Christian Wolff (Filosòf) : Diferéncia entre lei versions
m r2.7.1) (Robòt Apondre: ca:Christian Wolff |
m r2.7.1) (Robòt Apondre: lv:Kristiāns Volfs |
||
Linha 32 : | Linha 32 : | ||
[[ko:크리스티안 볼프]] |
[[ko:크리스티안 볼프]] |
||
[[la:Christianus Wolffius]] |
[[la:Christianus Wolffius]] |
||
[[lv:Kristiāns Volfs]] |
|||
[[nds:Christian Wolff (Gelehrten)]] |
[[nds:Christian Wolff (Gelehrten)]] |
||
[[nl:Christian Wolff (filosoof)]] |
[[nl:Christian Wolff (filosoof)]] |
Version del 10 octobre de 2011 a 07.19
Christian Wolff (1679, Breslau - 1754) foguèt un filosòf aleman que tenguèt una importanta influéncia dins los postulats racionalistas de Kant. Pasmens lo seu racionalisme es mai prèp de Descartes que de Leibniz.
L'òbra fondamentala de Wolff foguèt la divulgacion e l'interpretacion de la filosofia de Leibniz, encara que s'apartèt de la idèa de la monada e pemplacèt l'armonia preestablida per la teoria de Spinoza de la correspondéncia entre l'òrdre de la pensada e de la realitat. Las controvèrsias entre catolics e protestants, d'una costat, e de l'autre, sobretot, Leibniz e Descartes li inspirèt lo seu metòde filosofic; es a dir, voliá que seriá lo meteis qu'aquel de las matematicas.
Sa morala es tanben racionalista. Establís la correlacion entre drech e dever. Considera que l'èsser uman a devers cap a si meteis, cap a la societat e cap a Dieu. Un dels seus principals deveres es se perfeccionar e capitat bonur, per tal promoure la perfeccion e lo bonur dels seus semblants. Mas per aquo lo seu racionalisme li permet pas de comprendre ben las relacions e las diferéncias entre compreneson e volontat, entre libertat e responsabilitat, entre esséncia e fach d'èsserer. Son idèa de l'Estat paternalista influiguèt lo despotisme esclairat.