Deontologia

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Deontologia (del grèc δέον "degut" + λόγος "discors"), es un concèpte introduch per BenthamDeontology or the Science of Morality, 1834— que fa referéncia a la branca de l'Etica (partida de la filosofia que tracta de la morala e de las obligacions de l'òme) l'objècte d'estudi que son los fondaments del dever e de las nòrmas moralas. Se fa referéncia a un ensems ordenat de devers e obligacions moralas qu'an los professionals d'una matèria derminada.

La deontologia es coneguda tanben jol nom de "Teoria del dever" e amb l’axiologia es una de las doas brancas principalas de l'Etica normativa. Se pòt parlar tanben d'una deontologia aplicada, dins aqueste es pas pus una etica normativa mas descriptiva e quitament prescriptiva. La deontologia aplicada a l'estudi dels dreches e devers, particularament enfocats dins l'exercici d'una profession, es lo cas de la deontologia professionala. Per son aplicacion s'elabòran de còdis deontològics, que reglamentan, de manièra estricta o alara en mena d'orientacion, las questions relativas al "dever", dels membres d'una determinada profession. La deontologia se noirís d'un costat de l’encastre juridic, e per d’un autre de l’encastre moral. Son concèpte basic es qu'obrar "en acòrdi de l'etica" ne ven a obrar en acòrdi d’un còdi predefinit.

S’alunhar d'una nòrma de per abans definida, en general per escrich, constituís una actitud o un comportament non etic. Doncas, se pòt dire qu’es l'argument suprèma que deu orientar quina conducha que siá. Per contra, existís una autra branca, nomenada teleologia, que definís qu’obrar eticament es l’actitud o comportament que sosten lo ben per gaireben totes, en determinant çò qu’es corrècte e çò que l’es pas en segon lo resultat a aténher. La deontologia se dividís en 4 fasas: Universitària, Comunautària, Etica e Juridica.

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]