Betacisme

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Lo betacisme (mot creat a partir del grèc βῆτα, ancian nom de [b]) es un fenomèn que fa qu'existisca pas mai d'oposicion fonologica dins la prononciacion de las grafias v e b que se realizan parièrament [b] (o sa varianta [β] en foncion del contèxt). Aquesta prononciacion es pro espandida dins las lengas romanicas. Aital lo fenomèn es general en espanhòl e actualament majoritari en catalan. Se retròba tanben en aragonés, en galèc, dins de parlars portugueses septentrionals e mai en sard. Afècta tanben una part de l'occitan, subretot dins sa porcion occidentala (gascon e lengadocian).

Originas del betacisme[modificar | Modificar lo còdi]

De mòstras de betacisme en latin:

  • CRESCENTINA BIRGINIO per Virginio
  • QUI BIXIT per vixit
  • GRAVITATIS BENI BOLENTIAE per benevolentiae
  • ROMULO BETERANO per Veterano
  • SINE BILE per vile
  • SECUNDUM BOCIS per vocis, "voces"
  • SEPULCHRUM BENDERE per vendere
  • SUPRA DICTUM DIEM BEL per vel
  • PRO SALUT EORU BOTU POSUIT per votu
  • DISCESIT BICTORIA per victoria
  • ET BOLUNTATEM per voluntatem
  • PLUS MINUS BIGINTI per viginti
  • MAXIMIANUS BOTUM SOLBIT per votum solvit
  • DOMINOS BEL SCINDERE per vel scindere

Lo betacisme en occitan[modificar | Modificar lo còdi]

En occitan, lo betacisme es general dins la part occidentala del domeni, valent a dire dins la màger part del gascon e dins mai de dos tèrces del lengadocian. A l'èst lo betacisme s'arrèsta just aprèp Montpelhièr e marca un dels traches diferenciats del montpelhierenc oriental. Generalament e tradicionalament s'es pensat que lo betacisme aviá progressat d'oèst en èst. Lo fenomèn es clarament e ancianament atestat en gascon que dins los tèxtes medievals la confusion entre totas doas grafias i es plan espandida. Una de las remarcas mai ancianas a prepaus del fenomèn es la del gramatician tolosan del sègle XIV, Guilhèm Molinièr, que l'indicava coma gasconisme dins sas Leis d'Amor.[1]

Lo betacisme en catalan[modificar | Modificar lo còdi]

Extension del betacisme al País Valencian

Aqueste fenomèn es plan important en catalan actualament e jos la pression de la fonologia espanhòla tend a progressar dins los territòris ont se fasiá la distincion entre [v] e [b] abans. Aital la confusion entre totes dos fonèmas es a mand de s'apoderar del sud de Catalonha e s'espandís al País Valencian a partir de sa capitala e tanben actualament per encausa de la pression de l'espanhòl, lenga dominanta e mai prestigiosa que lo catalan local. Per contra las islas Balearas presèrvan encara plan la distincion.

La pèrdia de la distincion s'explica, a mai de la pression espanhòla, d'un autre costat, intèrn aqueste còp, per l'estigmatizacion d'aquesta realizacion en Catalonha coma dins la frasa seguenta emplegada dins lo país de Tarragona en supausar que lo fenomèn de permutacion afècta totas las [b] (coma dins barat(o) e bo): "A Valls, venen vi, vo i varato"

Lo betacisme en aragonés[modificar | Modificar lo còdi]

Lo fenomèn es general en aragonés, çò que portèt los conceptors de la grafia de Uesca en 1987 a uniformizar sistematicament la grafia en b independentament de l'etimologia. Aprèp 2000 las grafias ulterioras (de la Societat de Lingüistica Aragonesa (SLA), o de l'Académia de l'Aragonés) tornèron introduire la grafia -v- amb, pasmens, qualques divergéncias menoras entre elas.

Lo betacisme en portugués[modificar | Modificar lo còdi]

Actualament lo betacisme es encara present dins la part septentrionala del portugués. Popularament se'n ditz trocar os "v" pelos "b", valent a dire bescambiar las "v" per las "b".
Las atestacions mai ancianas d'aquesta realizacion datan del sègle XVI. Aital lo gramatician João de Barros comentèt:

"Não somente o que achamos per escripturas antigas, mas muitos que se usão em Antre Douro e Minho, conservador da semente Portugueza: Os Quaes alguns idoutos despresão por não saberem a raiz d'onde nascem".

Un autre erudit, Duarte Nunes de Leão escriguèt dins son Orthogaphia da Lingoa Portuguesa:

"...pronunciação de ão que succede em lugar da antiga terminação dos Portugueses de om... a qual ainda agora guardarão alguns homens de Antre Douro e Minho, e os galegos que dizem, fizerom, amarom, capitom, cidadom, taballiom, appellaçom"; "... o que muito se vê [a mudança do V e B] nos Gallegos, e em alguns Portugueses d'Antre Douro e Minho, que, por vós e vosso, dizem bós e bosso, e que por vida dizem bida.»

Indicis de betacisme dins d'autras lengas latinas[modificar | Modificar lo còdi]

Se pòdon trobar qualques realizacions betacistas isoladas dins divèrsas lengas latinas. Es lo cas per exemple en francés dins lo mot brebis sortit del latin VERVEX (tanben dins corbeau o courbe) o en romanés dins bătrîn vengut del latin VETERANUS.

Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

<references>

  1. Las flors del gay saber estier dichas Las leys d'Amors, vol. 2, p. 194