Vejatz lo contengut

Wrocław

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Breslau)
Wrocław
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Plaça del Mercat, a Wroclaw.
Bandièra
Armas
Geografia fisica
Coordenadas 51° 07′ 00″ N, 17° 02′ 00″ E
Superfícia 292,82 km²
Geografia politica

País Bandièra: PolonhaPolonha
Voivodat Bassa Silèsia
Geografia umana
Populacion
(2023)
673 743 ab.
Autras informacions
http:


Wrocław (en silesian : Prassel o Brassel, en alemand Breslau, es la tresena vila de Polonha per la populacion (672929 abitants)[1], la cinquena per la superfícia (293 km2), e una de las pus ancianament fondadas (vèrs los sègles IX e X). Uèi capluòc del voivodat de Bassa Silèsia, es desservida par l’aeropòrt de Wrocław-Nicolas-Copernic, lo cinquen del país en nombre de passatgièrs.

Situada al sud-oèst de Polonha, al sud dels « monts dels Cats » (Kocie Góry e Wzgórza Trzebnickie) e al nòrd dels Sudèts, la vila es traversada per lo flume Oder (en polonés Odra), que se devesís aici en mai d'un braç, e quatre de sos afluents : Bystrzyca, Oława, Ślęza e Widawa. Se situa a 140 km d'Alemanha e a 70 km de Chequia.

Durant son istòria millenària, Wrocław, après aver apartengut al reialme medieval polonés dels Piast, faguèt partit del Reialme de Boèmia dins lo Sant Empèri Roman Germanic. Mai tard, la vila apartenguèt successivament a la monarquia dels Habsbourg puèi, après las guèrras de Silèsia entre 1740 e 1763, a la Prússia dels Hohenzollern qu'integrèt en 1871 l'Empèri alemand. Al sègle XIX, la vila ven un dels centres industrials pus importants de Prússia e coneis una fòrta creissença demografica.

En 1945, après la Segonda Guèrra Mondiala, Wrocław es plaçada jos administracion polonesa conformament als acòrdis de Potsdam. La populacion de la vila, aperabans germanofòna, es forabandida en 1948 e la vila, d'ara enlà polonesa, es tornar poblada pels polonés venguts del centre o de l'èst de Polonha que las regions orientalas son estadas anexadas a l'URSS. Lo panorama de Racławice, especialament, aperabans expausat a Lwów, foguèt transferit dins la vila en 1947.

  1. «Wrocław wyprzedził Łódź i jest trzecim największym miastem Polski». Radio Wrocław.
Breslau