Carnallita

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Fotografia de cristaus de carnallita.

La carnallita es un minerau incolòr ò tintat de roge en preséncia d'impuretats ferricas. A una duretat de 2,5 e una densitat de 1,6. Es format de clorur idradat de potassi e de magnèsi (simbòl quimic : KCl, MgCl12, 6H2O) cristallizat segon un sistèma ortorombic de classa bipiramidala. Son esclat es veirenc.

Aqueu minerau se troba dins de jaciments de ròcas evaporiticas ont es generalament associat ambé la sau gemma, la silvita, de sulfats de calci (gip, anidrita... etc.) e la dolomita. Es utilizant per l'industria quimica coma fònt de potassi, de magnèsi, de clòr, de bròme e de cèsi.

Liames intèrnes[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]