Blonda d'Aquitània (raça bovina)

BLONDA D'AQUITÀNIA
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas


Nom binominal Bos taurus o Bos primigenius taurus, o Bos primigenius f. taurus Linnaeus, 1758
Origina	França, Bacin Aquitan
Difusion	Nacionala
Talha	Granda
Pèl	Unida froment
Utilizacion	Boquièra

La blonda d’Aquitània es una raça bovina alachanta de grande talha, originària del Sud-Oèst de França.

Istòria[modificar | modificar la font]

Una populacion de vacas blondas pòbla lo Bacin Aquitan dempuèi longtemps. Èran utilizadas per la traccion a l'Edat Mejana. Aquesta populacion a balhat un grand nombre de raças, coma la garonesa, eissida dels bovins elevats suls versants de la valada de Garona, devesida en sosraças localas coma la montalbanesa, l'agenesa, la creonesa… Èra una raça elevada per la produccion de buòus de trabalh. La blonda de Carcin, elevada per la meteissa foncion, èra elevada suls replanats calcaris de Carcin e seleccionada per èsser productiva dins una region ont las pasturas son pauras. La blonda dels Pirenèus, localizada en montanha al sud del Bacin Aquitan, èra mai especializada dins la produccion de lach per l'elaboracion de formatges. Dins aquesta raça, cada valada aviá selectionat son tipe. Atal, existissiá la blonda d'Urt, la bearnesa o la lordesa. Al sègle XIX, l'avalorizacion del patrimòni genetic a menat a la creacion de tres libres genealogics, concernent la blonda dels Pirenèus, la garonesa e la blonda de Carcin.
En 1962, es estat decidit d'acampar las tres raças jol sol vocable de « blonda d’Aquitània ». Inicialament, la lemosina èra prevista dins la fusion. Son los elevaires lemosins que refusèron.

Es, dempuèi, seleccionada activament per la produccion de carn.

Morfologia[modificar | modificar la font]

Pòrta una pèl froment que va del clar a l'escur variant en foncion de l'atge e de la sason, possedís de mucosas claras, de banas blancas a l'extremitat escura, leugièras, en roda bassa o en lira.
Es la vaca francesa de talha mai granda, (1,65 m pel mascle e 1,55 m per la vaca) d'esquina poderosa e de cuèissas muscladas. Es una raça pesuga : 1600 kg pel taure e 1000 kg per la vaca.

Qualitats d'elevatge[modificar | modificar la font]

Uèi, es reconeguda per

sa facilitat d'elevatge : docilitat, morfologia del bacin e importanta dobertura pelviana (bona aptitud pel vedelatge), longevitat (sovent mai de dètz ans) ;
sas qualitats boquièras : qualitat de sa carn pauc grassa e fòrt gostosa, pes de carcassa elevat, rapiditat de creissença, percentatge elevat de tròces « nòbles » (carn de cuèissa rapida) ;
sas facultats d'adaptacion (a las amplituds termicas de las estivas pirenencas de las tèrras aridas e als estius fòrt cauds dels causses del Sud-oèst). Es aclimatada en Canadà del clima freg e sec e en Argentina, del clima caud e umid ;
adaptacion a l'elevatge extensiu (adaptacion al clima, facilitat de vedelatge) e a l'elevatge intensiu (naut rendement de carcassa, velocitat de creissença elevada) ;
En bemòl, la maire a pas totjorn pro de lach per elevar un vedèl pesuc.

Localizacion e efectiu[modificar | modificar la font]

Es LA raça de carn del Sud-Oèst (a l'excepcion del Sud de Gironda, luòc d'elevatge de la bazadesa). I es en nombre creissent dempuèi 1962, passant de 140 000 environ a prèp de 500 000 vacas (un milion de subjèctes al total). A progressivament conquistat França.

Es estada exportada dins de contradas lontanas nombrosas (Estats Units, Canadà, Austràlia, Brasil, Argentina...) sovent per melhorar las raças localas en balhant de muscle e de velocitat de creissença.