Sègle X : Diferéncia entre lei versions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Linha 24 : | Linha 24 : | ||
<br/> |
<br/> |
||
'''907''' : importanta victòria ongresa còntra lei Francs a la [[batalha de Bratislava]]. Arrestèt l'expansion dei Francs vèrs l'èst durant 50 ans e permetèt ais Ongrés d'organizar liurament seis incursions còntra lei regions francas. |
'''907''' : importanta victòria ongresa còntra lei Francs a la [[batalha de Bratislava]]. Arrestèt l'expansion dei Francs vèrs l'èst durant 50 ans e permetèt ais Ongrés d'organizar liurament seis incursions còntra lei regions francas. |
||
<br/> |
|||
'''908''' : [[mòrt]] dau [[califa]] [[Al-Muktafi]] qu'es considerat coma lo darrier califa de la [[dinastia]] [[Califat abbassida|abbassida]] aguent un poder reau avans la renaissença dau Califat au sègle XII. Foguèt remplaçat per [[Al-Muqtadir (Abbassida)|Al-Muqtadir]], un enfant plaçat sota la direccion d'una [[regéncia]]. |
|||
<br/> |
|||
{{veire|Califat Fatimida}} |
|||
'''909''' : en [[Magrèb]] Orientau, presa de Raqqada, capitala deis [[Aglabidas]], per lo cap religiós [[chiisme|chiita]] [[Ubayd Allah al-Mahdi]]. Lo venceire fondèt lo [[Califat Fatimida]]. |
|||
<br/> |
|||
'''Segonda mitat dau sègle X''' : abandon de la ciutat-estat [[Civilizacion maia|maia]] de [[Calakmul]]. |
|||
== Cultura == |
== Cultura == |
||
Linha 62 : | Linha 69 : | ||
* [[Al-Farabi]], [[filosofia|filosòf]] [[iran]]ian. |
* [[Al-Farabi]], [[filosofia|filosòf]] [[iran]]ian. |
||
* [[Al-Khujandi]], [[astronomia|astronòm]] [[iran]]ian. |
* [[Al-Khujandi]], [[astronomia|astronòm]] [[iran]]ian. |
||
* [[Al-Muktafi]], califa [[Califat abbassida|abbassida]]. |
|||
* [[Al-Muqtadir (Abbassida)|Al-Muqtadir]], califa [[Califat abbassida|abbassida]]. |
|||
* [[Al-Razi]], sabent [[iran]]ian. |
* [[Al-Razi]], sabent [[iran]]ian. |
||
* [[Al-Sijzi]], [[matematicas|matematician]] [[iran]]ian. |
* [[Al-Sijzi]], [[matematicas|matematician]] [[iran]]ian. |
||
Linha 69 : | Linha 78 : | ||
* [[Muhammad Sulayman]], [[generau]] [[Arabs|arabe]]. |
* [[Muhammad Sulayman]], [[generau]] [[Arabs|arabe]]. |
||
* [[Qusta ibn Luqa]], [[medecina|mètge]] [[Arabs|arabe]]. |
* [[Qusta ibn Luqa]], [[medecina|mètge]] [[Arabs|arabe]]. |
||
* [[Ubayd Allah al-Mahdi]], califa [[Califat Fatimida|fatimida]]. |
|||
* [[Ubayd Allah ibn Sulayman]], visir [[Califat Abbassida|abbassida]]. |
* [[Ubayd Allah ibn Sulayman]], visir [[Califat Abbassida|abbassida]]. |
||
* [[Zhang Sixun]], [[astronomia|astronòm]] [[Republica Populara de China|chinés]]. |
* [[Zhang Sixun]], [[astronomia|astronòm]] [[Republica Populara de China|chinés]]. |
||
Linha 74 : | Linha 84 : | ||
== Liames intèrnes == |
== Liames intèrnes == |
||
* [[Califat Abbassida]]. |
|||
* [[Califat Fatimida]]. |
|||
* [[Empèri Bizantin]]. |
|||
== Bibliografia == |
== Bibliografia == |
Version del 20 mai de 2020 a 17.34
../.. | sègle VIII | sègle IX | sègle X | sègle XI | sègle XII | ../..
Istòria
901 : revirada d'una incursion ongresa còntra lo nòrd d'Itàlia. La multiplicacion d'aqueleis expedicions entraïnèt de discussions entre sobeirans occidentaus per formar una aliança comuna còntra leis Ongrés.
902 : acabament de la conquista de Sicília per leis Arabes. En revènge, en Anatolia Orientala, lei Bizantins capitèron de conquistar divèrsei territòris.
902-904 : trèbols importants en Siria en causa de la revòuta dei Carmatas, una sècta inspirada per lo kharigisme (→ 907].
904 : importanta desfacha bizantina amb la presa de Tessalonica per lo pirata grèc Leon de Trípols que capturèt 22 000 abitants e 60 naviris[1].
904-905 : aprofichant de trèbols intèrnes grèus, leis armadas abbassidas reconquistèron l'Egipte dei Tulunides.
907 : incursions dau Rus' de Kiev còntra Constantinòble. Lei Bizantins acceptèron de pagar un tribut important per defugir una ataca novèla.
907 : importanta victòria ongresa còntra lei Francs a la batalha de Bratislava. Arrestèt l'expansion dei Francs vèrs l'èst durant 50 ans e permetèt ais Ongrés d'organizar liurament seis incursions còntra lei regions francas.
908 : mòrt dau califa Al-Muktafi qu'es considerat coma lo darrier califa de la dinastia abbassida aguent un poder reau avans la renaissença dau Califat au sègle XII. Foguèt remplaçat per Al-Muqtadir, un enfant plaçat sota la direccion d'una regéncia.
909 : en Magrèb Orientau, presa de Raqqada, capitala deis Aglabidas, per lo cap religiós chiita Ubayd Allah al-Mahdi. Lo venceire fondèt lo Califat Fatimida.
Segonda mitat dau sègle X : abandon de la ciutat-estat maia de Calakmul.
Cultura
Sciéncias e tecnicas
v. 900 : desvolopament de l'algèbra d'Al-Khwarizmi per lo matematician egipcian Abu Kamil que tractèt de poissanças superioras a 2.
v. 900-930 : descripcion de la variòla e dau senepion per lo sabent iranian Al-Razi. Aquò permetèt de destriar lei doas malautiás.
v. 900-930 : critica de la teoria deis umors de Galian per Al-Razi.
v. 912 : redaccion d'un tractat sus l'engordiment dei membres per lo mètge arabe Qusta ibn Luqa.
v. 920 : descubèrta dei principis matematics dau foncionament de l'astrolabi per lo sabent arabe Al-Battani.
v. 925 : tractat d'Al-Farabi sus la musicoterapia.
v. 932 : descripcion de la fèbre dau paludisme per lo mètge judieu Isaac ben Solomon.
v. 950-979 : redaccion de tractats regardant la geriatria e lei trèbols dau som per lo mètge arabe Ibn Al Jazzar.
969 : trabalh sus la trisecccion d'un angle dau matematician iranian Al-Sijzi.
976-977 : fabricacion d'un relòtge astronomic mecanic utilizant dau mercuri liquid per mòure una ròda de palas per lo Chinés Zhang Sixun.
v. 979-984 : descubèrta d'una lèi sus la refraccion de la lutz per lo Chinés Zhang Sixun.
v. 990 : introduccion de la nocion d'abac en Euròpa per lo sabent occitan Gerbèrt d'Orlhac.
994 : descubèrta de la demenicion de l'enclinason de l'aisse de rotacion de la Tèrra per l'astronòm iranian Al-Khujandi.
Decès
- Abu Kamil, matematician arabe.
- Al-Battani, sabent arabe.
- Al-Farabi, filosòf iranian.
- Al-Khujandi, astronòm iranian.
- Al-Muktafi, califa abbassida.
- Al-Muqtadir, califa abbassida.
- Al-Razi, sabent iranian.
- Al-Sijzi, matematician iranian.
- Ibn Al Jazzar, mètge arabe.
- Isaac ben Solomon, mètge judieu.
- Leon de Trípols, pirata grèc.
- Muhammad Sulayman, generau arabe.
- Qusta ibn Luqa, mètge arabe.
- Ubayd Allah al-Mahdi, califa fatimida.
- Ubayd Allah ibn Sulayman, visir abbassida.
- Zhang Sixun, astronòm chinés.