Armand Lunèl : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 3 : Linha 3 :
|carta=
|carta=
}}
}}
[[File:Armand Lunel 25 mars 1920.jpg|thumb|right|200px|Armand Lunèl (1920)]]
'''Armand Lunèl''' foguèt un escriveire [[Occitània|occitan]], [[Provença|provençau]], de lenga francesa.
'''Armand Lunèl''' foguèt un escriveire [[Occitània|occitan]], [[Provença|provençau]], de lenga francesa.



Version del 28 abril de 2015 a 17.33

Armand Lunèl (1920)

Armand Lunèl foguèt un escriveire occitan, provençau, de lenga francesa.

Biografia

Nasquèt lo 10 de junh 1892 a Ais de Provença dins una familha josieva presenta dempuei mai d'una generacion en Provença. Fuguèt ensenhaire a l'Universitat de Mónegue. Recebèt lo primier Prèmi Renaudot en 1926 per son roman Nicolo-Peccavi e lo Grand Prèmi Gobert en 1976 per Juifs du Languedoc, de la Provence et des États français du Pape. Amic d'enfança dau compositor Dàrius Milhaud, escriguèt lei librets de seis opèras, Les malheurs d’Orphée (1924) e Esther de Carpentras (1938).

Es lo darrier locutor conegut dau shuadit (o judeoprovençau). Se considèra que la data de la desparicion d'aquela varietat d'occitan es la data de sa mòrt. Defuntèt en 1977.

Bibliografia

  • L'imagerie du cordier, La Nouvelle Revue Française, París, 1924.
  • Nicolo-Peccavi ou L'affaire Dreyfus à Carpentras, Gallimard, París, 1926.
  • Le balai de sorcière, Gallimard, París, 1935.
  • Jérusalem à Carpentras, Gallimard, 1937.
  • Les amandes d'Aix, Gallimard, París, 1949.
  • La belle à la fontaine, A. Fayard, París, 1959.
  • J'ai vu vivre la Provence, A. Fayard, París, 1962.
  • Juifs du Languedoc, de la Provence et des États français du Pape, éditions Albin Michel, París, 1975.
  • Les chemins de mon judaïsme et divers inédits, presentat per Georges Jessula, L'Harmattan, París, 1993.