Dever

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Lo dever es l'obligacion morala de far o d’arrestar de far quicòm, de biais independent del desir de lo realizar. Es ligat a la libertat, que la consciéncia provòca l’exercici del liure arbitri de mena que siá pas contradich lo dever, per apasimar los escrupuls e agir de biais etic. La disciplina qu'estudia lo dever se nomena deontologia.

Ciceron[modificar | modificar la font]

Ciceron estudièt lo dever dins De Oficiis (44 AbC), un assag filosòfic en forma de letra a son filh. Influenciat per l’estoïcisme, afirma que tot òme li cal conéisser son dever per poder lo realizar e èsser un ciutadan en onor. Aquel dever pòt venir de quatre fonts:

  • Del simple fach d'èsser persona
  • de la posicion qu'ocupa (ara se diriá ròtle social, per exemple al respècte del luòc de trabalh, la familha o lo grop d'apertenença; cada grop a d’obligacions determinadas)
  • De la quita personalitat
  • De las quitas valors

Kant[modificar | modificar la font]

Kant basa tota son etica sul dever, en s'opausant atal de las eticas materialas basadas en comandaments concrèts. Cresiá que la rason permetiá de conéisser lo quite dever en cada situacion e que lo realizar èra l'unic motiu valid per l'accion, e non pas per aténher un ben o evitar un castig.

W.D. Ross[modificar | modificar la font]

W.D.Ross destria set tipe de devers, que serián sosacents als comanaments concrèts (que vengan de la religion o de las leis concrètas de cada país)

  • Dever de benfasença: obligacion d'ajudar los autres
  • Dever de non malfesença: evitar ferir o de far prejudici als autres
  • Dever de justícia: assegurar que cadun recep çò que li pertòca
  • Dever de melhorament: obligacion de melhorar lo quite biais d'èsser
  • Dever de reparacion: al realizat pas son dever, cal emendar lo mal resultant dins la mesura del possible
  • Dever de gratitud
  • Dever de manténer las promesas