La Ciutat de la paur

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
La Ciutat de la paur,
una comèdia familiala
Imatge associat al filme

Realizacion Alain Berbérian
Actors principals Alain Chabat
Dominique Farrugia
Chantal Lauby
Gérard Darmon
Sam Karmann
Scenari Les Nuls
(Alain Chabat, Dominique Farrugia, Chantal Lauby)
Musica Philippe Chany
Decòrs Jean-Marc Kerdelhue
Fotografia Laurent Dailland
Montatge Véronique Parnet
Produccion Charles Gassot
Societat de produccion AMLF
Genre Comèdia
Durada 93 minutas
Sortida 1994
Lenga(s) originala(s) Francés
País d’origina Bandièra de França França

La Ciutat de la paur, una comèdia familiala (tanben conegut ambe lo nom Lo filme de Les Nuls) es un filme comic francés realizat per Alain Berbérian, sus un scenari del trio comic Les Nuls, sortit en 1994.

Sinòpsi[modificar | Modificar lo còdi]

Los projeccionistas successius de Red Is Dead, un marrit filme d'orror, son assassinats a la faus e al martèl. Vertadièra bona fortuna per l'agent de premsa del filme Odile Deray (Chantal Lauby) qu'i vei una escasença inesperada pel filme d'aver una bona cobèrta mediatica. Atal, gràcias a aquels murtres, lo filme deven un eveniment del Festenal de Canas al qual ela e son actor principal, Simon Jérémi (Dominique Farrugia), un « pèc del vilatge », son invitats. Per assegurar lor proteccion, un gardacòrs lor est assignat : Serge Karamazov (Alain Chabat). D'aquel temps, lo comissari de polícia Patrick Bialès (Gérard Darmon) mena l'enquèsta.

Ficha tecnica[modificar | Modificar lo còdi]

Distribucion[modificar | Modificar lo còdi]

Comentaris[modificar | Modificar lo còdi]

  • La Ciutat de la paur es un exemple de filme contenent un filme (Red Is Dead), comunament apelat una mesa en abisme.
  • L'anóncia de la scèna doblat a la boca debuta a 1 h 00 min 00 s exactament. Un minutatge perfièch que pòt far pensar a las anóncias de pausas ambe entractes al moment de projeccions de fòrça longs filmes.
  • Los cinc projeccionistas son totes al telefòn e prononcian de frasas en rapòrt ambe la mòrt abans de se far assassinar, o de mancar de l'èsser :
    • Projeccionista 1 : (a prepaus de la projeccion del filme) : « Èra mortal uèi. » - (a prepaus del màntol d'ermina) : « Puslèu crebar que de vendre la caravana. »
    • Projeccionista 2 : (escambiant de delicadesas ambe sa femna al telefòn) : « Sas que me tuas ? »
    • Projeccionista 3 : (egalament al telefòn ambe sa femna) : « Mas non, es pas la mòrt ! » - « Vau morir dins doas minutas ! »
    • Projeccionista 4 : (egalament al telefòn) : « Plaga d'argent es pas mortala. » - « Aqueste trabalh, es la fortuna de ma vida : i cresi a mòrt ! »
    • Projeccionista 5 : (al telefòn ambe son paire) : « Mas papà, i a de gents que tuarián per aver aquel trabalh ! »
  • Dins lo generic final, demest los actors et l'equipa de tornatge, òm troba lo nom de supereròis e de lors aliàs tal que Batman e Bruce Wayne atal que Spider-Man e Peter Parker. Òm pòt tanben legir que la 1èra veusa aviá pas mes 16 sucres mas solament 15.

Influéncias e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

Graffiti fasant referéncia a una replica del filme.
  • Lo nom Odile Deray fa referéncia a Gilles de Rais, un dels mai ancians tuaires en seria francés conegut, en rapòrt ambe lo tèma del filme. Lo nom es tanben un jòc de mot ambe l'illa francesa, l'Illa de Re.
  • Serge Karamazov ditz, a cada còp que se presenta, «Serge Karamazov, pas cap ligam, soi filh unic». Es una referéncia als fraires Karamazov de Dostoïevski.
  • L'intriga principala es regularament esmaltada de gags parodiant de filmes célèbres :
  • L'umor emplegat dins aqueste filme es comparable a aquel dels filmes dels ZAZ, lo trio american compausat de David Zucker, Jim Abrahams e Jerry Zucker, qu'utiliza fòrça de gags visuals e de non-sens.
  • Lo delinquent « Jean-Paul Martoni » evocat dins lo film pòt evocar Jean-Dominique Fratoni.

Posteritat e referéncias al filme[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Scèna sovent parodiada, per Woody Allen dins Love and Death, pels ZAZ dins Naked Gun 33⅓: The Final Insult, per Terry Gilliam dins Brazil e per Ettore Scola dins Nosautres nos sèm tant aimats. Lampedusa dins lo roman Lo Guepard compara tanben lo « gag » d’Angelica a l’eficacitat de la scèna del filme d’Eisenstein.

Vejatz tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Articles ligats[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]