menora: los minerals perdrián d'ions mobils, mas conservant lor estructura, per exemple una transicion mica - argila
  • Neoformacion: d'ions serián perduts per de minerals, e tanben lor estructura. Los elements demorants tornarián cristallizar 'in situ'.

Alteracion geoquimica[modificar | modificar la font]

Lo mecanisme quimic mes en jòc dins l'alteracion de las ròcas sanas donant de lateritas es l'idrolisi totala. Una reaccion provòca la destruccion de totes los minerals primaris e la liberacion de lors constituents, l'eliminacion dels cations essencials e d'una partida de Si, e tanben una insolubilizacion e una accumulacion relativa dels oxiidroxids d'Al e Fe. Influent sus aquela reaccion la valor locala del pH e l'assecament local, e tanben lo temps d'exposicion.

Diferents perfils lateritics[modificar | modificar la font]

Tipes de sols[modificar | modificar la font]

Tres grands tipes de sols constituisson les orizonts lateritics: los sols ferruginoses, los sols ferralitics, los ferrisols.

Revestiments[modificar | modificar la font]

Lo revestiment es la partida de pefil d'alteracion situida just en dejós de la coirassa, ne constituís una zona de preludi al coirassament. Lo revestment es una formacion pigalhada. Las zonas claras son mai ricas en qüars, e las tacas de rubefacion son degudas a la kaolinita. Lo fons matricial pòt èsser, ròse o alara roge. Al pujar lo perfil d'alteracion, las tacas se nodulisan e forman de concrecions ferruginosas.

Coirassas[modificar | modificar la font]

Limonita nickellifèra jos una coirassa lateritica. Yaté, Nòva Caledònia (sul sossòl ultramafic)

Lo suc del perfil es plan enriquit en fèrre (fins a 75 % de Fe2O3), e fòrça indurat. La transicion ente revestiment e coirassa se fa per aument del nombre e de la talha dels noduls, de l'incrustacion de fèrre suls parets, e tanben la diminucion dels volums vuègs, e de plajas argilosas a goethita. La color del fons matricial vira al roge del fach de la concentracion en fèrre.

Las coirassas, directament somesas a l'erosion, pòdon se degradar. Aquela degradacion se marca per un aument de la talha dels vuègs e una individualizacion dels noduls marcada. La degradacion dels noduls dona:

  • De granuls: per dissolucion selectiva de l'ematita
  • De pisolitas: degradacion per idratacion
  • De gravetas: separacion del fons matricial

Utilitat de las lateritas[modificar | modificar la font]

Paret de laterita (a esquèrra) a Angkor Vat.

Bastit[modificar | modificar la font]

Las lateritas permeton de realizar de bricas (later en latin vòl dire brica) utilizadas dins los païses tropicals coma malonatge, e pels bastits. Un grand nombre de temples d'Angkor que datan de l'Edat Mejana bastit de laterita, puèi cobèrt de gres.

Reconstitucion dels paleoclimas[modificar | modificar la font]

Aquela ròca sedimentària permet de tornar la posicion dels climats cauds e umids a l'epòca de lor formacion.

Minièras[modificar | modificar la font]

La preséncia d'alumina Al2O3 fa d'unas lateritas nomenadas baucita la minièra màger d'alumini. En efièch, pendent una alteracion realizada jos clima tropical, se la silici e gaireben totes los cations son ruscats, los cations Fe3+ e Al3+ pauc solubles e pauc mobils demorant en plaça, e se concentran dins de jaces metellifèrs expleitables.

Galariá[modificar | modificar la font]

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. cf. Tardy
  • Error de Lua a Mòdul:Biblio/Comun a la línia 408: utilizacion d'una variabla globala, liste.
  • Error de Lua a Mòdul:Biblio/Comun a la línia 408: utilizacion d'una variabla globala, liste.
  • Error de Lua a Mòdul:Biblio/Comun a la línia 408: utilizacion d'una variabla globala, liste.
  • Error de Lua a Mòdul:Biblio/Comun a la línia 408: utilizacion d'una variabla globala, liste.

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Articles connèxes[modificar | modificar la font]

Ligam extèrne[modificar | modificar la font]