Barjòus : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Caesaraix (discussion | contribucions)
nòu cònsol
Caesaraix (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 10 : Linha 10 :


==Istòria==
==Istòria==
Au [[sègle XIX]], Barjòu devenguèt una importanta vila dau cuèr amb 24 tanariás e 19 molins a tan, 3 papeteriás, una blancariá e una fabrica de cartas a jogar. <br/>
Au [[sègle XIX]], Barjòu devenguèt una importanta vila dau cuer amb 24 tanariás e 19 molins a tan, 3 papeteriás, una blancariá e una fabrica de cartas a jogar. <br/>
En [[1851]], après lo [[Còp d'Estat]] dau [[2 de decembre]] fach per lo futur [[Napoleon III]], Martin Ferdinand, dich "Bidoret", volènt rejonher leis insurgents de Barjòu rassemblats a [[Tortor]], foguèt fusilhat dos còps. Diferents monuments foguèron erigits en son honor, principalament a Barjòu, as [[Aups (comuna)|Aups]] e a [[Sant Maissemin de la Santa Bauma|Sant Maissemin]].
En [[1851]], après lo [[Còp d'Estat]] dau [[2 de decembre]] fach per lo futur [[Napoleon III]], Martin Ferdinand, dich "Bidoret", volènt rejonher leis insurgents de Barjòu rassemblats a [[Tortor]], foguèt fusilhat dos còps. Diferents monuments foguèron erigits en son honor, principalament a Barjòu, as [[Aups (comuna)|Aups]] e a [[Sant Maissemin de la Santa Bauma|Sant Maissemin]].


==La Fèsta dei tripetas==
==La Fèsta dei tripetas==
Cada annada, a una data pròcha de la Sant Macèu, patron dau vilatge (lo [[17 de genièr]]), a luòc la fèsta dei tripetas. Durant la ceremonia, un buòu es manjat per leis abitants. La dança dei tripetas a luòc a la glèisa e fa sautejar lei participants, coma pendant lei passacarrièras au son dei tamborins e de la petarada deis arcabusas. Es una dei fèstas mai conegudas de Provença.
Cada annada, a una data pròcha de la Sant Macèu, patron dau vilatge (lo [[17 de genièr]]), a luòc la fèsta dei tripetas. Durant la ceremonia, un buòu es manjat per leis abitants. La dança dei tripetas a luòc a la glèisa e fa sautejar lei participants, coma pendant lei passacarrieras au son dei tamborins e de la petarada deis arcabusas. Es una dei fèstas mai conegudas de Provença.


==Demografia==
==Demografia==

Version del 28 abril de 2008 a 16.41

Barjòu
Barjòu
Barjols (francés)
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 33′ 32″ N, 6° 00′ 29″ E
Superfícia 30,06 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
473 m m
259 m m
183 m m
Geografia politica
Region istorica Provença
Estat França
Region
93
Provença-Aups-Còsta d'Azur
Departament
83
Var
Arrondiment Arrondiment de Brinhòla
Canton canton de Barjòu
(cap-luòc)
Cònsol Danieu Niròni (2008 - 2014)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2013)
3 060 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

ab.
Densitat 101,8 ab./km²
Autras informacions
Gentilici barjolenc -a
Còde postal 83670
Còde INSEE 83012

Barjòu (Barjols en francés) es una comuna d'Occitània, en Provença, situada dins lo departament de Var.

Barjòu a recebut coma escais Lo Tivoli provençau: la vila es celèbra per sei quaranta fònts, ansin que sei nombrosas sòrgas e ribièras.

Istòria

Au sègle XIX, Barjòu devenguèt una importanta vila dau cuer amb 24 tanariás e 19 molins a tan, 3 papeteriás, una blancariá e una fabrica de cartas a jogar.
En 1851, après lo Còp d'Estat dau 2 de decembre fach per lo futur Napoleon III, Martin Ferdinand, dich "Bidoret", volènt rejonher leis insurgents de Barjòu rassemblats a Tortor, foguèt fusilhat dos còps. Diferents monuments foguèron erigits en son honor, principalament a Barjòu, as Aups e a Sant Maissemin.

La Fèsta dei tripetas

Cada annada, a una data pròcha de la Sant Macèu, patron dau vilatge (lo 17 de genièr), a luòc la fèsta dei tripetas. Durant la ceremonia, un buòu es manjat per leis abitants. La dança dei tripetas a luòc a la glèisa e fa sautejar lei participants, coma pendant lei passacarrieras au son dei tamborins e de la petarada deis arcabusas. Es una dei fèstas mai conegudas de Provença.

Demografia