Fòbia

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Sauter à la navigation Sauter à la recherche

Una fòbia (del grès ancian φόβος, esglasi o crenta) es una paur desmesurada o irracionala d'un objècte o d'una situacion precisa. Pòt s'agir d'agorafobia (paur de la fola e dels luòcs publics), de fòbias especificas coma la claustrofobia (paur dels luòcs clauses), o de fòbia sociala, qu'es une crenta andicapanta de relacions socialas coma la presa de paraula en public, l'encontra de novèlas personas o de l'opinion o jutjament dels autres[1]. La fòbia es mai sovent sentida coma irracionala pel quita pacient.

Segon lo psiquiatre e psicanalista Paul Denis, « la fòbia, paur irrasonada, irracionala, desencadenada per una escasença sens dangièr, es de segur lo simptòma psicopatologic mai espandit »[2]; es aqueste caractèr de dangièr irreal que destria clinicament la fòbia de la paur[3]. L’objècte o la situacion que desencadena la fòbia es nomenat « fobogèn »[4].

Las fòbias fan partit de la categoria mai generala dels trebles ancioses.

De notar que fotofobia e idrofobia designan pas de fòbias d'òrdre psicologic, mas son de reaccions a d'estimuls fisicament insuportables en rason d'un estat medical particular:

  • fotofobia, crenta de la lutz, un dels simptòmas possibles de la meningiti;
  • idrofobia, crenta de l'aiga, designant, dins lo cas d'un pacient atenh de ràbia, l'impossibilitat a avalar los liquids, dins la mesura ont aquestes provòcan un espasme laringal.

Origina de la nocion[modificar | modificar la font]

Los Grècs ancians onoravan la divinitat Fòbos per conjurar la paur de partir al combat[5]. En Occident, las paurs irrasonadas èran curadas per la medecina tradicionala o rituala[6] e de malautiás coma l'epatiti foguèron longtemps identificat coma apartenent al registre de la paur, jol nom de jaunissa[7].

Es vèrs 1870 que la psiquiatria utiliza lo tèrme jos forma de substantiu[8] e ne fa un element nosografic d'esperse[9].

Paradigme psicanalitic[modificar | modificar la font]

Sigmund Freud remarca en 1894-1895 que de simptòmas fobics existisson dins de fòrça neuròsis o psicòsis, coma la neuròsi obsessionala e la neuròsi d'ància, coma conversion de l’ància en terror a la seguida d'una abstinéncia o d'una repulsion fàcia a la sexualitat[10].

Freud preferís designar lo tèrme de fòbia per aqueste d’« isteria d’ància» (expression inventada per Wilhelm Stekel en 1908): es atal que designarà en 1909 lo cas del petit Hans que Freud identifica coma une neuròsi ont lo simptòma fobic es central; la libidò es pas convertida mas liberada jos forma d’ància[11]. D'autres cas, ont la fòbia jòga un ròtle important, seràn contat per Freud, aqueste « L'òme dels lops », e aqueste de « L'òme dels rats »[12].

Los successors de Freud s'interessèron fòrça a las fòbias infantilas, coma Melanie Klein per que s'agís d'una ància ligada a la posicion paranoïda esquizoïda alara que per Anna Freud s'agís d'una neuròsi de transferiment[13].

Jacques Lacan, dins son seminari La relacion d'objècte, avança l’idèa que la fòbia es un significant, un element constitutiu de l'istòria del subjècte qu'amaga una ància fondamentala[14].

Segon Plon e Roudinesco la fòbia es un dels simptòmas que la cura psicanalitica permet de mestrejar mai aisidament, en fasent aparéisser lo fons qui la sostend: l'ància[15].

Çò que separa, al subjècte de la fòbia, los vejaires psicanalitics dels vejaires cognitius e comportementals o neurobiologics, es que per la psicanalisi l'escart entra l’intensitat de l'ància e l’innocuitat del fobogèn impausa d’inferir un mecanisme psiquic particular: un desplaçament d’una ància ligada al viscut cap a un objècte o una situacion del mond exterior[16].

Paradigme comportamental[modificar | modificar la font]

Epidemiologia[modificar | modificar la font]

Dins las classificacions coma lo DSM o lo CIM, aquesta reaccions devon èsser pro invalidantas per que se pòsca parlar de fòbia. Las fòbias son las formas mai frequentas de la familha dels trebles ancioses. S'estima que 5 a 25% de la populacion generala patís de fòbia(s). Lo diagnostic demanda d'escartar tota origina organica de la simptomatologia (coma, d'urgéncias podent aver la mèsma presentacion – infarct, embolia palmonària, feocromocitòma, AVC, ipoglicemia…), una neuròsi mai estructurada, un treble distimic o una psicòsi (fòbias atipics). La fòbia se caracterisa per una paur irracionala e majora en preséncia d'estimul fobogèn, podent evoluir cap a una ataca de panica se l'evitament es pas possible.

Las fòbias venon de « patologias » que quand provòcan un patiment grand pel pacient, e una deterioracion de sa qualitat de vida. Venon alara invalidantas pels simptòmas en preséncia de l'estimul fobogèn, e per las estrategias que deu realizat lo pacient per los evitar.

Classificacion e signes visibles[modificar | modificar la font]

La classificacion comportementalista separa las fòbias en tres categorias:

  • las fòbias especificas (o fòbias « simplas »), ont los simptòmas son desencadenadas per un objècte extèrne: mirgas, avions, sang, etc. Sovent negligidas pels familaiars e a vegada meses en ridicul, pòdon èsser font de destressa psicologiqca majora, e, per escasença, d'un impacte seriós sus la qualitat de vida (fòbia dels transpòrts, fòbia dels animals, fòbia dels fenomèns naturals…) ;
  • la fòbia sociala (o ància sociala), a saber la paur d’interagir amb los autres, de realizar unas accions dabans d’autras personas, per exemple l' escopofobia (paur de l'agach dels autres) o encara l'ereutofobia (paur de rogir). La fòbia sociala es pas una simpla timiditat mas un treble cronic invalidant, caracteriza per exemple per una ància intensa e un evitament de gaireben totas las situacions socialas, podent causar una destressa considerable e provòca una depression;
  • l’agorafobia, es a dire la paur de quitar son environament pròche e de se trapar dins un luòc que seriá malaisit o embarrassant de se n'extraire.

Las fòbias al vejaire de las malautiás, coma la nosofobia (paur de las malautiás en general) o la cancerofobia (paur del càncer), son en principi de formas d'ipocondria e non pas de fòbias simplas. Pasmens, de classaments plaçan la paur d'èsser contaminada dins las fòbias simplas, e aquesta d'èsser ja malaut dins l'ipocondria.

Gaireben totas la fòbias especificas representan un estat extrèma d’un sentiment normal: la fòbia dels avions representa la suramplificacion de la sensacion d’apreension naturala que totòm sentís pendent un envòl, per exemple. Los simptòmas sentits quand la confrontacion a l’objècte o la situacion fobogèna varian fòrça d’un subjècte a l’autre, constituissent dins los cas extrèms una ataca de panica amb malaise general, sensacion de mòrt imminenta, taquicardia, susors, etc. Que que siá, los subjèctes tocats de fòbia especifica son conscients de l’irracionalitat de lor paur, e ne patisson.

Gaireben totes los individús patissent de fòbia tendon a fugir l’objècte fobogèn o mai, quand son forçats de lo crosar, se règlan per èsser accompanhada d’un objècte « contrafobic » que los rassegura: amulet, boita de medicaments o d'una persona.

Lo nom de las fòbias es bastit utilizant la raiç grèga correspondent a l’objècte crench. La diversitat de las fòbias descrichas fa que se pòt far referéncia a de centenas de fòbias especificas diferentas!

Los critèris diagnostics de la fòbia especifica son los seguents:

  • crenta marcada e de contunh, excessiva o peu rasonabla, provocada per la preséncia o l’idèa anticipativa d'un objècte o d'una situacion especifica (per exemple: vòl en avion, nautors, animals, recebre une injeccion, veire de sang);
  • l'exposicion a l'estimul fòbic provòca gaireben sempre una responsa immediata d'inquietud, que pòt prene la forma o d’una crisi de panica ligada a la situacion, o d’una predisposicion a una tala crisi. Pels enfants, l'inquietud pòt èsser exprimida en plorant, per de la marrida umor, per de la rigiditat, o s'arrapant;
  • la persona admet que la crenta es excessiva o pauc rasonabla. Pels enfants, aquesta caracteristica pòt èsser absenta;
  • las situacions fobicas son evitadas, o alara son suportadas amb una inquietud o una destressa intensa;
  • l'evitament, l'anticipacion anciosa o la destressa dins la situacion crentas interferís de biais significatiu amb lo quotidian normal de la persona, amb son foncionament professional (o escolar), amb sas activitats e rapòrts socials; o i a una destressa marcada deguda al fach d’èsser subjècte a la fòbia;
  • per las personas menoras de 18 ans, la situacion perdura dempuèi al mens 6 meses;
  • cal que l'inquietud, las crisis de panica o l'evitament fobic ligadas a l'objècte o a la situacion s’explican pas melhor par un autre treble mental. Aqueste autre treble poiriá èsser lo treble obsessional compulsiu (per exemple, crenta de la lordièra de qualqu'un, amb una obsession de contaminacion), un treble pòsttraumatic (per exemple, l’evitament dels estimuls ligats a un factor d'estrès), un treble d'inquietud de separacion (per exemple, evitament de l'escòla), una fòbia sociala (per exemple, accion d'evitar de situacions socialas a causa de la crenta de l'empacha), una panica amb l'agorafobia, de l'agorafobia sens precedent de panica.

Factors[modificar | modificar la font]

Los factors d'aparicion d'una fòbia son mal coneguts. En mai d'una possibla compausanta organica e/o genetica, se pòt supausar mai sovent una origina psicologica (intrapsiquica e inconscienta) e, a vegada, un factor familhal. Los psicològs cognitivistas considèran la fòbia coma un comportament aprés e enforçat pendent la vida del pacient. La quiata natura de l'objècte fobogèn es pas essenciala a la compreneson de l'etiologia de la fòbia; s'interessam puslèu als mecanismes cognitius qu'ancòran lo pacient dins sa fòbia.

Tractament[modificar | modificar la font]

Existís tres vejaires principals: cognitiu comportemental, psicanalitic, e medical[17].

Psicoterapias[modificar | modificar la font]

Terapias cognitivas e comportementalas[modificar | modificar la font]

La psicoterapia cognitiva e comportementala es una indicacion terapeutica per la cura de las fòbias e permet de far desparéisser los simptòmas. La cura consistís a prepausar al pacient a se confrontar a la situacion crenta, d’en primièr de lènh e dins un contèxte rassegurant, puèi sempre mai intimament. Aquesta exposicion progressiva provòca una diminucion de las reaccions de paur e permet la disparicion de la paur dins unas escasenças, per desensibilizacion.

Psicanalisi[modificar | modificar la font]

Segon lo neurològ, psiquiatre e psicanalista Mortimer Ostow, val melhor s'esforçar de resòlvre sos problèmas relacionals e professionals puslèu que de cercar solament a se desfar d’un simptòma: la melhoracion del simptòma es de pauca de valor terapeutica que lo simptòma es lèu remplaçat per un problèma novèl[18].

Medicaments[modificar | modificar la font]

E mai, los psiquiatres pòdon, après evaluacion del pacient, prescriure en ajuda de classas medicamentosas coma lo beta blocants, los anxiolitics coma de benzodiazepinas, o encora los antidepressors dins lo tractament d'aqueste tipe de patologia[19].

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

Nòtas[modificar | modificar la font]

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. CIM-10 Version:2008
  2. Paul Denis p.3
  3. Paul Denis p.3
  4. Paul Denis p.4
  5. Roudinesco p.1187
  6. Roudinesco p.1187
  7. Roudinesco p.1187
  8. Roudinesco p.1186
  9. Roudinesco p.1187
  10. Roudinesco p.1188
  11. Roudinesco p.1188
  12. Roudinesco p.1188
  13. Roudinesco p.1188
  14. Roudinesco p.1189
  15. Roudinesco p.1188
  16. Denis p.4
  17. Denis p.117
  18. M. Ostow, « How effective is psychoanalysis? », PubMed Central (PMC) (consultat lo 24 decembre 2015), p. 453-454.
  19. Denis p.117-118

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Articles connèxes[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

  • René Roussillon, C. Chabert, A. Ciccone, A. Ferrant, N. Georgieff, P. Roman, Manuel de psychologie et psychopathologie clinique générale, Paris, Masson, 2007, (ISBN 978-2-294-04956-9).
  • Jean Bergeret, La Personnalité normale et pathologique, les structures mentales, le caractère, les symptômes, Paris, Dunod, 1996, coll. "Psychismes", (ISBN 2-10-003007-8).
  • Paul Denis, , Paris, Presses universitaires de France, coll. « Que sais-je ? » (n°2946), 2011, 128p.(ISBN 9782130586654</nowiki>, OCLC 740683993)
  • Sigmund Freud, Analyse de la phobie d'un garçon de cinq ans (Le petit Hans), Paris, PUF, OC, tome IX. Édition de poche, Paris, PUF, 2006, coll. "Quadridge", (ISBN 2-13-051687-4); Remarques sur un cas de névrose de contrainte (L'homme aux rats), Paris, PUF, 1998, (ISBN 2-13-049653-9).
  • Dintrada « Phobie » in Roudinesco e Plon, Dictionnaire de la psychanalyse, Paris, Fayard, coll. « La Pochothèque », (1èra ed. 1997) (ISBN 978-2-253-08854-7).
  • Dintrada « Phobie » in Chemama e Vandermersch, Dictionnaire de la psychanalyse, Paris, Larousse, coll. « La Pochothèque », (1èra ed. 1997) (ISBN 978-2-253-08854-7)