1000F.png

The Beatles

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar


The Beatles Lua error in Module:Wikidata/Recup at line 299: property-param-not-provided. Lua error in Module:Wikidata/Recup at line 299: property-param-not-provided.Lua error in Module:Wikidata/Recup at line 299: property-param-not-provided. Lua error in Module:Wikidata/Recup at line 299: property-param-not-provided.

The Fabs.JPG
Naissença
Decès


País d’origina Liverpool, Anglatèrra
Genre(s) Pop rock
Annadas activas 19581970
Labèl(s) Parlophone
Capitol Records
Apple Records
Site Web beatles.com

Membres John Lennon
Paul McCartney
George Harrison
Ringo Starr
Ancians membres Stuart Sutcliffe
Pete Best
Entoratge Brian Epstein
George Martin
Billy Preston
Yōko Ono

Fichièr:Beatles logo.png


Identificants
ULAN
DOI
RKDimages
Rijksmonument
KGS
Historic Places identifier
ID d'artista de MusicBrainz
ID album de MusicBrainz
ID d'òbra de MusicBrainz
Legislator
Commons-logo.svg Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus The Beatles.

The Beatles sigueren un grop de musica procedenta de Liverpool, Anglatèrra format per John Lennon, Paul McCartney, George Harrison e Ringo Starr. Son un des grops mès comerciaus e *exitosos ena istòria dera musica populara. Era sua innovacion ena musica populara e l'impacte culturau ajudèren a definir es ans seishanta. The Beatles sigueren eth grop damb mès ventes en tot eth sègle XX. En Reiaume Unit lancèren mès de 40 diuèrs singles, albums, EP qu'arribèren ath numèro un. Eth sòn succès se repetic tanben en fòrça auti païsi: EMI assegurèc qu'entà 1985 eth grop auie venut mès d'un miliard de discs o cintes en tot eth mon.

Sorgidi a principi des ans 60, iniciadors deth fenomèn beat. En tot partir dera basa ritmica deth rock, es sues composicions sigueren ua vertadèra trobalha ena melodia e ena armonia. Damb influéncies deth rhythm and blues, e deth blues progressiu, eth sòn estil seguic ua evolucion constanta. Des de meitat des ans 60, damb era arribada deth succès internacionau, era sua musica se decantèc cap a un eclecticisme qu'includie ua fòrta influéncia orientau e que dèc coma resultat quauques ues des òbres mès significatives dera psicodèlia e, ja ara fin dera decada, deth ròck progressiu. Es sues cançons rebateren es problèmes d'un cèrt sector dera joenessa dera epòca, que pretenie restar ara aurèra dera nomentada societat de consum, superar es convencions e es aspèctes mès retrograds dera societat occidentau, ara ora que reclamaue naui valors autant estetics e artistics com esperitaus e sociaus (restacadi, per exemple, damb era desliurança sexuau e era antimilitarisme).

Era sua dissolucion oficiau auec lòc er an 1970. Es sòns integrants seguiren es respectives carrères musicaus en solitari, autanplan i van sovintejar es collaboracions enter eri. Er an 1995, damb motiu dera edicion deth prumèr volum dera trilogia Beatles Anthology, auec lòc ua reünion virtuau deth grop, damb era ajuda d'ues cintes que John Lennon auie deishat enregistrades e que sigueren era basa de dues naues cançons: Free as a Bird e Real Love.