Hervé Bazin

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
L'article (o seccion) seguís pas los critèris d'admissibilitat.
Melhoratz-lo amb referéncias que tracta de subjècte admissible.


Jean-Pierre Hervé-Bazin, mai conegut coma Hervé Bazin (Angieus, 7 d'abril de 1911 - Angieus, 17 de febrièr de 1996) foguèt un escrivan francés. Copa palhas ambé son mitan familiau; èra lo reirenebot de l'escrivan René Bazin qu'avia escrit belcòp de romans patriotiques ambe d'eròis alsacians que se riscan la vida per rejónher França. Se faguèt celèbre d'un còp amb una òbra romanesca qu'es un requisitòri contra lo mitan borgés d'ont sortís.

Biografia[modificar | Modificar lo còdi]

Comença una carrièra de jornalista en 1934, subretot a l' Écho de Paris. Après la guèrra, trabalhèt tanben per l' Information, l' Intransigeant e France-Soir, ont faguèt de mestièrs pichons de tota mena. Poèta, fonda una revista efemèra, recèu lo Prèmi Apollinaire en 1947 per Jorn, son primier recuelh de poemas. Pau Valeri li conselhet pasmens de se consagrar al roman: escriguet laidonc de tira Vipera al ponh en 1948, primier panèl d'una trilogia presentant lo fàstic recipròque entre una maire, Folcòche, e son filh, Brassa-Bolhon; larjament inspirat di rapòrts detestables e violents qu'entreteniá ambé sa maire, aquel roman li portet un succès publique e critique durable.

Tablèus dei mors e de la societat, si romans son, lo mai sovent, una critica sociala violenta, qu'es la tela de fons de situacions psicologicas extremas, coma la piromania (l'òli sobre lo fuòc, 1954), l'alienacion mentala (lo cap contra las parets, 1949) o l'incèste (Quau gausi aimar, 1956). Escriguet tanben la mòrt del cavalon (1950), Leva-te e chamina (1952), lo matrimòni (1967), lo crit de la nichola (1972), Madama Ex (1975), lo demòni de miejanueit (1988), l'escòla di paires (1991), lo noveme Jorn (1994). Publiquet en 1984 un bilanç de son òbra dinc Abecedari. En 1958, venguet membre de l'Academia Goncourt, e ne'n foguèt nomat president en 1973.

La Glèisa verda[modificar | Modificar lo còdi]

Son libre probablament principau, e d'ambiança pro pasibla es passat gaireben sens veire : la glèisa verda, escrit al començament deis annadas quatre vints. Aquò es un vertadier roman filosofique sobre l'identitat, lei relacions de l'òme e de la natura, lei relacions entre un paire e sa filha divorciada, lei reaccions de la societat e d'una comunitat vilatgesa plan brava davant un eveniment imprevist. Tot comença quand se descobrís que dins la seuva a costat del vilatge i visca un òme. Quand li gendarmas l'agantan, per saber quau es, per poder l'empresonar se chau, lo fisar a un espitau di fats, se chau, s'entrachan que l'òme vòu ges dire son identitat. Las dificultats començan per l'administracion, e l'aventura comença per un paire e sa filha qu'acceptan de bailar la sosta a l'òme misteriós....

Romans principals[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]