Joan Martin Pueyrredon
Joan Martin de Pueyrredon (Buenos Aires, 18 de deceme de 1776 - 13 de març de 1850) qu’èra un militar e òmi d'estat argentin d’origina occitana.
Que vadó a Buenos Aires. Que comencè los sons estudis en la Universidad Real, mes que'us deishè a partir de 1791, arron de la mort deu pair (bearnés de la vath de Varetons, vadut a Issòr) per ocupà's deus ahars de familha. A partir de 1795, que viatgè entà Espanha puish entà França.
Arron de la purmèra invasion anglesa de Buenos Aires en 1806, Pueyrredon qu'amassè e que miè ua armada de volontaris (los ussards de Pueyrredon) qui acacèn los britanics en bèth guardà's la banera deu 71au batalhon d'escocés, encara penut, uei lo dia, dehens la Catedrau Metropolitana de Buenos Aires. En 1807 que ho mandat en Espanha com representant de Buenos Aires, mes que tornè en 1809 per participar au movement d'independéncia.
La Revolución deu 25 de mai de 1810, lo nomè governador de Córdoba, puish, en 1811 capdau de l'armada deu Haut Peró e, en 1812, membre deu Purmèr Triumvirat.
De 1812 dinc a 1815 que viscó exiliat en la ciutat de San Luis.
Lo 9 de julhet de 1816 que ho causit Director Suprem de las Províncias Unidas de l'Arriu de la Plata peu Congrès de Tucumán. Que fondé la purmèra Banca Nacionau. Après la des.hèita de la declaracion d'una constitucion unitària, que devó exilià's a Montevideo. Arron, que joguè un ròtle politic mendre, ensajant de har ua mediacion enter Juan Manuel de Rosas y Juan Lavalle en 1829.
Qu'esposé Calixta Tellechea y Caviedes.
Lo son hilh, Prilidiano Pueyrredon, un famós pintre argentin, que vadó a Buenos Aires lo 24 de genèr de 1823.
Lo son arrèr-nebot, José Hernández Pueyrredon, estó un famós poèta argentin.
En 1997, la pastorala a Lana en Varetons (en la vath bearnesa deu medish nom) que celebrè la soa vita aventurosa.
