Joaquín Rodrigo

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Joaquín Rodrigo Vidre (Sagunt, 22 de novembre de 1901 - Madrid, 6 de julhet de 1999), compositor valencian.

Biografia[modificar | modificar la font]

Joaquín Rodrigo nasquèt a Sagunt lo jorn de Santa Cecelha (patrona de la musica). Perdèt la vista a tres ans, après aver contractat la difteriá. Comencèt a estudiar lo piano e lo violin a uèit ans. Malgrat èsser fòrça conegut per la seuna òbra per a guitarra, jogava pas d'aquel instrument.

Estudièt amb Francesc Antich a Valéncia e amb Paul Dukas a París. Aquel darrièr o considerava coma dels seus discípols melhors. Aprés una brèva demorança en Espanha, tornèt a París, ont estudièt la musicologia, d'en primièr amb Maurice Emmanuel e mai tard amb André Pirro. En 1925 recebèt lo Prèmi Nacional de Musica per Cinco piezas infantiles per orquèstra. A partir de 1947 venguèt professor d'istòria de la musica, ocupant la cadèira Manuel de Falla a la Facultat de Filosofia e de Letras de l'Universitat Complutense de Madrid.

La seuna òbra mai celèbra, lo Concierto de Aranjuez per guitarra e orquèstra, foguèt compausada pendent la Guèrra Civila Espanhòla (entre 1938 e 1939) a París. Foguèt jogada a Barcelona lo 9 de novembre de 1940 pel guitarrista Regino Sainz de la Maza. Lo Concierto de Aranjuez es l'òbra mai populara e difusada de Rodrigo, que se faguèron d'innombrables enregistraments e arranjaments per diverses ensems, tanben foguèt adaptada per d'interprètas pop.

Lo succès d'aquel concèrt provoquèt per Rodrigo fòrça comandas de virtuoses, coma lo flautista James Galway e lo violoncellista Julian Lloyd Webber. En 1954 Rodrigo va compausèt Fantasia para un gentilhombre, jos la comanda d'Andrés Segovia. Lo seu Concierto andaluz, per quatre guitarras e orquèstra, es una comanda de Celedonio Romero, interpretat per el meteis en companhiá dels seus tres filhs.

En 1991, Rodrigo recebèt lo títol de Marqués de los Jardines de Aranjuez de las mans del rei Juan Carles Ier. Tanben recebèt lo prestigiós Prèmi Prince d'Astúrias en 1996 e l'Òrdre de las Arts e de las Letras de la Republica Francesa en 1998.

Se maridèt amb la pianista turca Victoria Kamhi lo 19 de genièr de 1933, a Valéncia. L'unica filla, Cecelha, nasquèt lo 27 de genièr de 1941. Moriguèt en 1999 a Madrid. Joaquín Rodrigo e la seuna esposa, Victoria, son enterrat al cementèri d'Aranjuez.

Musica[modificar | modificar la font]

Rodrigo es conegut coma representant màger del nomenat nacionalisme castissista, movement nacionalista musical present en l'Espanha pendent la postguèrra. Lo succès inicial del Concierto de Aranjuez incitèt lo compositor a ensejar mai d'un còp aquela formula qu'aviá demostrat la seuna capacitat de contacte amb lo public, al nivèl local mas tanben internacional. Atal, Rodrigo optèt per la formula concertanta, qu'adaptèt per la guitarra sola o doas o quatre, mas tanben pel violoncèl, piano, flauta e cliquetas. A més, l'element nacional es totjorn present dins la seuna òbra, amb de referéncias al folklore espanhòl o a la tradicion urbana de la sarsuela (per exemple, dins lo Concèrt-Serenada per arpa).

Segon Tomás Marco, « las composicions de Rodrigo an una lutz pròpia dins tota la longa epòca que lo nacionalisme castissista dominèt la composicion espanhòla, essent amb diferéncia notabla, lo melhor d'aquel grop d'autors que, tot e avent una constanta referéncia a Falla, implicitament beguèron fòrça mai a las fonts turinianas e que, coma lo compositor sevillan, cristallizèron lèu un estil e una forma que venguèron inamovibles e qu'avián pas la possibilitat d'evoluar e, benleu , tampauc la volontat... ». A que, lo quita Rodrigo respondèt: « Benleu que lo meu gòt es pichon, mas bevi del meu pròpi gòt ».

Los concèrts per solista e orquèstra mòstran totjorn la mèsma estructura, tres moviments de racina nacionalista, los dos tèrmes ritmics e lo centra fortament melodic, amb de possibles lusiments pel virtuós e un acompanhament orquestral simple.

Òbras (Lista no exaustiva)[modificar | modificar la font]

Monument a Joaquín Rodrigo a Aranjuez

Orquèstra[modificar | modificar la font]

    • Cinco piezas infantiles (1924)
    • Preludio para un poema a la Alhambra (1926)
    • Tres viejos aires de danza (1926-27)
    • Zarabanda lejana y villancico, per a orquestra de corda (1939)
    • Per la flor del Lliri Blau, poema simfònic (1934)
    • Dos berceuses (1935)
    • Homenaje a la Tempranica, amb part solista de castanyoles (1939)
    • Soleriana
    • Música para un jardín (1957)
    • A la búsqueda del más allá, (1976)

Òbras concertantas[modificar | modificar la font]

  • Violoncèl e orquèstra:
    • Concierto en modo galante (1949)
    • Concierto como un divertimento (1978–1981)
  • Flauta e orquèstra:
    • Concierto pastoral (1978)
  • Arpa e orquèstra:
    • Concierto serenata (1954)
    • Sones de la Giralda (1963)
  • Piano e orquestra:
    • Juglares (1923), jogat en (1924), a Valéncia
    • Concierto heroico (1943)
  • Violon e orquestra:
    • Cançoneta (1923)
    • Concierto de estío (1944)

Instrumentalas e de cambra[modificar | modificar la font]

  • Piano:
    • Preludio al gallo mañanero (1926)
    • A l'obre de Torre Bermeja (1945)
    • Cinco sonatas de Castilla con Toccata a modo de pregón (1951)
  • Cambra:
    • Dos piezas caballerescas, per un ensems de violoncèls (1945)

Vocalas e coralas[modificar | modificar la font]

    • Jo tinc un burro, per còr, armonizacion de la cançon populara valenciana (1923)
    • Cançó del teuladí, per votz e piano, sus poèma de Teodor Llorente (1934)
    • Cántico de la esposa, per votz e piano, suls poèmes de Sant Joan de la Crotz
    • Tríptic de Mossén Cinto, per solista e orquèstra, suls poèmas de Jacint Verdaguer (1946)
    • Quatre cançons en llengua catalana, per votz e piano (1946)
    • Cuatro madrigales amatorios, per votz e piano o votz e orquèstra (1948)
    • Ausencias de Dulcinea, per bassa, quatre sopranos e orquèstra (1948)
    • Tres viejos aires de danza (1994)
    • Villancicos y canciones de Navidad (1952)
    • Música para un códice salmantino, per còr (1952)

Teatralas[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

  • Victoria Kamhi de Rodrigo (trad. translated by Ellen Wilkerson), Hand in Hand With Joaquín Rodrigo: My Life at the Maestro's Side, Pittsburgh, Latin American Literary Review Press, (ISBN 093548051X)
  • Tomás Marco, Historia de la música española. Siglo XX, Madrid, Alianza Editorial, (ISBN 84-206-8506-2)
  • Federico Sopeña, Historia de la música española contemporánea, Madrid, Rialp, (ISBN 84-321-1873-7)

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Commons-logo.svg

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Joaquín Rodrigo.