Frison occidental

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Infotaula de lengaFrison occidental
Frysk / Friisk
Parlat enPaïses Basses
RegionFrísia, Groninga
Locutors440 000 pel dialècte occidental
Classificacion lingüisticaLengas indoeuropèas
Estatut oficial
Oficial de Frísia
AcadèmiaAcadèmia Frisona Modifica el valor a Wikidata
Còdis lingüistics
ISO 639-1fy
ISO 639-2fry
ISO 639-3fry
Ethnologuefry Modifica el valor a Wikidata
Glottologwest2354, west2863 e fris1238 Modifica el valor a Wikidata
ASCL1402 Modifica el valor a Wikidata
UNESCO426 Modifica el valor a Wikidata
IETFfy Modifica el valor a Wikidata
Endangered10425 Modifica el valor a Wikidata
Mapa
  •      Frison occidental
  • Escoltar l'article (info)
    noicon

    Lo frison occidental (autonim: Frysk, West-Frysk) es una lenga frisona parlada dins la província de Frísia, al nòrd dels Païses Basses. Lo frison occidental es estrechament ligat al frison oriental, malgrat que presente de diferéncias significativas sul plan lingüistic.

    Lingüistica[modificar | Modificar lo còdi]

    Lo frison occidental aparten a la branca anglo-frisona de las lengas germanicas, que compren tanben l'anglés, lo frison oriental e lo bas-alemand. A evoluït a partir del frison antic, qu'èra parlat dins la region tre lo sègle viii. Al fil del temps, lo frison occidental a patit d'influéncias de lengas vesinas coma lo neerlandés e l'alemand, çò qu'a entrainat de cambiaments lingüistics.

    La gramatica del frison occidental es similara a la de las autras lengas germanicas. Utiliza d'articles definits e indefinits, de pronoms personals, d'adjectius e de vèrbs conjugats. Lo frison occidental se caracteriza per la preséncia de diftongs, que son de combinasons de vocalas dins una sola sillaba. Aqueles diftongs fan venir lo frison occidental de mal prononciar pels neo-locutors.

    Dinamica[modificar | Modificar lo còdi]

    La literatura en frison occidental remonta al sègle xvi, amb d'escriches religioses e de traduccions biblicas. Pendent los sègles seguents, la lenga es estada utilizada dins la poesia, la pròsa e lo teatre. Lo frison occidental coneguèt tanben un periòde de reviscòl al sègle xx, amb d'esfòrces per promòure son utilizacion dins l'educacion e los mèdias.

    Malgrat aqueles esfòrces, lo frison occidental rèsta menaçat a causa de l'influéncia dominanta del neerlandés e de l'anglés. Nombroses locutors joves aiman mai utilizar aquelas lengas mai espandidas dins la vida vidanta e dins los mèdias. Pasmens, existís d'iniciativas qu'an per tòca de preservar e de promòure lo frison occidental, coma de corses de lenga, des festenals culturals e de projèctes de traduccion.

    Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

    • (en) Gooskens, C.; Heeringa, W. J. Perceived and linguistic distance in Frisian‐Dutch bilingualism. Journal of Multilingual and Multicultural Development, 2004. 
    • (en) Popkema, J. Language and social change in European border regions: The case of the Frisian-Groningen boundary.. John Benjamins Publishing, 2006. 
    • (en) Hoekstra, E; Visser, W. Studies in West Frisian grammar: Selected papers by Germen J. de Haan.. John Benjamins Publishing, 2008. 
    • (en) Brouwer, J. H; Linskens. Handbook of Frisian studies. Foris Publications, 1993. 

    Voses connèxas[modificar | Modificar lo còdi]