Festenal internacional de musica pop de Monterey

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Lo festenal internacional de musica pop de Monterey (Monterey International Pop Music Festival) es una manifestacion musicala que se dabanèt del 16 al 18 de junh de 1967 a Monterey, en Califòrnia (Etats Units d'America).

Lo festenal foguèt organizar pel productor Lou Adler, per John Phillips de The Mamas & the Papas, pel productor Alan Pariser e per lo publicitari Derek Taylor. Totes los artistas joguèron gratuitament, los ganhs del festenal fogèron balhats a d'òbras de caritat. Mai de 200 000 personas participèron al festenal de Monterey.

Foguèt dins aquela manifestacion que Jimi Hendrix e The Who juguèron pel primièr còp als Etats Units d'America e que lo grand public descobriguèt d'artistas coma Janis Joplin e Otis Redding.

Lo festenal de Monterey foguèt lo primièr acamp musical incarnant las valors e las idèas de la contracultura naissenta e es considerat coma lo senhal de partança del celèbre Summer of Love en 1967[1]. Dempuèi venguèt lo modèle a de manifestacions coma lo festenal de Woodstock.

Lo festenal[modificar | Modificar lo còdi]

Los organisaires Lou Adler, John Phillips dels The Mamas & the Papas, lo productor Alan Pariser, e Derek Taylor planifiquèront lo festenal en sonque sèt setmanas. Lo burèl organisaire comportava de membres dels Beatles e del Beach Boys. Monterey èra ja plan conegut pel Monterey Jazz Festenal e le Monterey Folk Festenal; los organisaires pensavan donc la mesa en plaça del festenal internacional de musica pop de Monterey coma un biais de far acceptar lo rock coma une forma musicala e artistica, tot coma lo jazz e la musica folk[2].

Los artistas joguèron gratuitament, e totes los ganhs donats a de fondacions e organizacions caritativas. Sol Ravi Shankar fuguèt pagat 3 000 $, per sa fòrça longa performança al sitar, pendent un miègjorn entièr. Country Joe and the Fish ganhèt 5 000 $ non pas del quita festenal, mas dels revenguts del documentari de D.A. Pennebaker, Monterey Pop[3].

Lo festenal foguèt lausat e saluat coma un prodigi d'organizacion e de cooperacion, venent una norma que fòrça pauc de grands festenals tornèron a capitar enseguida.

Lou Adler declarèt:

«Gaireben totas las caracteristicas del festenal internacional de musica pop de Monterey foguèron una primièra dins lo mond dels acamps musicals: la majoritat dels espectators èran blancs mas i aviá una vertadièra mixitat etnica e raciala, e tanben una mescla musicala rica e atipica, associant musica folk, blues, jazz, soul, R&B, rock, rock psiquedelic, pop e musicas tradicionalas, permetent a de joves artistas novadors e avantgardistas venent del Reialme Unit, dels Estats Units, de Sudafica e d'Índia de jogar amb d'estelas conegudas coma The Mamas & the Papas, Simon & Garfunkel e The Byrds

Performanças[modificar | Modificar lo còdi]

The Who[modificar | Modificar lo còdi]

Alara que ja fòrça coneguts al Reialme Unit, e començant a traire l'atencion de las radios e auditors dels EUA, Monterey foguèt lo concèrt que faguèt lo vam de The Who. Lo groupe montèt sus l'empont abans Jimi Hendrix. Pete Townshend e ele volgavan ambedos jogar en primièr

The Jimi Hendrix Experience[modificar | Modificar lo còdi]

Jimi Hendrix concluguèt sa prestacion per una incredibla version de Wild Thing, qu'acabèt de genolhs debans sa guitarra, mimant l'acte sexual amb son instrument, l'aspergissent d'esséncia par batifuòc, que la cremèt e la fracassèt sul sol e la sonó[4]. To aquò produsent un fais de sonoritats totalament imprevisiblas e descomengudas e faguèt sa popularitat als EUA[5]. Tanben foguèt pendent aquel festenal qu'Hendrix realizèt sa celèbra dobla proesa d'interpretar lo solo de guitarra de Hey Joe amb los dents puèi per l'espatla.

Janis Joplin[modificar | Modificar lo còdi]

Lo festenal tanben foguèt l'escasença d'una de las primièras apareissons en public de Janis Joplin, que cantèt dins lo du grop Big Brother and the Holding Company. S'i vei Janis prene une rasada de Southern Comfort pendent son interpretacion provocatriça de la cançon Ball 'n' Chain. Columbia Records signèt un contrate amb Big Brother and The Holding Company après lo concèrt de Monterey[4]. « Soi vegut un fervorós defensaire de la causa feminista aprés aver entendut Janis Joplin al Festenal de Monterey », declarèt John McCleary, l'autor de The Hippie Dictionary.

Otis Redding[modificar | Modificar lo còdi]

A Monterey se produguèt, pel primièr còp dins lo seu país davant un peublic blanc important, l'estela de la soul Otis Redding. Èra acompanhat per Booker T. & The MG's, e foguèt apondut al programa mercé al fondator Jerry Wexler, que pensava que lo festenal seriá una escasença per la carrièra de Redding[4]. Redding lancèt aquela frasa celèbra a l'assisténcia dins son apareisson: « Vaquí doncas donc la fola de l'amor. » Cantèt Respect (que venguèt un succés encara mai important per Aretha Franklin unas setmanas mai tard). Alara que lo festenal donèt a Redding una aura novèla e una celebritat mai importanta, tanben foguèt una de sas darrièras apareissons màger en public. Moriguèt sièis meses mai tard dins un accident d'avion edat de 26 ans.

Ravi Shankar[modificar | Modificar lo còdi]

Ravi Shankar fuguèt tanben presentat al public dels EUA pendent aquel festenal. Dètz e uèit minutas de Dhun (Dadra and Fast Teental), un extrach brèu de la performança en dirècte de quatre oras de Shankar, acaba lo documentari Monterey Pop, revelant l'artista a tota una generacion novèla d'admirators.

The Mamas & the Papas[modificar | Modificar lo còdi]

The Mamas & the Papas foguèron los darrièrs artistas a montar sus l'empont, John Phillips fasent partida dels organisaires de l'eveniment. Tanben permetèron a d'artistas joves de se produire coma Scott McKenzie. Joguèron unas de lors cançons mai celèbras, coma Monday, Monday e California Dreamin'.

Annulacions e artistas absents[modificar | Modificar lo còdi]

Unes artistas an pas podut se produire pel festival o refusèron l'invitacion:

  • The Beach Boys, qu'èra implicats dins l'organizacion del festenal e qu'aurián degut acabat l'eveniment, podèron pas venir.
  • The Kinks èran invitats mas podèron pas obtenir lo visat pels Estats Units d'America, a causa d'una brega amb l'American Federation of Musicians.
  • A Donovan li foguèt refusat lo visat pels EUA a causa d'un afar de dròga en 1966.
  • Captain Beefheart & The Magic Band tanben devian èsser de la programacion mas, segon lo tèxte de l'estug de la nòva edicion de lor album Safe as Milk, lo grop auriá refusat l'invitation, lor guitarista Ry Cooder jutjan qu'èran pas encara prestes.
  • Segon Eric Clapton, Cream participèt pas al festenal car lo manager del grop volgava un eveniment mai mediatic per lançar lo grop als EUA.
  • Dionne Warwick e The Impressions èran esperats, mas Warwick abandonèt per causa d'un problèma d'emplec de temps.
  • Pasmens se lo logo del grop Kaleidoscope apareis dins lo film, joquèron pas al festenal de Monterey.
  • Quitament se los Beatles refusèron l'invitacion, èran del burèlorganizaire de l'eveniment. George Harrison e Paul McCartney foguèt apercebuts a Monterey e benlèu assistiguèron al festenal incognito.
  • Alara que los Rolling Stonesparticipèron pas, lo guitarrista e fondator del grop Brian Jones assistiguèt al festenal (amb sa caira Nico) e montèt sus l'empont per presentar Hendrix.
  • Malgrat la rumor que Love auriá refusat l'invitacion per Woodstock, Mojo Magazine confirmèt enseguida que foguèt aquela de Monterey qu'avián rebutat.
  • Los Doors venguèron pas, simplament car los organizaires oblièron de los invitar. John Densmore, lo bateire del grop, dins son libre Riders on the Storm, escrich que segon el, foguèron pas convidats a la fèsta car lor musica rebatavan pas los ideals d'alara, peace and love.

Participants[modificar | Modificar lo còdi]

Divendres 16 de junh[modificar | Modificar lo còdi]

dissabte 17 de junh[modificar | Modificar lo còdi]

Dimenge de 18 junh[modificar | Modificar lo còdi]

Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. (en)Entrevista de Lou Adler in The Tavis Smiley Show 2007-06-04, ed:PBSen linha
  2.  {{{títol}}}. ISBN 978-0-684-12752-1. LCCN 75037205. 
  3. 4,0 4,1 et 4,2  {{{títol}}}. ISBN 978-0-684-80873-4. LCCN 99021077. 
  4. (en) Lochhead Judith Hearing Chaos|année estiu 2001 in American Music vol. 19 n.2 p.237