Comtat de Diá

Aqueste article es redigit en vivaroaupenc.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Aquel article (o seccion) es un esbòs.
Podètz partejar vòstras coneissenças e o melhorar (cossí?).
Armas ancianas daus còmtes de Diá: De golas au chasteu d'aur.[1][N 1]
Armas daus còmtes de Diá après la Primiera Crosada: D'aur a tres bordons de sable.[1]
Armas daus còmtes dau maison de Peitieus-Valentinés: D'azur a sieis besants d'argent, 3, 2, 1; au chef d'aur.

Lo comtat de Diá o de Diés (Die o Diois en francés) foguet una jurisdiccion feudala situaa au nòrd de Provença (uei lo sud de Daufinat), dins çò que foguet lo reiaume de Borgonha.

Lista daus còmtes[modificar | Modificar lo còdi]

Còmtes feodaus (davant 1178)[modificar | Modificar lo còdi]

Nom Maridat a Enfants Longevitat Titulari Nòtas
Aleyris (nom fr) Guilhem de Forcauquier ... ... v1027 ...[2][3]
...
Pònç de Diá inconeissut Guilhem; Guilhelma ? v1062 ...[2][3]
Guilhem de Diá inconeissut Isoard ? v1074 ...[2][3]
Isoard I de Diá inconeissut benleu Jauceran dav 1070?-ap 1116 ?-ap 1116 Senhor de Luc, Ais, e Belagarda. Òme d'armas, combatet en Espanha davant 1080 e es partit per la Primiera Crosada en 1096. Comandant dau 11e còrs d'armaa au setge d'Antiòquia en 1098.[2][3]
Jauceran de Diá Beatritz Isoard ?-dav 1149 ?-dav 1149 Segon d'unes (QUI?), esposèt Beatritz d'Albon.[2][3]
Isoard II de Diá inconeissut Peire Isoard; una comtessa de Diá (nom inconeissut); Roais (nom fr); Isoarda ?-ap 1166 ?-ap 1166 ...[2][3]
Isoarda de Diá Raimon d'Agòud sens enfants ...-v1205 v1178-v1205 ...[2][3]

Dins una Bulla dau 2 d'aost 1178, l'emperaire Frederic Barbarossa dona a Robert, avesque de Diá, en plena jurisdiccion e dreches reiaus: la vila, quauques chasteus, e totas las tèrras diesas de Guilhem de Peitieus fòra lo chasteu de Quint (uei Las Tours a Santa Crotz).[4] Maugrat aquò, los còmtes de Tolosa dona lo comtat a Aimar de Peitieus en 1189.[5] Veire l'istòria de Diés.

Avesques-còmtes (après 1178)[modificar | Modificar lo còdi]

Veire la Lista daus avesques de Diá e la Lista daus avesques de Valença.

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Sembla identic au blason moderne de la vila de Diá: De golas, au chasteu, encimat de tres tors d'aur.

Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  • (ca) Aqueste article es parcialament o en totalitat eissit d’una traduccion de l’article de Wikipèdia en catalan intitolat « Comtat de Dia ».
  1. 1,0 et 1,1 Gustave de Rivoire de La Bâtie. Armorial du Dauphiné (en francés). Lion: impr. Louis Perrin, 1867, p. 113. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 et 2,6 Généalogie adaptée au PGPD - Roglo
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 et 3,6 Charles Cawley, Medieval Lands.
  4. Louis Chasot de NantignyLes genealogies historiques des rois, ducs, comtes, &c. de Bourgogne, p. 468. 
  5. Pierre Dupuy. Traitez touchant les droits du Roy Tres-Chrestien. Roan: impr. de Laurens Maurry, 1670, p. 634. 

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]