Sòja
Fruch e granas
Reng de precisar
| Òrdre | Fabales |
|---|---|
| Familha | Fabaceae |
La sòja es una planta escalaira de la familha de las Fabaceae pròcha de la mongeta, subretot cultivada per sas granas oleaginosas que produson lo segond òli alimentari consomat dins lo monde, aprèp l'òli de palma.[1] Lo mot designa tanben las granas, que constituisson un aliment naturals dels mai rics. Conten fòrça proteïnas, glucids, lipids, vitaminas A e B, potassi, calci, magnèsi, zinc e fèrre. Las utilizacions alimentàrias tradicionnalas de sòja non fermentat enclauson lo tofu e lo lait de sòja e las formas fermentadas comprenon entre autres la salsa de sòja, lo nattō e lo tempeh. L'òli de sòja es emplegat dins nombrosas aplicacions industrialas (coma lo biogazòl).
Los tres quarts de la produccion mondiala de granas de sòja servisson per far de tortèl de soja, utilisats dins l’alimentacion animala. China es lo principal utilizator de tortèl de sòja (avec 74 milions de tonas), seguit luenh darrièr per los Estats Units e l’Union Europèa (resp. 31 Mt e 30 Mt)[2]. Per respondre a l’augmentacion de la demanda, los productors sud-americans an convertit 24 milions d’ectaras de la selva amazonica e de savanas e pradariás de Cerrado, de Chaco e de Pantanal en tèrras agricòlas[3], entre 2000 et 2010.
Etimologia
[modificar | Modificar lo còdi]Lo mot deriva d'un mot manchó, passat al neerlandés, el meteis manlevat al japonés shoyu (« salsa sòja »).
Descripcion botanica
[modificar | Modificar lo còdi]La sòja es una planta erbacèa annala coneguda solament a l'estat cultivat. Existisson de nombrosas varietats diferentas segon la portadura: planta de pujar o de rebalar, mai prèpa dels tipes originals. Las formas nanas son las pus cultivadas.
La planta es entièrament (fuèlhas, cambas, gòlças) cobèrta de pels fins grises o bruns. Las cambas son longas de 30 a 130 cm.
Las fuèlhas semblan aquelas de la monja. Longas de 6 a 15 cm e largas de 2 a 7 cm, tomban abans que las gòlças sián maduras.
Las flors, blancas o porpres, fòrça pichonas, gaireben inapercebudas, apareisson jos las fuèlhas, gropadas en tres o cinc. Son ermafroditas e autogamas, mas la pollinizacion crosada es plan possibla.
Los fruches son de gòlças peludas, longas de 3 a 8 cm, de forma drecha o arcada, e contenon 2 a 4 granas.
Las granas, de forma esferica o elliptica, an un diamètre de 5 a 11 mm. Son comestiblas.
La sòja conten en mejana 22 % d'òli e 40 % de proteïnas.
Genomica
[modificar | Modificar lo còdi]Es la primièra leguminosa que son genòma foguèt entièrament sequenciat, amb la meta de melhorar o de produire d'OGM. Aquel trabalh s'acabèt a la començança de l'an 2010.
Sus 46 430 gèns identificats, 73 % son ortològs d'una o mai sequéncias d'autras angiospèrmas.
Produccion
[modificar | Modificar lo còdi]Airal de reparticion
[modificar | Modificar lo còdi]La sòja es originària de las regions caudas del sud-èst d'Asia, mas los Estats Units d'America son lo primièr productor mondial amb 38 % de la produccion mondiala. Las zonas de clima subtropical umid van ben per la cultura, mas la cultura s'espandís cap a las zonas de clima continental fins a Quebèc par exemple.
Los Estats Units d'America son lo primièr productor mondial amb 80,5 milions de tonas de sòja en 2008, que 34 milions de tonas exportadas.[4] Amb Brasil e Argentina, fornisson la màger part de las exportacions de sòja. Índia e la China son tanben productors importants. Pasmens, China, granda consomatritz, deu importar de sòja americana e brasilièra.
Cultura
[modificar | Modificar lo còdi]La cultura de sòja es en desvolopament constant dins lo monde los darrièrs 20 ans. La produccion atenguèt 211 milions de tonas en 2008/2009,[1] sus una superfícia de prèp de 90 milions d'ectaras.[5] Prèp de 70 % de la sòja cultivada es geneticament modificada, o 69,3 milions d'ectaras de sòja transgenica, contra 20,7 milions d'ectaras de sòja non transgenica en 2009.[5]
Lo grope Monsanto comercializa 93 % de las semenças de sòja transgenicas.[6]
Los europèus son los principals clients per la sòja non transgenica, facturat prèp de 10 % mai car.
Aqueles darrièrs ans, la produccion a aumentat fòrça en Argentina e Brasil. Aquel darrièr indica que poiriá encara liberar de superfícias agricòlas importantas se las condicions del mercat o demandavan.
En America Latina, la cultura de la sòja provòca de conflictes entre los pichons expleitants e los grands proprietaris, qu'utilizan de metòdes de cultura fòrça mecanizats e demandant pauc de man d'òbra.
La sòja pòt èsser damatjada per de parasites, coma lo nematòde de la sòja.
Produccion
[modificar | Modificar lo còdi]| Produccion en tonas e percentatge de la produccion mondiala (2008) Donadas de FAOSTAT (FAO) Basa de donadas de la FAO | ||
 Estats Units
|
80 748 700 | 38,2 % |
 Brasil
|
59 242 480 | 28,1 % |
 Argentina
|
46 238 087 | 21,9 % |
 China
|
15 545 141 | 7,4 % |
 Índia
|
9 905 000 | 4,7 % |
 Paraguai
|
6 311 794 | 3,0 % |
 Canadà
|
3 335 900 | 1,6 % |
 Bolívia
|
1 259 676 | 0,6 % |
 Uruguai
|
880 000 | 0,4 % |
 Ucraïna
|
812 800 | 0,4 % |
| Total | 211 000 000 | 100 % |
|---|---|---|
|
Produccion, en tonas, d'òli de sòja. (2008) | ||
| Estats Units
|
9 050 000 | 23,3 % |
| China
|
6 719 000 | 17,3 % |
| Brasil
|
6 266 000 | 16,1 % |
| Argentina
|
6 060 000 | 15,6 % |
 Union Europèa
|
2 623 000 | 6,75 % |
 Alemanha
|
646 000 | 1,7 % |
 Païses Basses
|
562 000 | 1,4 % |
 Espanha
|
396 000 | 1,0 % |
 Itàlia
|
294 000 | 0,75 % |
 França
|
61 000 | 0,15 % |
| Total | 38 856 000 | 100 % |
|---|---|---|
Dins l'Union Europèa, Alemanha, los Païses Basses e Espanha son los principals trissaires de sòja.[1] Itàlia es un productor significatiu amb 346 000 tonas. En 2006, França produguèt 123 000 tonas de sòja, a comparar amb 4,5 milions de tonas qu'importèt, subretot de Brasil.[7],[nòta 1]
Problèmas environamentals
[modificar | Modificar lo còdi]La cultura de sòja - especialament en Brasil - a ja destruït d'enòrmas zonas de la selva amazonica e encoratja un desboscament suplementari. La causa principala d'aquela desforestacion es la demanda mondiala de carn, que a son torn fa mestièr de gigantescas espandidas de tèrra per cultivar de culturas foratgièras pel bestial. Aperaquí 80% de la recòlta mondiala de sòja servís per noirir lo bestial. Las importacions de sòja representan 47% de l’emprenta del desboscament en Euròpa, contre 14% per l’expansion de las pasturas pel bestial e 10% per l’òli de palme.
Un moratori introduït pels exportators brasilans de sòja en 2006 a reduït l'expansion del sòja en Amazonia, mas a pas protegit d'autres ecosistèmas, coma lo Cerrado vesin, ont l'expansion del sòja entraina totjorn lo desboscament. En 2015, 48% de la produccion de sòja de Brasil veniá del biome Cerrado, mentre que 13% solament veniá d'Amazonia. L'eissartatge directe de la selva per la cultura del sòja es un problèma permanent, mas la majoritat de la cultura del sòja remplaça lo pasturatge del bestial perque ven mens productiu. Aqueles pasturals pel bestial an pr'aquò remplaçat lo bòsc primari.
Utilizacion
[modificar | Modificar lo còdi]
La màger part de la produccion es destinada per l'alimentacion del bestial, jos la forma de farina e de tortèl de sòja.
Utilizacion dirècta
[modificar | Modificar lo còdi]Segon los estudis de Lester Brown,[8] en 2005, sus los 220 milions de tonas de sòja produit dins lo monde entièr, 15 milions de tonas son consomidas « dirèctament » pels umans sos forma de tofú, de iaort, e de lach de sòja.
Trissatge
[modificar | Modificar lo còdi]Las granas son trissadas e transformadas en:
- Òli: 33 milions de tonas produchas, que 7 % servisson d'agrocarburant.
- pastèla de sòja, rica en proteïnas : 144 millions de tonas per noirir las bèstias (buòus, pòrcs, polalha e peisses).
La sòja dins l'alimentacion umana
[modificar | Modificar lo còdi]La sòja dins l'alimentacion umana es utilizada, subretot en China e Japon, jos las formas de:
- farina de sòja rica en proteïnas e paure en glucids. Es sovent mesclada amb d'autras.
- Lo tonyu o lach de sòja es una bevenda, sens lach, rica en proteïnas, paura en lipids e en calci e sens colesteròl.
- L'òli de sòja es un òli alimentari excellent, contenent una proporcion pro equilibrada d'acids gras omega-6 e omega-3 o 6,7. Los acids gras insaturats son relativament sensibles a la temperatura e provòcan de cadenas policiclicas cancerigènas doncas se deu pas utilizar a nauta temperatura.
Sa composicion mejana es:
- Acids gras saturats: 16 %
- Acids gras monoïnsaturats (omèga-9): 24 %
- Acid linoleic (omèga-6): 53 %
- acid linolenic (omèga-3): 7 %
- Lo tofu se fabrica amb lo lach de sòja qu'un còp calhat, dona una pasta, que se transforma coma de fromatge que se pòt utilizar tendre, dur o padenat.
- Lo tempeh se fabrica amb las granas fermentadas e a una consisténcia pus dura que lo tofú.
- Lo natto se fabrica amb las granas fermentadas e a una consisténcia gaireben vescosa.
- Lo miso se fabrica amb una pasta de sòja fermentada e s'utiliza dins de sopas, de salsas e per aromatizar.
- Lo shoyu, o « salsa sòja]] », se fabrica amb las granas fermentadas e d'autras cerealas torradas (blat), fermentadas e envielhidas, de gost pus doç que lo tamari.
- Lo tamari se fabrica amb las granas fermentadas e d'autras cerealas torradas sens blat, de gost mai fòrt qu'aquel del shoyu.
- Las edamame (枝豆) son de favas de sòja verda pas madura, bolidas o cuèchas a la vapor.
Son interès dietetic es d'èsser una font de proteïnas non carnadas.
Dins l'industria alimentària, d'ingredients alimentaris amb basa de sòja son emplegats dins fòrça produches corrents:
- la lecitina de sòja, apond alimentari (E322) a un ròtle d'emulsificant, fòrça utilizada dins lo chocolat.
- la farina de sòja, amb o sens son òli.
- las proteïnas de sòja texturadas, que pòdon remplaçar mai o mens la carn.
- los concentrats e los isolats de sòja, produches pus rics en proteïnas que la farina (fins a 90 %), utilizats subretot dins los substituts de repais e los aliments enfantils.
Existisson tanben de iaorts de basa de sòja.
-
Lach de sòja -
Salsa sòja e wasabi -
Edamame -
Tofú -
Tempeh -
Natto -
Salsissa vegetariana -
« fromatge » vegetal
La sòja dins l'alimentacion animala
[modificar | Modificar lo còdi]Sosproduch de la trissada de las granas, la pastèla de sòja, amb un taus en proteïnas brutas de prèp de 45 %, a un interès dins l'alimentacion de las vacas laitièras, subretot aquelas noiridas amb ensilatge de milh (paure en proteïnas). La pastèla de sòja es tanben la principala font de proteïnas de l'alimentacion dels pòrcs e de la polalha. En França, 70 % de las pastèlas consumidas son de sòja.[9] Cal tostar las pastèlas abans la consomacion per suprimir los elements contranutricionals presents naturalament dins las granas.[10]
Sòja e santat
[modificar | Modificar lo còdi]La grana de sòja es pas gaire utilizada crusa subretot a cause d'elements contranutricionals (acid fitic qu'empresona lo fosfòr, antitripsics que perturban la digestibilitat de las proteïnas dels animals d'un sol estomac coma l'Òme o las lectinas qu'an una activitat emaglutinanta). La sòja conten tanben de proteïnas naturalament allergizantas.
Allergias
[modificar | Modificar lo còdi]
Aquesta seccion es voida, pas pro detalhada o incompleta. Vòstra ajuda es benvenguda !Sòja e malautiás cardiovascularas
[modificar | Modificar lo còdi]En 1999 l'administracion americana la « FDA » afirmèt que pòt existir un ligam entre la consomacion de proteïnas de sòja e la diminucion del risc de malautiás cardiovascularas.[11] Mas existisson de contestaires scientifics daissant un dobte.[12] Pasmens semblariá que l'efèit de la consomacion de proteïnas de sòja sus la baissa del taus de colesteròl total e del taus de LDL siá demostrat.[13]
Alimentacion enfantila
[modificar | Modificar lo còdi]Aquesta seccion es voida, pas pro detalhada o incompleta. Vòstra ajuda es benvenguda !Ligams extèrnes
[modificar | Modificar lo còdi]Nòtas e referéncias
[modificar | Modificar lo còdi]Nòtas
[modificar | Modificar lo còdi]- ↑ La chifra de las importacions combina sovent las granas de sòja brutas, importadas per las trissar e las pastèlas importadas per l'alimentacion animala.
Referéncias
[modificar | Modificar lo còdi]- ↑ 1,0 1,1 et 1,2 Associacion sectoriala Prolea, rapòrt 2009
- ↑ Error de citacion : Balisa
<ref>incorrècta ; pas de tèxte per las referéncias nomenadasfaostat1. - ↑ .
- ↑ FAOSTAT
- ↑ 5,0 et 5,1 (en) site de l'ISAAA
- ↑ (en) Peter Whoriskey, Monsanto's dominance draws antitrust inquiry, Washington Post, 29 de novembre de 2009.
- ↑ Font: FAOSTAT
- ↑ (fr)Lester Brown, Le Plan B, pour un pacte écologique, Calmann-Lévy, 2007.
- ↑ https://web.archive.org/web/20100428062615/http://www2.vet-lyon.fr/ens/nut/webBromato/cours/cmtourte/introtou.html
- ↑ [1] Escòla Veterinària de Lion
- ↑ (en) Site du lobby pro-soja
- ↑ (en) Article relatant un estudi sus la sòja
- ↑ (en) Meta-analisi de l'efèit de consomacion de proteïnas de sòja