Plantae : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Linha 9 : | Linha 9 : | ||
{{Taxobox fin}} |
{{Taxobox fin}} |
||
[[File:Diversity of plants image version 5.png|thumb|right|250px|Diversitat de las plantas]] |
[[File:Diversity of plants image version 5.png|thumb|right|250px|Diversitat de las plantas]] |
||
Las '''plantas''' o '''vegetals''' son d'[[èsser]]s [[pluricellular]]s a la basa de la [[cadena alimentària]]. Fòrman una de las subdivisions (o [[règne]]) dels [[Eucariòtas]]. Son, classicament amb las [[alga]]s (amb las [[cianobacteria]]s) e los [[campairòl]]s, l'objècte d'estudi de la [[botanica]].<ref>{{book |
Las '''plantas''' o '''vegetals''' son d'[[èsser]]s [[pluricellular]]s a la basa de la [[cadena alimentària]]. Las plantas verdas tenon de parets celluras [[cellulòsa|cellulosicas]] e obtenon son energia de la [[lutz]] [[solelh|solara]] per [[fotosintèsi]] mejaçant la [[clorofila]] contenguda dins los [[cloroplast]]s, que lor balha sa color verda. Fòrman una de las subdivisions (o [[règne]]) dels [[Eucariòtas]]. Son, classicament amb las [[alga]]s (amb las [[cianobacteria]]s) e los [[campairòl]]s, l'objècte d'estudi de la [[botanica]].<ref>{{book |
||
| éditeur = Frison-Roche |
| éditeur = Frison-Roche |
||
| titre = Dictionnaire raisonné de biologie |
| titre = Dictionnaire raisonné de biologie |
Version del 29 genièr de 2014 a 18.06
Las plantas o vegetals son d'èssers pluricellulars a la basa de la cadena alimentària. Las plantas verdas tenon de parets celluras cellulosicas e obtenon son energia de la lutz solara per fotosintèsi mejaçant la clorofila contenguda dins los cloroplasts, que lor balha sa color verda. Fòrman una de las subdivisions (o règne) dels Eucariòtas. Son, classicament amb las algas (amb las cianobacterias) e los campairòls, l'objècte d'estudi de la botanica.[1] . Le nombre d'espècias de plantas es dificil de determinar, mas en 2010, s'estimava entre 300 000 e 330 000 espècias descritas, que la màger part, entre 260 000 e 290 000, serián d'espermafitas[2].
Galariá
-
Los fruits del palmièr de Palmira, Borassus flabellifer (localament sonat Thaati Munjelu) venduts dins un mercat de Guntur, Índia.
-
Rizòma de curcuma.
-
Patana doça, Ipomoea batatas, Jardin botanic de Maui Nui
-
Papaia de Califòrnia
-
Carica papaya, cultivar 'Sunset'
-
Cymbopogon citratus, limoneta
-
Fuji (poma)
-
Brot grelhant de Sauropus androgynus
-
Cocos nucifera
Referéncias
- ↑ Modèl:Book
- ↑ (en) Error en títol o url.