Sau gemma

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Fotografia d'un cristau de sau gemma.

La sau gemma (var. sal gemma) es un minerau incolòr a l'estat pur e tintat de divèrsei colors en preséncia d'impuretats (blau ò violet en preséncia de defauts reticulars, gris en preséncia d'argiela, jaune ò brun en preséncia de fèrre... etc.). A una duretat de 2,5 e una densitat de 2,168. Es format de clorur de sòdi (simbòl quimic : NaCl) cristallizat segon un sistèma cubic de classa exacisoctaedric. Dins la natura, lei cristaus son comuns e cubics.

Se forma dins de depaus sedimentaris per evaporacion de l'aiga de mar. Se troba tanben coma produch de sublimacion dins certanei cratèrs volcanics. Es un minerau important per l'alimentacion umana e per l'industria quimica que l'utiliza dins de procès de produccion de clòr e de sòdi.

Liames intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]