Lista dels monarcas de França : Diferéncia entre lei versions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Linha 2 : | Linha 2 : | ||
Al temps dels [[Merovingians]] e dels [[Carolingians]], a la mòrt d'un rei, lo reialme èra partejat entre sos filhs. Lo tresaur public e los bens privats del sobeiran, en efièch, se confondián : aquò s'explicava principalament pel fach que la nocion d'Estat - qu'existissiá pas çò dels Germans - s'èra perduda dempuèi la casuda de l'[[Empèri roman]]. Es pas que mai tard que la règla cambièt e qu'un sol eretièr foguèt designat, mentre que lo drech escrich fasiá un retorn e que l'Estat renaissiá. |
Al temps dels [[Merovingians]] e dels [[Carolingians]], a la mòrt d'un rei, lo reialme èra partejat entre sos filhs. Lo tresaur public e los bens privats del sobeiran, en efièch, se confondián : aquò s'explicava principalament pel fach que la nocion d'Estat - qu'existissiá pas çò dels Germans - s'èra perduda dempuèi la casuda de l'[[Empèri roman]]. Es pas que mai tard que la règla cambièt e qu'un sol eretièr foguèt designat, mentre que lo drech escrich fasiá un retorn e que l'Estat renaissiá. |
||
D'autra part, la nocion de ''França'' es pas apareguda que progressivament al cors dels sègles. N'i a que considèran que se pòt parlar de la França qu'a partir del [[tractat de Verdun]] que seriá tanben a l'origina de l'[[Alemanha]] ([[843]]), e mai a partir de l'accession d'[[Uc Capet]] al poder ([[987]]). Se seguirà aicí la tradicion mai comuna en França, que fa remontar l'origina del país a l'unificacion dels Francs per [[ |
D'autra part, la nocion de ''França'' es pas apareguda que progressivament al cors dels sègles. N'i a que considèran que se pòt parlar de la França qu'a partir del [[tractat de Verdun]] que seriá tanben a l'origina de l'[[Alemanha]] ([[843]]), e mai a partir de l'accession d'[[Uc Capet]] al poder ([[987]]). Se seguirà aicí la tradicion mai comuna en França, que fa remontar l'origina del país a l'unificacion dels Francs per [[Clodovèu]]. |
||
La presenta lista compòrta de reis qu'an renhat sus una partida de la França d'alara e de reis qu'an renhat sus la totalitat. Los primièrs son escriches en ''italica''. |
La presenta lista compòrta de reis qu'an renhat sus una partida de la França d'alara e de reis qu'an renhat sus la totalitat. Los primièrs son escriches en ''italica''. |
Version del 3 febrièr de 2008 a 19.57
Al temps dels Merovingians e dels Carolingians, a la mòrt d'un rei, lo reialme èra partejat entre sos filhs. Lo tresaur public e los bens privats del sobeiran, en efièch, se confondián : aquò s'explicava principalament pel fach que la nocion d'Estat - qu'existissiá pas çò dels Germans - s'èra perduda dempuèi la casuda de l'Empèri roman. Es pas que mai tard que la règla cambièt e qu'un sol eretièr foguèt designat, mentre que lo drech escrich fasiá un retorn e que l'Estat renaissiá.
D'autra part, la nocion de França es pas apareguda que progressivament al cors dels sègles. N'i a que considèran que se pòt parlar de la França qu'a partir del tractat de Verdun que seriá tanben a l'origina de l'Alemanha (843), e mai a partir de l'accession d'Uc Capet al poder (987). Se seguirà aicí la tradicion mai comuna en França, que fa remontar l'origina del país a l'unificacion dels Francs per Clodovèu.
La presenta lista compòrta de reis qu'an renhat sus una partida de la França d'alara e de reis qu'an renhat sus la totalitat. Los primièrs son escriches en italica.
Monarcas de França | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|