Atena : Diferéncia entre lei versions
Cap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Linha 7 : | Linha 7 : | ||
'''Atena''' (en [[grèc ancian]]: Αθηνά, transliterat ''Athēnā'' o Aθηναία, ''Athēnaia''; tanben sonada '''Palas Atena''' (Παλλάς Αθηνά) |
'''Atena''' (en [[grèc ancian]]: Αθηνά, transliterat ''Athēnā'' o Aθηναία, ''Athēnaia''; tanben sonada '''Palas Atena''' (Παλλάς Αθηνά) |
||
es dins la [[mitologia grèga]], la |
es dins la [[mitologia grèga]], la divessa de la guèrra, de la civilizacion, de la saviesa, de l'estrategia, de las arts, e de la justícia. Coma una de las principalas divinitats del panteon grèc e un dels dotze Dieus olimpans, Atena recebèt un culte dins tota la [[Grècia Antica]] e dins tota son aira d'influéncia, dempuèi las colonias grègas d'Asia menora entrò las de la [[Peninsula Iberica]] e lo nòrd d'[[Africa]]. Sa preséncia es atestada entrò a proximitat d'[[Índia]]. Per aquesta rason son culte pren diferentas formas, de sa figura sola entrò a un [[sincretisme]] amb divèrsas autras divinitats eissidas de totas las regions a l'entorn de la [[Mar Mediterranèa]], en alargar aital la varietat de las formas de culte. |
||
. |
|||
{{Divinitats olimpianas}} |
{{Divinitats olimpianas}} |
Version del 20 genièr de 2014 a 10.57
Atena (en grèc ancian: Αθηνά, transliterat Athēnā o Aθηναία, Athēnaia; tanben sonada Palas Atena (Παλλάς Αθηνά)
es dins la mitologia grèga, la divessa de la guèrra, de la civilizacion, de la saviesa, de l'estrategia, de las arts, e de la justícia. Coma una de las principalas divinitats del panteon grèc e un dels dotze Dieus olimpans, Atena recebèt un culte dins tota la Grècia Antica e dins tota son aira d'influéncia, dempuèi las colonias grègas d'Asia menora entrò las de la Peninsula Iberica e lo nòrd d'Africa. Sa preséncia es atestada entrò a proximitat d'Índia. Per aquesta rason son culte pren diferentas formas, de sa figura sola entrò a un sincretisme amb divèrsas autras divinitats eissidas de totas las regions a l'entorn de la Mar Mediterranèa, en alargar aital la varietat de las formas de culte.