Piratariá

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Pintura d'un naviri francés atacat per de piratas barbarescs.

La piratariá es una activitat ostila de depredacion e de violéncia menada a partir d'un naviri còntra un autre naviri ò còntra d'installacions litoralas. Apareguda tre l'Antiquitat Auta, probablament en Mar Egèa durant lo milleni II avC, se desvolopa generalament lòng dei rotas comercialas mau defendudas per lei marinas militaras. En particular, conoguèt dos periòdes de prosperitat dins la Mar Mediterranèa dau sègle I avC e dins leis Antilhas dei sègles XVII e XVIII.

Combatuda dempuei son aparicion, la piratariá suscitèt lei premiereis exemples coneguts de cooperacion internacionala entre estats sobeirans. Per exemple, Ciceron lei designèt coma « enemics de totei » (communis hostis omnium) dins son tractat De officiis. Aquò entraïnèt l'execucion de la màger part dei piratas capturats e, uei, la piratariá es encara un crime grèu dins la màger part dei país.

Liames intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

  • Corsari, naviri aguent recebut una autorizacion oficiala per atacar liurament lei naviris d'una poissança enemiga.

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]