Mohandas Karamchand Gandhi : Diferéncia entre lei versions
m Wikipedia python library |
Cap resum de modificació |
||
Linha 6 : | Linha 6 : | ||
{{1000 fondamentals}} |
{{1000 fondamentals}} |
||
[[Fichièr:Gandhi.jpg|thumb|right|250px|Mohandas Karamchand Gandhi]] |
[[Fichièr:Gandhi.jpg|thumb|right|250px|Mohandas Karamchand Gandhi]] |
||
'''Mohandas Karamchand Gandhi''' (en [[Gujarâtî]]: મોહનદાસ કરમચંદ ગાંધી; romanizat: ''mohandās karamcaṃd gāndhī'', [[Alfabet fonetic internacional|AFI]]: {{API|/moːhənd̪aːs kərəmtʃənd̪ gaːnd̪ʱiː/}}) ([[Gojarat]], [[2 d'octobre]] de [[1869]] - [[Delhi]], [[30 de genièr]] de [[1948]]) foguèt un grand menaire politic e espiritual e un dels paires fondators de l'estat |
'''Mohandas Karamchand Gandhi''' (en [[Gujarâtî]]: મોહનદાસ કરમચંદ ગાંધી; romanizat: ''mohandās karamcaṃd gāndhī'', [[Alfabet fonetic internacional|AFI]]: {{API|/moːhənd̪aːs kərəmtʃənd̪ gaːnd̪ʱiː/}}) ([[Gojarat]], [[2 d'octobre]] de [[1869]] - [[Delhi]], [[30 de genièr]] de [[1948]]) foguèt un grand menaire politic e espiritual e un dels paires fondators de l'estat d'[[Índia]]. Es conegut e sonat en Índia e dins lo mond coma '''Mahatma Gandhi''', en [[sanscrit]] "granda arma", o coma ''Bapu'', en gujarati "paire". |
||
Los seus principis de [[Satyagraha]] qu'es la resisténcia al travèrs de la desobesissença civila de massa, e de l'[[Ahimsa]] qu'es la non-violéncia totala, an inspirat de militants nombroses per la libertat e los |
Los seus principis de [[Satyagraha]] qu'es la resisténcia al travèrs de la desobesissença civila de massa, e de l'[[Ahimsa]] qu'es la non-violéncia totala, an inspirat de militants nombroses per la libertat e los dreits civics dins lo mond coma : [[Martin Luther King Jr.]], [[Steve Biko]], [[Nelson Mandela]], e [[Aung San Suu Kyi]]. |
||
Gandhi faguèt d'estudis d'avocat en [[Anglatèrra]] puèi empleguèt pel primièr còp sas idèas en [[Sud-Africa]] per luchar contra la discriminacion de la comunitat indiana. Tornat en Índia, Gandhi engimbèt los bordièrs e trabalhaires paures per protestar contra las taxas esclafantas e la discriminacion de las |
Gandhi faguèt d'estudis d'avocat en [[Anglatèrra]] puèi empleguèt pel primièr còp sas idèas en [[Sud-Africa]] per luchar contra la discriminacion de la comunitat indiana. Tornat en Índia, Gandhi engimbèt los bordièrs e trabalhaires paures per protestar contra las taxas esclafantas e la discriminacion de las los britanics. |
||
Venguèt lo governaire del [[Congrès Nacional Indian]], faguèt campanha per l'ajuda als paures, lo desliurament de las femnas indianas, l'afrairament entre las comunitats e etnias de religions diferentas e tanben per la fin de las discriminacions de las [[castas]]. Se batèt per l'independéncia d'Índia de tota dominacion estrangièra (britanica). |
|||
En 1930, Gandhi menèt lo pòble d'Índia a s'opausar a la taxa de la sal e faguèron [[La marcha de la sal]] sus 400 km. Foguèt embarrat mantuna annada en [[Sud-Africa]] e en [[Índia]] mas sempre demorèt partisan de la non-violéncia. Gandhi es estat reconegut lo [[Paire de la nacion]] en Índia e lo seu aniversari lo [[2 d'octobre]] es un jorn feriat: lo ''Gandhi Jayanti''. |
En 1930, Gandhi menèt lo pòble d'Índia a s'opausar a la taxa de la sal e faguèron [[La marcha de la sal]] sus 400 km. Foguèt embarrat mantuna annada en [[Sud-Africa]] e en [[Índia]] mas sempre demorèt partisan de la non-violéncia. Gandhi es estat reconegut lo [[Paire de la nacion]] en Índia e lo seu aniversari lo [[2 d'octobre]] es un jorn feriat: lo ''Gandhi Jayanti''. |
Version del 31 octobre de 2013 a 13.55
Mohandas Karamchand Gandhi (en Gujarâtî: મોહનદાસ કરમચંદ ગાંધી; romanizat: mohandās karamcaṃd gāndhī, AFI: /moːhənd̪aːs kərəmtʃənd̪ gaːnd̪ʱiː/) (Gojarat, 2 d'octobre de 1869 - Delhi, 30 de genièr de 1948) foguèt un grand menaire politic e espiritual e un dels paires fondators de l'estat d'Índia. Es conegut e sonat en Índia e dins lo mond coma Mahatma Gandhi, en sanscrit "granda arma", o coma Bapu, en gujarati "paire". Los seus principis de Satyagraha qu'es la resisténcia al travèrs de la desobesissença civila de massa, e de l'Ahimsa qu'es la non-violéncia totala, an inspirat de militants nombroses per la libertat e los dreits civics dins lo mond coma : Martin Luther King Jr., Steve Biko, Nelson Mandela, e Aung San Suu Kyi.
Gandhi faguèt d'estudis d'avocat en Anglatèrra puèi empleguèt pel primièr còp sas idèas en Sud-Africa per luchar contra la discriminacion de la comunitat indiana. Tornat en Índia, Gandhi engimbèt los bordièrs e trabalhaires paures per protestar contra las taxas esclafantas e la discriminacion de las los britanics. Venguèt lo governaire del Congrès Nacional Indian, faguèt campanha per l'ajuda als paures, lo desliurament de las femnas indianas, l'afrairament entre las comunitats e etnias de religions diferentas e tanben per la fin de las discriminacions de las castas. Se batèt per l'independéncia d'Índia de tota dominacion estrangièra (britanica).
En 1930, Gandhi menèt lo pòble d'Índia a s'opausar a la taxa de la sal e faguèron La marcha de la sal sus 400 km. Foguèt embarrat mantuna annada en Sud-Africa e en Índia mas sempre demorèt partisan de la non-violéncia. Gandhi es estat reconegut lo Paire de la nacion en Índia e lo seu aniversari lo 2 d'octobre es un jorn feriat: lo Gandhi Jayanti.
Modèl:Ligam AdQ Modèl:Ligam AdQ Modèl:Ligam AdQ Modèl:Ligam AdQ Modèl:Ligam AdQ Modèl:Ligam AdQ Modèl:Ligam AdQ Modèl:Ligam AdQ Modèl:Ligam AdQ Modèl:Ligam AdQ