Colemanita

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Fotografia de cristaus de colemanita.

La colemanita es un minerau incolòr ò blanc qu'a una duretat de 4,5 e una densitat de 2,4. Es formada d'inoborat idratat de calci (simbòl quimic : Ca2B6O11, 5H2O) cristallizat segon un sistèma monoclinic de classa prismatica. Forma generalament de cristaus prismatics que pòdon tapissar de geòdas. Pus rarament, forma de massas compactas ò fibrosas. Son esclat es veirenc ò adamantin.

Se troba dins lei depaus sedimentaris evaporitics. Pòu i èsser associada ambé lo borax, lo qüars, la calcita, la celestina, l'ulexita, lo gip ò lo realgar. Es utilizada coma minerau de bòr, coma matèria premiera per leis industrias farmaceuticas e cosmeticas, coma fondent en metallurgia e coma additiu per la fabricacion de veires especiaus capables de resistir ai temperaturas autas (Pyrex).

Liames intèrnes[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]