Revolucion industriala : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
TXiKiBoT (discussion | contribucions)
Linha 27 : Linha 27 :
La fasa segonda se caracteriza per l'aumentacion de la productivitat agrària e de la populacion, l'utilizacion de la maquina de vapor e lo desvolopament de l'industria textila e metallurgica. L'aumentacion de la produccion crea de mercats nacionals, en refortissent lo sentiment identitari, subretot a partir del desvolopament del camin de fèrre, que permet la distribucion rapida a las regions aluenhadas.
La fasa segonda se caracteriza per l'aumentacion de la productivitat agrària e de la populacion, l'utilizacion de la maquina de vapor e lo desvolopament de l'industria textila e metallurgica. L'aumentacion de la produccion crea de mercats nacionals, en refortissent lo sentiment identitari, subretot a partir del desvolopament del camin de fèrre, que permet la distribucion rapida a las regions aluenhadas.


En [[França]] la revolucion industriala s'interrompèt per causa de la [[Revolucion Francesa]] e de las [[Guèrres Napoleonenques|Guèrras Napoleonencas]]. La revolucion industriala s'assolidèt en 1850.
En [[França]] la revolucion industriala s'interrompèt per causa de la [[Revolucion Francesa]] e de las [[Guèrras Napoleonencas]]. La revolucion industriala s'assolidèt en 1850.


Dins l'airal germanic aquò anèt pas tant rapidament, per que [[Alemanha]] foguèt pas unida abans [[1871]], e i aviá desparièrs mercats, mas saupèron profitar de las ressorsas del [[fèrre]] e del [[carbon]].
Dins l'airal germanic aquò anèt pas tant rapidament, per que [[Alemanha]] foguèt pas unida abans [[1871]], e i aviá desparièrs mercats, mas saupèron profitar de las ressorsas del [[fèrre]] e del [[carbon]].

Version del 20 agost de 2008 a 20.55

La Revolucion industriala foguèt un ensems de cambiaments economics e socials que se produsiguèron en Grand Bretanha a la mitat del sègle XVIII e qu'al sègle XIX s'estendèt als autres païses europèus. Aquesta revolucion signifiquèt lo passatge del Regim Ancian a la societat industriala, e cambièt non pas solament la manièra de produccion mas tanben l'estil de vida e las idèas.

La societat preïndustriala (Regim Ancian)

Al començament del sègle XVIII la societat europèa èra basicament agrària. Los senhors feudals èran los proprietaris dels camps, qu'èran trabalhats per las classas popularas. La produccion agrària e lo rendement de las tèrras èran febles, pr'amor que i aviá pas d'avanças, e las tecnicas de cultura èran tradicionalas: dependiá del clima e s'aplicava lo garach. La mortalitat infantila èra fòrça nauta, per que la noiridura de la populacion èra fòrça dependenta del rendement de las culhidas. Se produsián de faminas ciclicas, causadas principalament per de marridas sasons e per d'epidemias. Las culhidas marridas tanben provocavan l'aumentacion del prètz del gran, e fasián baissar la demanda d'autres produchs: provocava una crisi generalizada, amb de grandas epidemias e la faminas que tuavan fòrça trabalhaires. Dins las ciutats normalament i viviá lo pauc de mond que trabalhava pas als camps: mestierals, foncionaris e personal de l'administracion, comerçants... L'organizacion politica se basava sus l'absolutisme:los monarcas avián de poders plens. Aquesta societat preïndustriala es apelada Regim Ancian.

Causas e factors de la revolucion industriala

La revolucion foguèt un procèssus gradual iniciat en Anglatèrra a partir del sègle XVIII e que podèm considerar qu'encara contunha dins mantun país d'industrializacion recenta. Aqueste procèssus foguèt inicialament degut a mantun factors que permetèron lo passatge d'una societat estatica a una societat dinamica (economicament). Los dos factors mai importants foguèron lo cambiament demografic e lo renovèlament dins l'agricultura e los transpòrts. En Anglatèrra los comerçants comencèron a investir los beneficis del comèrci amb las colonias en bastir d'arsenals, de fabricas texilas e metallurgicas. Atanben i ajudèt l'enfortiment del comèrci interior, amb lo melhorament del malhum de carrièras e canals. Las innovacions tecnicas dins l'industria textila aguèron un ròtle decisiu:

  • En 1733 John Kay bastís un talhièr que teissiá pus rapidament (amb la lançadora volanta).
  • En 1767 s'inventa las fialosas per tal de produsir mai de fial (Spinning Jenny, Mule Jenny...).
  • En 1789 se bastís un talhièr de fèrre mogut per una maquina de vapor.
  • La maquina de vapor estimula la produccion de carbòni e de metal.

La revolucion demografica

En Euròpa la populacion aumentèt rapidament, en provocant un excès de man d'òbra als camps. Las gents migravan cap a las vilas, e la demanda de produchs agraris aumentava. Aqueste procèssus es conegut coma revolucion demografica. L'excès de populacion se compensava amb la migracion cap a America e cap a d'autres continents. I aguèt una casuda de la mortalitat infantila, coma consequéncia del melhorament de las condicions sanitàrias e de la noiridura.

La revolucion dins l'agricultura

Las primièras innovacions dins l'agricultura foguèron l'eliminacion del garach (daissar de cultivar una porcion de tèrra pendent un an per tal de favorir sa regeneracion), lo melhorament dels esplechs, l'aumentacion de las zònas de cultura e la substitucion dels buòus pels cavals. A la fin del sègle XVIII foguèron introdusits las maquinas e los fertilizants. Dempuèi, la produccion aumentèt considerablament, en far demesir las oras de trabalh, en resultant atal un excés de man d'òbra que se vesiá obligada a migrar cap a las vilas. A partir del sègle XIX ja èran acabats los periòdes ciclics de famina per la populacion.

L'expansion de la revolucion industriala

La revolucion industriala s'estendèt per l'oèst d'Euròpa e pels Estats Units, en passant per quatre fasas similaras a las arribadas en Anglatèrra, mas a de ritmes desparièrs:

  • Fasa primièra: se genèran las condicions pel desvolopament de l'economia (aumentacion de la productivitat agricòla e demografica, acumulacion de capital, innovacions tecnologicas...).
  • Fasa segonda: desvolopament de l'industrializacion e creissença economica regulara.
  • Fasa tresena: maturitat economica, mercé a la creissença economica e a la diversificacion de l'industria dins los desparièrs sectors.
  • Fasa quatrena: arribada de la consomacion de massa.

La fasa segonda se caracteriza per l'aumentacion de la productivitat agrària e de la populacion, l'utilizacion de la maquina de vapor e lo desvolopament de l'industria textila e metallurgica. L'aumentacion de la produccion crea de mercats nacionals, en refortissent lo sentiment identitari, subretot a partir del desvolopament del camin de fèrre, que permet la distribucion rapida a las regions aluenhadas.

En França la revolucion industriala s'interrompèt per causa de la Revolucion Francesa e de las Guèrras Napoleonencas. La revolucion industriala s'assolidèt en 1850.

Dins l'airal germanic aquò anèt pas tant rapidament, per que Alemanha foguèt pas unida abans 1871, e i aviá desparièrs mercats, mas saupèron profitar de las ressorsas del fèrre e del carbon.

Dins los païses mediterranèus l'industrializacion comencèt tardivament (a la fin del sègle XIX).

Als Estats Units, en Canadà e Japon se produsiguèt dins la segonda mitat del sègle XIX.

A partir del sègle XIX lèu Euròpa tota èra ja industrializada.

La segonda revolucion industriala (1870-1914)

La primièra revolucion industriala s'estend del sègle XVIII fins al sègle XIX. L'epòca entre la fin del sègle XIX fins a la Primièra Guèrra Mondiala se coneis coma Segonda Revolucion Industriala, e se caracteriza pel grand progrès scientific e tecnic e per l'aparicion dels sectors electric e quimic. Pendent aqueste periòde aguèt luòc la concentracion patronala e la consolidacion del sistèma capitalista. De sectors industrials novèls apareisson:

  • Lo sector energetic: lo petròli comencèt de s'extraire en 1859 als Estats Units, e se n'obten gasolina e gasòli, utilizats dins los motors de combustion intèrna per l'automobila.
  • L'electricitat comença d'èsser utilizada al sègle XIX, tant dins las industrias coma dins l'esclairatge public e dins las comunicacions...
  • Lo fèrre e los aliatges novèls: la descubèrta d'aliatges novèls, e de tecnicas que permeton de fargar de metals purs desvolopèron l'industria siderometallurgica. S'apren a produire d'acièr mens car e pus pur, e se descurbís coma produire d'acièr inoxidable. S'apren tanben l'usatge de l'alumini.

Sectors novèls:

  • L'industria quimica comencèt de se desvolopar a partir del sègle XIX, e permetèt la produccion de materials novèls (explosius, fertilizants, tints...).
  • Los transpòrts: lo camin de fèrre progressèt fòrça, e la ret de vias s'estendèt, çò que permetèt una distribucion rapida de la matèria primièra e dels bens produsits e çò que dobriguèt de mercats novèls, mai e mai aluenhats. Los clipers (vaissels de vela rapids e modèrnes pel transpòrt de bens colonials) foguèron remplaçats per las naus de vapor, e la dobertura dels canals de Suèz e de Panamà ajudèron a aver un comèrçi maritim fòrça mai rapid. Autras invencions: la camerà fotografica, la maquina d'escriure, lo telegraf ... que contribuiguèron al cambiament e a la percepcion de viure un cambiament d'epòca. Caldriá tanben remembrar d'avanças importantas dins la medecina e de la publicacion de la Teoria de l'evolucion de Charles Darwin, las teorias de psicoanalisi de Sigmund Freud, o la Teoria de la relativitat d'Albert Einstein. Dins lo mitan artistic aquesta epòca representa tanben la fin de tot classicisme, ja que sorgisson de tendéncias novèlas (qu'encara semblan modèrnas). Los Estats Units foguèron lo país cabecièr dins aquesta fasa novèla d'industrializacion.

Consequéncias

  1. Lo desvolopament del maquinisme remplaça las fòrças umana e animala per la mecanica, en fasent aumentar la produccion e en permetent l'aparicion de las fabricas.
  2. La concentracion de la populacion dins las vilas, per causa de l'aumentacion fòrta de la demanda de man d'òbra per las fabricas e la mecanizacion de l'agricultura.
  3. La vila venguèt lo centre de tota l'activitat economica e la populacion urbana aumentèt.
  4. L'aparicion d'un novèl modèl economic e de societat, lo capitalisme, e la societat de classas.
  5. La naissença d'una classa sociala novèla, la borgesiá.